Kenneth Pitarch: «Els valencians representen l’onada migratòria més important a Catalunya fins a mitjan segle XX»

«Els valencians representen l’onada migratòria més important a Catalunya fins a mitjan segle XX»

«Pasqual Maragall i Ernest Maragall, Montserrat Caballé o Quim Monzó són descendents de valencians»

Les migracions de valencians a Catalunya en l’últim segle han estat l’objecte d’investigació de la tesi doctoral de Kenneth Pitarch. Ell és un dels molts valencians que ara viuen a Catalunya i que des del barri de Gràcia de Barcelona fa País Valencià. L’entrevista es desenvolupa a Diània (un restaurant on diuen que fan les millors paelles de la ciutat comtal) i de fons se sent Carles Dénia, Miquel Gil i Botifarra de fil musical. Com a casa.

–Vas nàixer a Londres, ets valencià i vius a Catalunya.

–Nàixer a Londres és un poc accidental: els meus pares van viure allà dos anys. Mon pare va formar part de la Unió Militar Democràtica, que era un grup militar que a les acaballes del franquisme eren pro democràcia i molt progressistes. Van patir penes de presó en la Transició. A mon pare, l’any 83-84 el Ministeri de Defensa li diu que se’n vaja uns anys fora. Com que ma mare acabava d’estudiar Filologia Anglesa, van decidir marxar a Londres. Jo no parle anglés com a llengua materna; m’he criat a València. Els meus pares volien posar-me un nom anglés que no tinguera traducció, per no haver de traduir-lo després al Registre Civil, d’ahí ve Kenneth.

–És fàcil ser valencià a Catalunya?

–Sí, molt més fàcil que ser català al País Valencià. Ací tenim molt bona acollida. Ara, crec que el País Valencià ha millorat molt en els últims anys. Ací hi ha molt bona percepció dels valencians, tot i que estem molt identificats amb els estereotips i a vegades a algú l’has de parar.

–Gràcies als teus estudis sabem que els valencians representen l’onada migratòria més important de Catalunya de principis de segle XX. En som conscients realment? Ha passat molt desapercebut?

–Els valencians representen l’onada migratòria més important a Catalunya fins a mitjan segle XX. Després són superats per altres, com andalusos o extremenys. Si tenim en compte que en 1930 els valencians que viuen a Barcelona són 88.000 persones en una ciutat d’un milió, estem dient que un 9 % de la població total era valenciana, i això és una barbaritat! Representaven el 25 % de la migració de la resta de l’Estat. No se sap la importància que ha tingut el component valencià en el creixement demogràfic de Catalunya. La gent és conscient que van vindre molts gallecs, andalusos… però no valencians. I si et poses a preguntar si algú tenia algun avantpassat valencià, et trobes amb moltes sorpreses.

–Quins catalans rellevants són descendents de valencians?

–Pasqual Maragall i Ernest Maragall, per exemple. De l’altra banda política, Enric Millo. Julià Guillamón, Empar Moliner, Quim Monzó, Montserrat Caballé…

–Per tant, per parlar del nostre passat comú el tenim més a prop del que pensem…

–Sí, i n’hi ha una desconeixença tremenda.

–Els valencians venien de comarques valencianoparlants o de tot arreu del territori?

–No, en venien molts de comarques valencianoparlants però també n’hi ha una gran quantitat de pobles castellanoparlants. Molta gent venia de l’Alt Palància, de l’Alt Millars, dels Serrans… L’escriptor Paco Candel va vindre del Racó d’Ademús als anys 20.

–I d’Alacant?

–D’Alacant no tant, però sí que hi venien de les zones costaneres. Els alacantins, en tindre més fàcil establir connexions amb Argèlia i el nord d’Àfrica, se n’anaven molt allà. Hi ha més de 30.000 persones de la província de València vivint a Barcelona, altres 32.000 de Castelló i d’Alacant unes 17.000.

–A quines zones de Catalunya anaven?

–Depén de les onades. Fins als anys 30, sobretot preferien la zona de Barcelona i l’àrea metropolitana. Hi havia molts valencians de l’Alcoià i del Maestrat que pel tèxtil se’n van anar a Sabadell i Terrassa, i també a les zones de les terres de l’Ebre: hem de tindre en compte que eixa és una zona de contacte constant en el territori. Des dels anys 90 comença a emergir l’àrea de Tarragona i Reus, segurament provocada per l’arribada de mestres.

–La immigració valenciana era percebuda d’una forma diferent de l’andalusa?

–Sí. Als anys 30, alguns partits crearen a Barcelona delegacions compostes per valencians. La Lliga Regionalista i Acció Valencianista d’Esquerra tenien membres valencians. Fins i tot el Partit Radical de Lerroux buscava el vot dels valencians de les zones castellanoparlants!

–Mai ha cridat l’atenció que valencians formen part del govern català?

–No. Ara mateix tenim a la ciutat de Barcelona i al Parlament Català diputades que són valencianes. Per l’apropament cultural això no sobta. El famós Bustos de Sabadell és valencià.

–Els descendents de valencians continuen mantenint el vincle amb el País Valencià?

–Depén. Alguns tenen una propietat a què solen anar, però realment no és un percentatge molt gran. També s’ha donat el cas que hi continuen anant perquè algú s’ha casat amb un fill de valencià. En segones generacions sí que hi ha vincle, en terceres ja és més difícil, però cada vegada hi ha un interés més gran per recuperar les arrels.

–Les migració d’abans i les d’ara són diferents. Com han canviat tant les característiques?

–Senzillament perquè ara hi ha molta més gent qualificada, i molts, en no tindre feina al País Valencià i saber català, han vingut cap ací des dels anys 90. Si compares el perfil sòcio-ocupacional dels valencians de 1991 i els del 2011 és totalment diferent. Ara molts valencians treballen en ensenyament, investigació, sanitat…, i abans era en la indústria.

–La llengua dona oportunitats?

–Clar que les dona! El català occidental és un element selectiu de la migració ací. Molts no haurien vingut ací a fer classe si no tingueren el Mitjà.

–Emigrar a Catalunya és el mateix que emigrar a Madrid?

–No, i tot té una explicació històrica. Les comunicacions amb Barcelona van ser molt més fàcils que amb Madrid (abans venien en vaixell) i la llengua juga un paper importantíssim.

–Al llarg de la història, milers de valencians han vingut buscant un futur millor. Catalunya els ha ajudat, els ha donat oportunitats. Com s’explica la catalanofòbia?

–La dreta ha utilitzat Catalunya com l’enemic, i això li ha anat proporcionant vots. És significatiu com els partits que fan servir això no tenen el mateix discurs al País Valencià que a Catalunya. Ara bé, els valencians que estem a Catalunya desfem tòpics, fem de ponts. A més, s’ha de tindre clar que no és la mateixa opinió la que es té a la zona metropolitana de València que a les comarques del nord o del sud.

–Socialment, quines són les conseqüències d’aquest flux migratori?

–Ajuden a normalitzar les relacions, trenquen tòpics. Perquè molts valencians s’hi quedaran, però molts en tornaran i donaran una altra visió, i callaran moltes boques.