La revista degana en valencià

Josep Vicent Boira a Alaquàs Debat: infraestructures i qualitat de vida

“Estem desconnectats de les grans rutes mundials. La gran infraestructura que ens podria connectar amb Europa i el món és el corredor del mediterrani”

Josep Vicent Boira, Secretari autonòmic d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori de la Generalitat Valenciana des del 2015, ha participat  a un dels sopars que organitza Alaquàs Debat. El títol de la cita no deixava dubtes: “Infraestructures i qualitat de vida. El cas del corredor mediterrani”. I va donar la seua visió sobre aquesta obra, una de les infraestructures de la qual es parla molt, es reclama molt, però que mai no arriba.

Fa poc que va estar a la Xina. I posava exemples tan clars com que aquell país no té cap connexió marítima amb els ports de l’Estat Espanyol, sí amb Marsella o Venècia. Després les mercaderies es transporten amb la xarxa ferroviària europea. “Estem desconnectats de les grans rutes mundials” I es preguntava quin pla té el senyor Rajoy: “la gran infraestructura que ens podria connectar amb Europa i el món, amb les xarxes mundials, amb les grans línies globals, és el corredor del mediterrani”. Insistia a dir que el govern d’Espanya “no ha sabut reaccionar perquè cal que el corredor que unisca tots els ports espanyols del Mediterrani” entre altres coses perquè caldrà decidir si l’aposta és que sols siguem cambrers o ens dediquem al turisme. Recordava també que el País Valencià “ja ocupa el sisé lloc de les comunitats més competitives segons les seues infraestructures, continuem perdent competitivitat perquè el model d’infraestructures pensat i executat no ens ha aportat millores”.

Per allò que la necessitat d’aquesta obra no es poguera entendre com una més de les peticions, de les reivindicacions d’una comunitat autònoma, Boira donava algunes xifres: “a la zona del corredor del mediterrani viu el 48 % de la població d’Espanya; tenim el 44 % del PIB; està el 47 % del número total d’empreses; tenim el 70 % del tràfic portuari total de l’estat”. Per la qual cosa encara resulta més incomprensible que aquesta obra no estiga ja executada. I comparava el model general de les infraestructures a Espanya: radials, primer obra pública, desenvolupament per excés d’oferta, perspectiva espanyola. Mentre que el corredor mediterrani és transversal, primer el mercat, desenvolupament sense oferta i des d’una perspectiva internacional. Fins i tot va recordar Ignasi Villalonga, qui ja l’any 1918 afirmava: “debemos buscar en Valencia la rápida comunicación con Andalucía, sin llegar como ahora, hasta Alcázar. Entonces el mercado andaluz y el valenciano se enlazarán, estratégicamente correrá un ferrocarril cerca del litoral mediterráneo y Valencia tendrá comercio de tránsito de Cataluña y Francia con la parte oriental de Andalucía y Murcia”. D’açò fa cent anys.

Va acabar amb una mena d’esperança: “ara València apareix a les obres d’infraestructura que diu Europa que caldria que estigueren fetes l’any 2030. No podem perdre més oportunitats”.

 

LA FRASE: “Israel està exportant taronges en vaixell fins a Marsella i mitjançant el corredor de fruita fresca, en 6 dies té la fruita a Rotterdam, per exemple i utilitzant mitjans de transport sostenibles. Els valencians sols podem portar les taronges en camions. I ens estem quedant endarrerits”

 

Inscriu-te al nostre butlletí

Top