La revista degana en valencià

Josep Massot i la Ciutat dels llibres

26/10/2022

Peu de foto: Josep Massot, durant la visita que realitzà a la Casa Fuster en octubre de 2007

La matinada del 24 d’abril va faltar un dels intel·lectuals més eminents de la nostra cultura: dom Josep Massot i Muntaner, monjo benedictí del monestir de Montserrat, que havia nascut en 1941 a Palma de Mallorca, i era director de la revista Serra d’Or i de l’editorial Publicacions de l’Abadia de Montserrat, entre moltes altres coses. Com a historiador i filòleg, era també responsable d’una ingent producció bibliogràfica que abraça un centenar de llibres i més d’un miler d’estudis, articles i ressenyes. I a més, i tal com ha remarcat Vicent J. Escartí recentment, mantenia una intensa relació amb el País Valencià, sobretot a través de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana.

En reconeixement al seu ingent treball, Josep Massot havia sigut distingit amb múltiples guardons i reconeixements. Així, durant el discurs d’agraïment que va llegir el 29 de maig de 2012 a propòsit de la concessió del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes explicà, en referència a la seua biografia personal i professional, que «vaig néixer en una família amant de la literatura i de la història, amb una casa plena de llibres, de revistes antigues i de fullets»; també, que «els meus companys de col·legi ja em feien broma que havia nascut amb un llibre sota el braç»; i encara, que «la meva trajectòria vital, iniciada a Mallorca, […] des de petit m’ha dut al que Llorenç Riber en deia “la Ciutat dels llibres”». Una feliç expressió procedent de l’obra La minyonia d’un infant orat (1935), les memòries d’infantesa de mossén Riber, que en 2015 va donar nom a una de les magnífiques i vibrants sèries bibliogràfiques que el P. Massot va produir en els darrers temps: «A la Ciutat dels llibres», continuació de la fèrtil i no menys esplèndida «Escriptors i erudits contemporanis».

Efectivament, com el també mallorquí Llorenç Riber, des de ben jove Josep Massot desitjà ingressar a la Ciutat dels llibres, és a dir, al món de la cultura, a la civilització de la saviesa. I una senzilla mirada a la seua vasta producció escrita evidencia que, sense lloc a dubtes, ho va aconseguir amb escreix. Així, ja fa un grapat d’anys que esdevingué un intel·lectual reconegut i estimat per una bona part de la filologia romànica. «Sempre he tingut la sort de tenir pertot arreu molts i excel·lents amics fidels», afirmava també en 2012. Companys i col·legues que s’han interessat per una obra que ressalta pels seus components metòdic i ètic; ja que, tal com en 1999 afirmà Albert Manent, ha sigut «escrita amb voluntat pedagògica i un rigor extrem», on «la veritat se situa damunt les pusil·lanimitats, els compromisos o les mitges veritats».

A La minyonia d’un infant orat, Riber asseverà que «hi ha llibres que passen per damunt l’ànima com la carícia errant d’un aroma i la deixen embaumada per a sempre. I n’hi ha d’altres que l’esqueixen i la fecunden; fan allò que fa l’arada: obren una ferida cruenta, i dins la ferida cruenta hi deixen l’estremiment vital d’una llavor». I exactament això és el que va fer el P. Massot amb la seua producció bibliogràfica: esqueixar i assaonar la terra per tal que hi germinen tantes llavors com siga possible. Perquè si alguna cosa resulta evident és que la nostra Ciutat dels llibres no seria la mateixa sense l’extensa i generosa aportació de Josep Massot i Muntaner.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top