Justificacions històriques

Vicent Josep Escartí. Universitat de València i escriptor

Sempre m’han fascinat els papers que parlen sobre els moriscos. És clar que, quasi tots els que he llegit, malauradament, han estat escrits des de l’òptica dels cristians, dels qui venceren en aquell enfrontament que es prolongava durant segles i que acabaria el 1609. Aquells papers a què em referesc solen oferir, a més, la visió menys interessant. Però, un fet com l’expulsió dels moriscos –de gran transcendència mediàtica–, devia fer-se inexplicable a molts dels seus coetanis. I és per això que els homes del barroc havien d’imaginar explicacions més o menys plausibles. Com ara la que vaig trobar a la Vraye et notable relacion de la grande trahison que les mores du royaume de Valence et là l’entour avoient practiqué contre les chrestiens, un fullet publicat a Rouen, el 1610, provinent d’una edició feta a Brussel·les poc abans. Òbviament, el paperet no és de grans pretensions i, tot i ser anònim, l’autor és –o es fa passar per– un súbdit del rei d’Espanya. No cal dir que, en aquells anys, també els flamencs catòlics eren «hispànics»…

La Vraye et notable relacion…, però, resulta ben curiosa, perquè ens fa aparéixer una dona morisca acusada i sentenciada a ser «bruslée vive» per «sorcière» –per bruixa– com a causa de la desgràcia de tots els moriscos, atés que, per salvar la seua vida –tot i reconéixer que mereix la mort, per haver assassinat tres persones amb les seues malvades arts–, assabentarà el virrei de València de la gran traïció que estan ideant els moros locals: gràcies a una gran quantitat d’armes que tenen amagades en una cova, una nit acordada mataran tots els cristians, mentre dormen, i llavors arribarà el rei de l’Alger –que es troba ben informat de tot– i podran conquistar tots els territoris del rei d’Espanya. No contents amb això, les dones hispàniques serien usades «pour engendrer janitsares, ennemis mortels des chrestiens» atés que el rei de l’Alger concediria «à chacun more cinq femmes». La morisca, després de revelar aquella informació –que s’acompanya de còpia de les cartes dels moriscos a l’algerià i la resposta d’ell–, demana eixir de la presó per mostrar on es troba la cova arsenal. El virrei –sempre assessorat pel seu consell–, accedeix i lliura la morisca, que els condueix al lloc –no es diu on– i hi troben les armes. S’informa al rei Felip, i aquell, ràpidament, decreta l’expulsió dels moriscos, que hauran d’eixir dels seus territoris en tres dies.

Era una manera fàcil de fer culpable la minoria. Era, també, la por envers la conspiració, quan el govern és injust. I tot s’explicava en unes poques pàgines. La morisca, per cert, passaria tota la seua vida servint en un hospital: aquell havia estat el tracte pactat.

Article publicat al nº 417 (juliol/agost 2016). Ací pots fer-te amb un exemplar