Josep Maria Gasch, advocat dels treballadors

L’historiador Albert Barcells resumí el perfil de Josep Maria Gasch assenyalant com aquest creia que l’advocat ha de ser solidari amb els oprimits, els explotats, els marginats. Gasch decidí representar únicament als treballadors assalariats o autònoms i entitats de propietat col·lectiva… Decidí combatre la dictadura aprofitant totes les escletxes que aquesta no havia pogut tancar el marc de la legalitat que havia imposat. Exercí d’advocat al servei del progrés social: heus ací l’objectiu al qual va consagrar la seua vida Josep Maria Guasch, tant davant els tribunals, com amb la seua col·laboració associacions dedicades la idea que “les persones siguin mestresses el seu destí i s’organitzin i treballin sense explotació dels uns pels altres”.

El cas que amb aquest company d’opció professional, allà pel final del franquisme, havia coincidit en els encontres de la coordinadora de laboralistes que en algun llibre ens l’han descrit com d’“autonomistes o assemblearis”. Aquests dies ha arribat a les meues mans un llibre dedicat a la seua vida i trajectòria. Com afirma Barcells és necessari rescatar de l’oblit el coneixement de la trajectòria d’aquelles persones a les quals devem el país d’avui, que, per defectuós que siga, i que és millor que el que rebérem i intentarem canviar.

Al cas de Gasch, cal remarcar la seua adscripció a un cristianisme esquerrà i catalanista, aleshores decidí defensar els treballadors i a la gent, tant davant de les Magistratures de Treball (que eren els tribunals laborals, com al TOP (Tribunal de Orden Público), així com en participació en el Grup Cristià de Defensa dels Drets Humans, o en la Junta de Govern el Col·legi d’Advocats de Barcelona, sempre capdavanter de la defensa dels presos polítics i del lliure exercici de l’advocacia. Cal, tanmateix, assenyalar que milità uns anys al Front Obrer de Catalunya, branca catalana del “Felipe” (Frente de Liberación Popular), vinculant-se en la Transició a l’Assemblea de Catalunya.

Juntament amb altres companys i la seua esposa, Angelina Hurios, també laboralista, fundà una xarxa de despatxos laboralistes al Principat, sota la denominació de Col·lectiu Ronda amb un model de funcionament d’igualtat salarial del personal, autonomia i gestió participativa, col·lectiu que ara continua existint ara en forma de cooperativa, assistint a les classes i entitats populars en diverses matèries, amb participació de tècnics en economia i urbanisme.

En una entrevista que no fa gaire li feren, en relació com va veure el pas cap a la democràcia, deia: “Hi havia els que afirmaven que la Transició i la Constitució eren el pas intermedi cap a la consecució d’una veritable democràcia, amb la participació dels ciutadans i de la classe treballadora. Una idea equivocada, com s’ha demostrat històricament. D’altra banda, hi havia els que defensaven una veritable ruptura política, i en preguntaven que per què s’havia de pactar amb sectors que havien recolzat la dictadura” A la mateixa entrevista apunta una clara crítica al Poder judicial, i a com s’anomena els jutges.

Doncs, calia recuperar la trajectòria d’aquest laboralista, per cert pare de l’Abat de Montserrat, per la contribució com laboralista i ciutadà a la conquesta de les llibertats, més enllà de la “villa y corte”, una tasca important vinculada a la lluita per l’autogovern de les diferents nacions i pobles de l’estat.