Per què em presente a president de l’AVL?

1.Per responsabilitat.

En el pla personal, em sent unit a l’Acadèmia des de la seua constitució. Durant deu anys he sigut vicepresident en dos períodes, així com membre de la Ponència de Gramàtica i de la Comissió del Diccionari Normatiu, secretari i president de la Secció de Foment, coorganitzador del I Congrés Internacional de Plurilingüisme i de les jornades dedicades als escriptors actuals. Així mateix, vaig ser comissari de l’exposició sobre els Escriptors castellonencs i les Normes del 32 amb Lluís Meseguer i, més avant, de la de Vicent Andrés Estellés. Amb el coneixement que tinc de la institució, crec que puc aportar les millores necessàries

2. Per coherència.

Tant per la meua professió docent de valencià com per la meua activitat com a escriptor de literatura de creació i de llibres de text, així com pel meu compromís polític i social, sent que dec presentar-me a la presidència per a augmentar la transparència informativa de la figura del president i de la Junta de Govern, i fomentar la participació del Ple en totes les decisions institucionals.

3. Perquè no anhele una presidència personalista.

L’Acadèmia no és una Conselleria i ha de tindre un estil propi de representació exterior. Els acadèmics, per tant, han d’assumir funcions de representació institucional, tenint en compte preferentment els seus camps d’especialitat.

4. Perquè s’ha de donar a conéixer encara més.

S’ha de potenciar la presència de l’Acadèmia en les xarxes socials i divulgar la seua activitat. S’ha de fomentar la seua presència territorial a través de la celebració de plens i d’altres activitats en les principals poblacions valencianes.

5. Perquè presente un programa renovador.

Entenc el meu programa com un contracte de bones pràctiques entre totes les instàncies de la institució, dirigit tant a millorar i optimitzar l’organització interna com a impulsar el coneixement de l’Acadèmia en la societat valenciana.

6. Perquè cal millorar l’organització interna.

D’acord amb el ple, cal dotar-se de l’estructura interna que es considere més productiva. Les diferents seccions i comissions que en resulten hauran de concretar els seus projectes específics, establir plans de treball i objectius concrets i avaluar-los periòdicament.

7. Perquè cal conviure amb altres institucions.

Pel que fa al foment de l’ús del valencià i a la difusió de la cultura valenciana, l’Acadèmia ha de mantindre relacions regulars, basades en la confiança mútua, amb la Conselleria competent en política lingüística, educació i cultura, així com amb la centenària Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, amb la qual hem de treballar conjuntament per a adoptar solucions comunes sobre matèries lingüístiques.

8. Perquè cal treballar en xarxa.

L’Acadèmia ha de col·laborar estretament amb l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, amb la Junta Qualificadora de Coneixements del Valencià, amb la Fundació Bromera per al foment de la lectura, amb Escola Valenciana, amb la Federació d’Instituts d’Estudis Comarcals del País Valencià, amb l’Associació de Cronistes Oficials del Regne de València, amb Culturarts, etc. I també amb altres organismes culturals com l’Instituto Juan Gil Albert i la Societat Castellonenca de Cultura, i ha de seguir cooperant amb les universitats valencianes i amb la Xarxa Vives. De la mateixa manera, cal determinar la col·laboració amb l’Institut Ramon Llull i amb l’Instituto Cervantes. Així mateix, ha de ser sensible al canvi d’orientació de la RACV i estimular-la perquè persevere en el camí que ha emprés.

9. Hem de fomentar la incorporació d’acadèmiques

D’acord amb la Llei d’Igualtat entre hòmens i dones, cal incorporar progressivament dones acadèmiques, començant per la vacant existent.

10. S’ha d’eixamplar el nombre de col·laboradors.

Gradualment, cal integrar col·laboradors no acadèmics i vincular-los a la institució, una vegada establides les seues funcions.