La banalitat del mal

El terme «banalitat del mal» va ser creat per la filòsofa alemanya d’origen jueu Hanna Arendt en la publicació, en 1963, del llibre Eichmann a Jerusalem: Un informe sobre la banalitat del mal, escrit a propòsit del procés judicial d’aquest criminal nazi a Jerusalem. Adolf Eichmann, tinent coronel de les SS, responsable dels transports de deportats, va ser un dels participants en l’extermini de milions de jueus en l’anomenada Solució Final, durant la II Guerra Mundial. Hanna Arendt hi reflexionava sobre el paper d’aquest criminal nazi, que no era un psicòpata, ni un monstre, sinó una persona que acomplia ordres, un funcionari banal, dins de la maldat de la vida quotidiana alemanya del nazisme.

Ara, en l’excel·lent pel·lícula Zona d’interés (The Zone of Interest, 2023) del director Jonathan Glacer,basada en la novel·la de Martin Amis, premiada amb l’Oscar a la millor pel·lícula internacional, s’incideix en la figura d’un altre criminal nazi, Rudolf Höss, comandant del camp d’extermini d’Auschwitz entre 1940 i 1943. El mateix concepte de «banalitat del mal» d’Arendt es pot aplicar en aquest impressionant film de Glacer. El punt de vista del relat se situa en la casa unifamiliar de Rudolf Höss, amb un magnífic jardí situat ben a prop de la paret del camp d’extermini. La família Höss porta una existència plàcida, com la de qualsevol família burgesa alemanya. Allà, la dona i els seus fills semblen feliços en el cuidat jardí i el magnífic hortet a la vora de la tanca, el paretó, del camp d’Auschwitz. Els observem en la vida quotidiana, en els banys al llac, en els jocs i les rialles dels xiquets en aquest edén. L’esposa exhibeix una cara de satisfacció quan s’emprova l’abric de visó que pertanyia a una deportada jueva. Neteja amb indiferència les flors del jardí tot llevant la cendra provinent dels crematoris. Cap persona de la família Höss expressa aflicció, tristesa. Reben les visites d’altres jerarques nazis com si fos una rutina més de la seua existència ben allunyada de les estretors de la guerra, de la fam, de la misèria, de les morts en els camps de batalla, dels horrors de l’execució dels jueus. Perquè, a diferència de la famosa La llista de Schindler (1993) del director Steven Spielberg i d’altres pel·lícules sobre els camps d’extermini com El fill de Saül (2015) de Lászlo Nemes o Nit i boira (1956) d’Alain Resnais, en Zona d’interés no es veu mai cap mort, ni se’ns mostren les cambres de gas, o els forns crematoris, ni tan sols percebem l’existència d’un sol jueu o jueva; els criats eren testimonis de Jehovà, empresonats també al camp.

Tanmateix, la visió del film és molesta, incòmoda, molt desagradable. Fora de camp, ens venen sorolls apaivagats, crits mig apagats, plors aïllades, detonacions de pistoles, amb el constant rum-rum de les màquines. Veiem el fum negre que ix dels crematoris. El terror se suggereix, evita mostrar-se directament. Però ens fa fàstic. Ens pertorba l’ànima, ja que sabem que el camp d’extermini estava preparat i organitzat pels criminals nazis perquè esdevinguera una indústria de la mort, sense cap sentiment de culpabilitat per part d’ells, que acomplien ordres, per tal de fugir de la compassió i de la humanitat, dins de la normalitat d’una gran banalitat.

Revista número 502, pàg. 54. Maig 2024.