Joves, influencers i extrema dreta: normalització i viralització dels discursos d’odi

«Molts joves tenen el seu primer procés de politització a través de les xarxes socials, on normalitzen els discursos de l’extrema dreta»

En les últimes setmanes, moltes persones han alertat sobre l’increment de l’extrema dreta entre els joves. No sols s’ha pogut veure a les protestes contra l’amnistia a les portes de la seu del PSOE en Madrid (amb rèpliques en altres indrets), sinó que el passat mes d’octubre ho corroborava el Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), assenyalant un repunt de les posicions d’extrema dreta entre els joves de la Generació Z, especialment entre els homes. De fet, segons aquesta enquesta, a Catalunya són els més joves els que més s’autoubiquen en aquest segment polític.

El fenomen no és nou; des de fa uns anys, alguns hem anat assenyalant i parlant d’una realitat, mentre molts miraven cap a un altre costat: el paper important que tenen les xarxes socials en la difusió d’idees polítiques –també les d’extrema dreta– entre els més joves, i la importància que tenen els influencers en la formació d’opinió política.

El primer que s’ha de tenir en compte és que molts joves tenen el seu primer procés de politització a través de les xarxes socials. En elles circulen tot tipus de continguts polítics, però els que més es viralitzen són els més polaritzants, que a les plataformes digitals es caracteritzen per generar moltes interaccions. Per tant, és lògic pensar que els continguts de l’extrema dreta troben un gran aliat en l’algoritme de les xarxes, ja que reben un fum de comentaris a favor (perquè estan molt mobilitzats els activistes digitals) i en contra (ja que generen molta indignació). I ací rau el problema principal, perquè el primer procés de politització dels joves passa per normalitzar certes narratives (contra la immigració, la igualtat, la sostenibilitat, i un llarg etcètera), que fora de la bombolla digital no estan acceptats pel conjunt de la població en general.

Els continguts circulen i troben suport en un seguit d’influencers, que amb un llenguatge irreverent i políticament incorrecte aconsegueixen captar l’atenció de l’audiència. Aquests no són ideats pels partits ultradretans, però sí impulsats posteriorment per ells, compartint els seus vídeos a xarxes. La clau dels influencers és que són els nous referents dels joves (i no tan joves) i hi ha un procés de voler semblar-se a ells, seguint els seus consells i incorporant els seus punts de vista, ja que es genera un clima de confiança dins la comunitat digital. Possiblement, a hores d’ara són els millors prescriptors per acostar les idees polítiques als joves.

Ara bé, no tot a les xarxes són influencers polítics; de fet, aquests en són una minoria, ja que els creadors de contingut expliquen que les marques els penalitzen si parlen de política. Per això té una especial importància que algun creador de contingut que no en parla habitualment fa un comentari polític. Ho hem vist recentment amb Maria Pombo i les seues declaracions contra l’amnistia o amb Ibai Llanos posicionant-se a pagar els impostos a l’Estat i no marxar a Andorra. Aquests moviments són molt significatius perquè envien el missatge a un públic no polititzat que a priori no esperava trobar-se amb un contingut polític en eixe espai.

Ningú té la recepta màgica per aconseguir aturar i reduir el repunt de les posicions d’extrema dreta entre els joves, però de ben segur que una qüestió imprescindible és emprar els seus canals i els seus llenguatges per contrarestar els discursos d’odi que circulen lliurement per la xarxa, per evitar que puguen ser normalitzats.

Revista 496. Novembre 2023.