Josep Faus Beltran

Aquest 2024 commemorem el desè aniversari de la mort de mossèn Josep Faus Beltran, nascut a València el 1933, però fill d’una família originària de Benicolet. Josep era el segon d’una família de tres germans: Domingo, Josep i Vicent, que va ser escolapi. Josep estudià als seminaris de València i de Barcelona i va ser ordenat sacerdot el 1958 a la capital catalana.

El jove seminarista Josep Faus, de 21 anys, escrivia una primera carta (datada el 13 d’abril de 1955) a Joan Fuster, a instàncies d’un amic seu, Alexandre Alapont. Faus, que escrivia des del Seminari de Montcada on estudiava, es queixava del «poc ambient que en l’aspecte valencià tenim al Seminari. No he conseguit explicar-me encara per quin motiu de pes ho fan i què és el es pretén amb esta orientació».

La resposta de Fuster arribà un mes més tard. L’escriptor de Sueca, que es feia ressò de les paraules de Faus, atribuïa l’ambient poc favorable al valencià a la «circumstància històrica». Fuster també al·ludia a l’obligació moral d’assegurar la continuïtat de la llengua i la cultura dels valencians, al «dret del poble a la seua llengua» i als «drets de la mateixa llengua».

Només quatre dies després de la de Fuster, Josep Faus escrivia una llarga carta, datada el 16 de maig de 1955, en què expressava a Fuster el seu agraïment per haver-li contestat. També li contava els comentaris que circulaven pel Seminari de València a propòsit del valencià i del valencianisme: «Que ser valencianista és una traïció a la pàtria», «que trontollen els fonaments de la unitat espanyola si parlem valencià» i «que és una aberració pretendre alguna transcendència apostòlica al valencià i a tot allò valencià…».

Per una tercera carta, datada l’11 de desembre del mateix any, sabem que Faus va haver de deixar el Seminari de València i traslladar-se al de Barcelona: «Tot lo de València va acabar com els hòmens han volgut. No hi hagué altra solució: marxar. Ni condicionalment ni incondicionalment fou possible romandre a València».

En la seua resposta, del gener de 1956, Fuster deia a Faus que l’havien informat «de la desgraciada solució donada a València al teu cas» i, encara que cap dels dos interlocutors no entrava en detalls sobre el trasllat del seminarista Faus a Barcelona, sembla que va ser una decisió de la direcció del Seminari: «No puc imaginar-me quina mena de raons induïren aquells senyors de Montcada a desplaçar-te de Barcelona». L’escriptor animava Faus a sobreposar-se i a continuar endavant, i li reiterava la seua amistat, que esperava poder reforçar. L’intercanvi epistolar es tanca amb una última carta de Josep Faus, del 8 de març de 1956, des de Barcelona.

La trajectòria eclesiàstica de Faus va transcórrer a Catalunya fins a la seua mort, el 2014, als 81 anys.

Revista número 507, pàg. 8. Novembre 2024.