Tens 0 productes a la teua cistella
Intersindical Valenciana, la CGT i el conjunt del moviment d’inquilines i centrals sindicals criden a aturar l’activitat laboral el dimecres 11 de novembre per a exigir la regulació dels preus dels lloguers, el fi dels desnonaments i la recuperació del poder adquisitiu.
Una convocatòria legal i transversal a tot el País Valencià i a l’Estat
Intersindical Valenciana ha formalitzat legalment la convocatòria de vaga general de jornada completa per al pròxim dimecres 11 de novembre de 2026, abastant tots els sectors i àmbits laborals, tant públics com privats, del País Valencià. La decisió, ratificada per unanimitat pel Consell Confederal de l’organització, s’emmarca en una jornada de protesta de caràcter general recolzada per la Confederació de Sindicats d’Inquilines, la Confederació General del Treball (CGT), CC OO, UGT i altres centrals sindicals d’àmbit estatal i autonòmic.
La convocatòria respon a l’agreujament de la crisi d’accés a l’habitatge i al deteriorament continuat de les condicions de vida de la majoria social. Des de les organitzacions convocants es denúncia que l’actual creixement econòmic i l’increment dels beneficits empresarials i bancaris no s’estan traduint en una millora del benestar de la classe treballadora, sinó en una pèrdua sostinguda del poder adquisitiu i en un encariment de la vida.
L’emergència habitacional com a violència econòmica: el cas de les comarques valencianes
L’impacte de la crisi de l’habitatge es manifesta amb especial duresa a les comarques valencianes. A la província de Castelló, la CGT ha alertat d’una «expulsió sistèmica» de les famílies treballadores a partir de les dades de l’Agència Tributària, el Ministeri d’Habitatge, l’INE i el CGPJ. Segons les dades del sindicat, mentre el poder adquisitiu real de la població només ha crescut un 9% des de 2015 a causa de la inflació, el preu del metre quadrat de lloguer s’ha disparat un 53% a la província i fins a un 63% a Castelló de la Plana, on el lloguer mitjà ha passat de 306 a 500 euros mensuals.
Aquesta escalada de preus absorbeix el 32,9% del salari net mitjà i representa fins al 40% dels ingressos de les persones que perceben el Salari Mínim Interprofessional. A més, la pressió econòmica ha provocat l’execució de 10.873 desnonaments a la província de Castelló entre 2013 i 2025, sent l’impagament de lloguer la causa del 74% dels casos en l’últim any analitzat. Paral·lelament, l’accés a la propietat tampoc constitueix una alternativa, atés que el valor de taxació de l’habitatge lliure ha augmentat un 71% des de 2015, situant el preu d’un pis mitjà de 90 metres quadrats al voltant dels 136.000 euros, l’equivalent a quasi sis anys de salari brut mitjà íntegre. Per tot això, des del sindicalisme es qualifica la situació de «violència econòmica» i es fa una crida a secundar massivament la vaga general.
Un decàleg de reivindicacions: habitatge, salaris i serveis públics
Entre els objectius prioritaris de la vaga de l’11 de novembre figura garantir el dret efectiu a un sostre digne. Per a fer-ho possible, els sindicats reclamen l’ampliació del parc públic d’habitatge, la intervenció del mercat mitjançant la regulació dels preus de lloguer i de venda, la lluita contra l’especulació immobiliària, la paralització immediata dels desnonaments sense alternativa habitacional i la mobilització dels immobles buits per a ús social.
En l’àmbit laboral i social, les demandes inclouen: pujades salarials que permeten recuperar la capacitat adquisitiva perduda davant la inflació; l’establiment de la jornada laboral de 32 hores setmanals o quatre dies, sense cap reducció de sou; reforç de les plantilles i recursos en sanitat, educació, administració i transport, així com la reversió de privatitzacions i la reducció de la temporalitat; mesures de protecció social, derogació de la Llei mordassa i de la Llei d’estrangeria, i priorització de les inversions socials davant l’emergència climàtica; etc.
Per a Intersindical Valenciana i la resta d’organitzacions convocants, la vaga general de l’11 de novembre s’afirma com una eina de pressió legítima per a situar les necessitats de la majoria social al centre del debat polític. La defensa de l’habitatge digne, l’ocupació estable i uns serveis públics universals es plantegen no com a demandes aïllades, sinó com a peces inseparables d’una mateixa lluita per la dignitat de la classe treballadora.
