Jutges bíblics o de la forca

La imatge que tenim de l’actuació dels jutges és  cinematogràfica, solemne, litúrgica i de rigor, que posen els cineastes per tal que els jutges semblen impassibles, gent que escolta i pensa, posant ordre en la sala, pegant cops sobre la taula amb un martell, dictaminant i penalitzant els reus o deixant-los anar. Amb aquestes pel·lícules, nord-americanes més que res, s’intenta tranquil·litzar els espectadors perquè creguen que la justícia que s’imparteix al món occidental, a l’aixopluc dels déus dels panteons civilitzats, garanteix que tots som iguals davant de la llei.

Però, com de vegades la justícia xoca amb la realitat dels errors judicials, o amb la imperfecció d’alguns processos, o el que és molt pitjor, amb corrupteles per part d’alguns  dels personatges que hi intervenen (jutges, fiscals, advocats i  testimonis), és natural que es qüestionen alguns actes judicials. Per ventura, quan es coneixen aquests casos erronis o erràtics, segons de qui es tracte i especialment si els implicats són peixos grossos, no per això es desconfia de la justícia, encara que pot semblar-ho i finalment tothom accepta que és millor que hi haja justícia; com deia l’emperador Ferran I «que es faça iusticia i que s’enfonse el món», proclama que el filòsof Hegel el perfeccionà dient «que es faça justícia, perquè no s’enfonse el món»; la diferència entre la frase catastrofista de l’austria o la més positivista del filòsof, és notòria i radical. Volem anar a parar, amb aquesta llarga introducció, a la Bíblia, mira per on, i ens explicarem.

La societat occidental està basada en grans pilars com la democràcia, la cultura grecollatina, la justícia… De la democràcia n’hem parlat i en parlarem, així com de la cultura grecollatina; avui, ho farem de la justícia. Tot respectant que cadascú és lliure de pensar el que vulga, per exemple de creure en un sol Déu, en més d’un, o en cap; el ben cert és que els déus o el seu imaginari, tenen molt de protagonisme en el món de la justícia. No sols perquè els jutges d’ací siguen majoritàriament conservadors i creients d’anar a missa, de creus i medalles, i estiguen d’acord amb mantenir una parafernàlia de tuf religiós: jurant sobre la Bíblia, vestint togues amb punyetes i fanfàrria litúrgica, i emprant una oratòria d’inspiració cristiana i tot d’excuses o coartades doctrinals, i encara els britànics de posar-se perruques i togues de colors. La justícia occidental té un gran component de base ideològico-religiosa.

Passa, però, que hi ha una gran contradicció entre el que diuen els jutges que creuen, i el que fan en realitat. Per evitar distorsions, contradiccions i divergències (i fins i tot fraus) als jutges se’ls hauria de reclamar coherència amb les doctrines que diuen practicar, per tal de poder discernir els casos d’honradesa dels d’hipocresia, especialment dels qui intenten tapar-se amb la capa de Déu per a estafar ningú. Passa el mateix amb altres professions, com la dels eclesiàstics, la dels metges i la dels polítics; a tothom que puga influir en les persones i la societat, se’ls hauria de sotmetre a controls d’ortodòxia, per evitar que ens donen gat per llebre. Si es fan controls als productes alimentaris, als farmacèutics, etc., perquè ens poden danyar la salut, també s’haurien de fer als discursos ideològics que també ens poden danyar.

Per exemple, se’ns ha ocorregut fullejar precisament la Bíblia, com havíem advertit, a veure si diu res sobre la justícia i els jutges i n’hem trobat vora 40 textos en l’Antic Testament. I no són qualsevol cosa, perquè és el mateix Déu qui s’hi posa a fer advertències molt solemnes, mitjançant Moisés, els Profetes majors i menors, els Jutges d’Israel, els Salms, els Proverbis, etc. Es refereixen clarament als tractes de favor dels jutges, als suborns, els enganys; també contra el lawfare. Ens hem quedat impressionats perquè és la mateixa Bíblia (paraula de Déu, que diuen que és) que reconeix que hi ha aquestes i altres corrupcions en el món de la justícia i des de fa tants segles! Ningú pot sentir-se molest, doncs, si creiem raonable i prudent la vigilància dels jutges i la justícia, especialment a Espanya, que diu la Constitució que és un estat no confessional, però que en el fons és tan beato.

Per a exercir aquesta funció de vigilància només se’ns ocorre que siguen els mateixos ciutadans els qui s’encarreguen. Sobre com fer-ho haurien de parlar els més sabuts; nosaltres deixem caure la idea. Com es fan aquests controls pel món civilitzat, si es fan? Una cosa sembla que és segura, des del nostre punt de vista, la justícia espanyola és poc ‘segura’ o poc de fiar, donades les rectificacions que imposa Europa als nostres tribunals, com en el tema del procés de Catalunya, que  encara no ha acabat. A poc a poc van pronunciant-se els diversos tribunals, ampliant el nombre d’amnistiats i reduint el cercle dels casos que queden per resoldre, fins que sols quedarà un encausat, el president Puigdemont. No volem pensar que ho facen per ràbia personal, ni que a ningú el cega la set de venjança o siga, que ho facen per raons gens professionals i no sabem si il·legals. Seria lamentable que es deixen dur per les mateixes raons que els jutges de la forca dels westerns.

Aportem dues cites bíbliques, com a exemples. Una sobre la immigració, perquè se n’assabenten els «protagonistes» d’altre vodevil espanyol, el dels immigrats menors i sense pares  que fugen de la mort als seus països i se’n venen cap a Europa i que els bocamolls de pa sucat voxistes no volen que se’ls atenga i ajude, com marca la Bíblia, cosa que els hauria de fer témer la ira de Déu, ja que són tan catòlics i apostòlics.

En Salms, (82, 2-4) Déu parla als jutges: «fins quan jutjareu injustament, afavorint la causa dels culpables? Defeneu els febles i els orfes, feu justícia als pobres i als desvalguts»,

A Èxode (23, 1-3) «No escampeu falsos rumors. No aneu a favor del culpable donant un fals testimoni… no us poseu de part de la majoria per fer el mal, quan sigueu testimoni… No oprimiu l’immigrant; vosaltres coneixeu prou bé com és la vida dels immigrants, perquè també en vau ser al país d’Egipte».