La revista degana en valencià

La bòfia, des de la pasma passant pel grisos i pikoletos a la policia patriòtica espanyola

14/09/2020

Dir que la policia és un cos encarregat de vetllar pel manteniment de l’ordre públic i la seguretat de la ciutadania i els seus béns, perseguir els delinqüents i posar-los a disposició dels jutjats és una descripció o un eufemisme?. Els camps del lèxic són com els camins del senyor: inescrutables. Fent un breu repàs, sense ànim exhaustiu, dels noms que reben els servidors de l’ordre que van des de la bòfia a la pestañí, argot utilitzat pel col·lectiu dels gitanos no massa amics, en general, del personal uniformat.

Peret / El gitano Antón

En la nostra època juvenil -ai!- els coneixíem com els grisos, vertadera metàfora d’aquell temps tan gris i fosc en la que ens fotien unes quantes garrotades a poc que cridares un mot ben perillós com llibertat. Poc després canviaren de color i es passaren al marró i, clar, el marró se’l menjaven tots nosaltres. Tot i estar ja en democràcia també ens donaven vara. Per això n’eren els «maderos»?. Perdó per l’acudit tan dolent.

NODO 1979 / Uniformes Marrón Policia Nacional

Raimon / Diguem no

Els pikoletos, abillats amb eixe artefacte capil·lar conegut com a tricornio ens retrotrauen a una estètica del segle XIX.

El seu color és el verd que ara reivindiquen i llueixen els de VOX en les seues barroques -per dir una cosa amable- mascaretes. Els conceptes democràtics, tant se val de pikoletos o VOX, també són propis del segle XIX. A tot estirar.

Arkada / Pikoletos

El més curiós és que a Catalunya siguen els mossos d’esquadra, un cos fundat al segle XVIII per l’administració borbònica. Qui estiga lliure d’alguna incoherència que tire la primera pedra. Els valencians, en canvi, com som més d’anar per casa les novel·les i relats de conflictes entre polis i «delinqüents» són de lladres i serenos. Si és que som entranyables, tu.

Pirat’s Sound Sistema / Mossos d’Esquadra

En l’argot delinqüencial el nom que reben tots els cossos és la pasma, amb un toc lleugerament despectiu. «Entre pillos anda el juego», com dirien a la meseta.

Lendakaris Muertos / Tenemos a la Pasma

Al nostre entorn geogràfic els coneixem com carabinieri a Itàlia o gendarmes a França. Qui no recorda Louis de Funes en el sempitern paper de gendarme maldestre i penós però simpàtic.

Bé, o no.

Le gendarme de St. Tropez

I no podríem oblidar les sinistres «policies polítiques» com la Gestapo a l’Alemanya Nazi, l’Stasi a l’antiga RDA o les agències nord-americanes com el FBI, la CIA o els xèrifs amb capell texà de l’Amèrica Profunda, la qual cosa em condueix inevitablement a l’escàndol majúscul de la «Policia Patriòtica» en les seues sigles PP, també coneguda com les clavegueres de l’estat.

La Gestapo / History

«La vida dels altres» / Instal·lació micròfons

Si poguérem treure una conclusió seria òbvia:

«Mucha policía, poca diversión».

Eskorbuto / Mucha policía, poca diversión

L’enrenou ha arribat ara a Madrid pel «seguiment»  per part de més de 70 servidors públics, d’un delinqüent confés com Bárcenas per tal d’evitar que cantara La Traviatta o millor Que viva España sobre el finançament il·legal del PP. L’extresorer s’hi troba a la presó per les seues malifetes i haver perdut l’auxili i favor del seu ex-partit. De moment ignorem si el seu fill, líder de Taburete, un grup presumptament musical, pot anar a la garjola per les cançons que perpetra. El cas és que l’exministre de l’Interior espanyol Jorge Fernández Díaz, l’exsecretària General del Partit Popular Dolores Cospedal, l’afegitó De és ridícul i pretensiós, i l’expresident del govern «ese del que usted me habla» Mariano Rajoy són els instigadors d’eixa policia patriòtica que ha utilitzat diners públics dels fons reservats, també coneguts com a fons de rèptils, perquè serà?, per a espiar i fabricar proves falses contra els adversaris, enemics per a ells, polítics.

Que podem esperar d’aquesta colla tan selecta?.

D’eixe ministre que condecora estàtues de verges, té un àngel-gorrilla Marcelo,  que l’ajuda a aparcar, que es va convertir a l’integrisme opusdeista en un casino de Las Vegas, segurament gràcies a una aparició divina en forma de Black Jack i que afirma que el dimoni vol destruir Espanya. Això d’espiar i fabricar proves falses ja li venia d’antuvi. Ho va fer contra el moviment independentista, però en eixe cas estava justificat perquè aquells que atempten contra la sacrosanta unitat d’Espanya s’ho tenen ben merescut.

A més confiava en la impunitat dels seus actes:

«Eso la Fiscalía te lo afina». Frase memorable de l’exministre perquè per a ell la seua actuació al marge de la llei era com una croada per alliberar Terra Santa dels infidels. Per tant plenament justificada.

…d’una Cospedal clavariesa amb «mantillla i peineta» assistent a les processons del Corpus castellano-manchegas i exministra de Defensa, és a dir del gloriós exèrcit espanyol, altra institució ben il·lustre al servei de la pàtria.

…i un Mariano Rajoy, expresident caminador ràpid amb problemes de psicomotricitat, fabricant de brillants, inextricables, incomprensibles i surrealistes frases només a l’alçada d’Antonio Ozores. En conseqüència qui podria pensar que cometrien la cagada corrupta-mafiosa que han parit com l’anomenada Operació Kitchen, tota una recepta repugnant executada, mai millor dit, en la pitjor cuina dels soterranis de la pasma espanyola?

Polònia / Poli Band

I per arredonir la jugada, tota aquesta galeria de personatges exemplars tenen un nexe d’unió grotesc amb el comissari Villarejo, l’alter ego de Torrente, el brazo Tonto de la Ley, ara en presó i que els té a tots enxampats pels ous amb les seues gravacions, que riu-te tu dels estudis Abbey Road.

Torrente 1 / Apatrullando la ciudad

De tot açò caldria fer-se dues preguntes:

1) Com és possible que persones tan catòliques i apostòliques hagen comès, presumptament, eixe rosari de delictes i pecats sense pensar que aniran de cap a l’infern en que creuen? Crec.

2) Els 70 policies eixos de la bòfia mai no es preguntaren si això que estaven fent era un servei públic o un delicte flagrant?

No hi ha més preguntes, senyoria.

P.D.: En altre moment parlarem de la brutalitat policial, arreu del món, especialment als EUA i Colòmbia, i del moviment Black Lives Matter. Totes les vides importen.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top