Justa la fusta

El bo, denúncia al roí; el roí –diu el bo– ha prevaricat. S’admet a tràmit. S’haurà de demostrar. L’acusat hi haurà de deixar el lloc i responsabilitats del càrrec fins que s’esbrine tot. Els mitjans de comunicació s’hi van a llançar de cap a veure qui es fa abans amb els titulars que sembla que tindran audiència. «El diputat Joel Ximeno, del partit Ara Som, és apartat del càrrec, de la Diputació de Xilona atesa la seua possible imputació, en un cas de suposada prevaricació… Aquest ha estat denunciat per la representant del partit L q L Susanna del Torrent, i la denúncia ha estat admesa a tràmit pel jutjat corresponent»

Bé, aquest succés ens és tan comú i familiar que res no té de nou. Però hi ha alguns aspectes d’aquesta i moltes altres situacions de semblant, que comporten unes ferides difícils de guarir i que pense que alguna mena de remei han de tenir, si hi ha voluntat de guarir-les, o si fóra possible que no hi foren, que no arribaren a terme.

En principi, i a partir del relat que hem iniciat, hi ha una persona (Joel Ximeno) sobre qui recauen unes sospites, i un desprestigi sobrevingut, que no sabem si se’l traurà mai de sobre; siga culpable o innocent. La premsa, ràdio i TV tots informant vers l’afer i assenyalant un possible culpable que ja veurem si ho és de culpable, o pel contrari és innocent i tot aquest canyaret que s’ha muntat contra ell estava de més.
Perquè si fora així, ¿qui el rescabalarà de tots els contratemps, pèrdua de sou, absència de mitjans, desarrelament i altres a més del més important de tots: el desprestigi que ha sofrit mentre ha durat des que es va donar la primera notícia, fins que el jutge va sentenciar a favor seu? Com farà per a ser admés socialment, públicament quan han estat mesos – o anys- sota sospita perquè unes persones pensaven que havia malversat, o s’havia aprofitat del lloc que ocupava en una institució pública.

Però ara, gose fer una proposta que va més enllà de l’àmbit dels funcionaris i dels polítics. Diguem-ne que això ha estat un exemple i que la qüestió és més ambiciosa i no té límits; abasta tots els processos judicials que comencen quan una persona denuncia a una altra. El meu suggeriment acull totes les situacions on un plet enfronta dues persones. Aquest seria el cas més paradigmàtic. Perquè en el terreny polític, sembla un acte prou comú, enllestir un procés contra un rival –hi haja motius o no- atés que així ja van erosionant la imatge del denunciat que és, al capdavall, el que s’està buscant. Que el sistema judicial, dóna cobertura a aquestes malifetes tan indignes, és com a poc, lamentable.

Som conscients que no podem demanar ni ara ni ací, un sistema perfecte. Però sí perfectible. Que els qui se n’ocupen d’aquests afers, estiguen sempre vigilants i disposats a esmenar el fet reincident. Que vingut el moment, se sistematitzen els procediments erosionats per aconseguir un millor servei a la societat.

Estem convençuts de la bona voluntat d’aquells, que en són responsables.