Sis mesos d’impagaments: el Kol·lectiu de Joves del Parke denuncia el càstig de Mazón i Camarero

Imatge del centre de dia del Parque Alcosa (Alfafar) després del 29 d’octubre de 2024. Foto: Facebook.

Els dos únics centres de dia per a infància i joventut afectats per la DANA de 2024, gestionats pel Kol·lectiu de Joves del Parke, acumulen sis mesos sense cobrar i podrien perdre el concert amb la Generalitat.

La barrancà del 29 d’octubre de 2024 va arrasar bona part de l’Horta Sud, deixant enrere un rastre de destrucció: habitatges destrossats, cotxes amuntegats i carrers convertits en torrents. Entre els espais més castigats, també hi havia els dos únics centres de dia d’inserció sociolaboral i de suport convivencial per a joves i menors, situats entre Massanassa i el barri del Parque Alcosa (Alfafar).

Malgrat la magnitud de la tragèdia, l’activitat educativa no es va interrompre ni un sol dia. L’equip educatiu i la comunitat del Parke van reaccionar de manera immediata: visites a les famílies, acompanyament psicològic, programes d’alimentació, reforç escolar i gestió d’ajudes van continuar des del primer moment en locals alternatius de l’associació Nosaltres Maitexa, que fa més de trenta anys que treballa per la cohesió social al barri.

“Va ser una resposta col·lectiva i exemplar”, expliquen des del Kol·lectiu de Joves del Parke, entitat que gestiona els centres des de fa més de trenta-cinc anys: “El veïnat va alçar-se quan l’administració es va girar d’esquena”.

Durant els mesos posteriors, el Kol·lectiu va mantindre contacte directe amb la Conselleria de Serveis Socials, Igualtat i Habitatge, així com amb la Direcció General de Família, Infància i Adolescència i la Secretaria Autonòmica de Família i Serveis Socials i s’hi van acordar mesures per garantir la continuïtat de l’activitat fins al 31 de març de 2025, en condicions excepcionals.

 “És un càstig dirigit a un barri i a una comunitat que han denunciat la negligència institucional durant la DANA i que han demostrat una capacitat d’autoorganització exemplar”

Mentrestant, amb ajuda voluntària, fons propis i un micromecenatge popular, el Kolectivo va impulsar la reconstrucció dels locals, amb un pressupost de prop de 40.000 €. Les obres van començar a l’abril, amb suport de cooperatives locals i voluntariat professional, i es preveu reprendre la normalitat completa aquest mes d’octubre.

 

Sis mesos sense cobrar i una amenaça latent

Tanmateix, des d’abril no s’ha rebut cap pagament per part de la Generalitat. Sis mesos d’impagaments consecutius que han deixat els centres en una situació econòmica crítica, amb l’amenaça de suspensió del concert econòmic que garanteix la seua continuïtat. Aquest fet deixa en situació límit els professionals i posa en risc el projecte comunitari, que històricament ha sobreviscut a governs de “tots els colors”. El Kol·lectiu interpreta el bloqueig com una venjança política: “És un càstig dirigit a un barri i a una comunitat que han denunciat la negligència institucional durant la DANA i que han demostrat una capacitat d’autoorganització exemplar”. Per això, des del Kol·lectiu de Joves del Parke reclamen la dimissió de Carlos Mazón i el seu Consell per la seua nefasta gestió com a forma de normalització i reconciliació de la població valenciana.

Aquesta lluita va donar origen als Comitès Locals d’Emergència i Reconstrucció, que hui en dia existeixen en nombrosos pobles de la nostra comarca, i a l’Acord Social Valencià, format per agrupacions veïnals, organitzacions socials, familiars de víctimes i sindicats de tot el territori. Segons denuncien, “això és exactament el que es vol castigar: la força de la solidaritat popular”.

El Kol·lectiu exigeix una reunió urgent amb la Secretaria Autonòmica del Sistema Sociosanitari per desbloquejar els pagaments i evitar que la Conselleria, dirigida per Susana Camarero, execute la suspensió del concert. “Una catàstrofe com la DANA obliga a una actuació conjunta i extraordinària entre administracions i societat civil, no a castigar qui ha treballat sense descans”, afirmen.

“Castigar aquests centres és castigar la infància i la joventut d’una de les zones més maltractades de la comarca”

A l’estiu, la Conselleria —dirigida per Susana Camarero— va iniciar una sèrie de requeriments administratius que, segons el Kol·lectiu, van ser resolts i esmenats dins el termini i en la forma escaient inclosa una inspecció el 3 de setembre. Tot i això, el bloqueig persisteix, amb l’excusa que “s’estan revisant els contractes heretats de l’anterior govern del Botànic”.

“Açò no és una qüestió tècnica, és una decisió política”, denuncien. “Estem davant d’una venjança del Consell de Mazón contra un projecte comunitari que ha demostrat que la solidaritat i l’autoorganització veïnal funcionen millor que la seua gestió institucional”. “Castigar aquests centres és castigar la infància i la joventut d’una de les zones més maltractades de la comarca”, lamenten. “I fer-ho després de la DANA és una humiliació institucional”.

Davant d’això, el Kol·lectiu de Joves del Parke ha convocat dues trobades extraordinàries de la Plataforma S.O.S. Parke per denunciar la situació i exigir una solució immediata. La primera d’elles serà la reobertura dels locals i reunió de SOS Parke contra l’impagament de sis mesos per part de la Generalitat, aquest dijous 16 d’octubre, a les 17.00 hores, al C/ Doctor Fleming, 13 (Massanassa). D’altra banda, el pròxim dimarts 21 d’octubre, a les 19.00 hores, tindrà lloc l’Assemblea oberta contra els impagaments a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània (València).

 

Una crida a la responsabilitat política

El col·lectiu insisteix que la situació “no és un problema tècnic, sinó polític”, i reclama la dimissió de Carlos Mazón com a “pas necessari per a recuperar la confiança ciutadana i la dignitat institucional”. Mentrestant, la comunitat del Parke Alcosa continua sostenint el projecte amb els seus propis recursos, fidel a una màxima que resumeix quatre dècades de treball comunitari.

Amb sis mesos d’impagaments i una amenaça de suspensió sobre la taula, el futur dels centres de dia del Parke Alcosa torna a dependre de la pressió ciutadana. Una vegada més, és el veïnat qui sosté, amb esforç i dignitat, allò que el poder polític abandona.