La revista degana en valencià

La bomba carraixet

29/11/2020

Helena Sànchez (Directora del Documental) i Joan Cantarero (Equip d’Investigació) amb el President Albinyana.  Rodatge del documental. Gener 2020.

El Tio Toni, Carai Don Paco, La Tarara, Joan Petit….. qui podia imaginar que cantant aquestes cançons,  el grup Carraixet hagués patit un atemptat feixista?. Doncs el va patir.

Carraixet, originat a principis dels 70 i procedent d’una rondalla dirigida per Lleonard Giner, va posar-se de gala quan el 1978 va presentar el seu primer disc, Beure Cantar i Ballar, en el Teatre Micalet de València. Amb un somriure d’orella a orella van aparéixer a l’escenari Lleonard (el pare), Rafa, (cofundador del grup), Pere Marco, i la xicalla, Mari Carme, de 16 anys, Lleonard fill, de 13 anys, Eva, de 12 anys, i Miryam, de 10 anys. Aquesta composició era la que recorria els pobles del nostre País Valencià en els darrers anys de la dècada.  Mort el dictador, havia mort també la censura i les prohibicions, però no la instransigència que es va transformar en violència contra tot el que sonara a llibertat. Tot allò que era popular, allò que aplegava multituds pacífiques i festives, podia ser perillós per als interessos del feixisme. I la cançó en valencià n’era una.

A les reunions familiars se solia contar una anècdota: “a nosaltres ens varen posar nou bombes”. I Carmen, la mare de les artistes, relatava com van passar els fets. El grup tenia una furgoneta que aquell dia estava junt a l’escenari. Era una actuació que coincidia amb el final d’una manifestació, en la Plaça dels Furs, a esquenes de les Torres de Serrans.  La filla xicoteta de la família,  Vanessa, que en aquell moment tenia 2 ó 3 anys, estava en braços de la mare, exhausta de tant anar amunt i avall en aquelles dates tan prolífiques en actuacions, i totalment aliena a la discutible comfortabilitat del seient del vehicle. Els records són inexactes. No recordaven l’any. De sobte, la música –l’actuació ja havia començat- va parar en sec. Carmen, espectadora d’excepció de cada bolo, havia percebut alguna cosa estranya, ja que no era un tall habitual (no havia acabat la cançó, moment que va seguit dels aplaudiments, i tampoc no se n’havia anat el corrent elèctric). I des de dins de la furgona, amb la xiqueta als braços, va intentar saber què passava. Abans que tinguera temps de reaccionar, un  policia va obrir la porta de la furgoneta i va fer evacuar-la de manera ràpida tot anunciant la col·locació d’unes bombes. A l’ensurt inicial li van seguir les carreres cap al lateral de l’escenari, ella, xiqueta en braços i tot l’equip artístic que va baixar de l’escenari de manera ordenada però veloç. Tot d’una es va fer un cercle de no-res. El públic, que s’amuntegava des de les immediacions de l’escenari,  omplia en silenci el carrer Serrans, i es va apartar però no se’n va anar. Alguns xiulaven. No era d’estranyar un muntatge policial per a rebentar l’acte.

Després d’una llarga espera, apareixen els artificiers, recullen unes bosses sospitoses i se’n van. I ací s’acaba la història.  Carmen, que porta ja temps col·leccionant retalls de diaris de les actuacions i de qualsevol cosa que tinga relació amb el grup, conta que la notícia va ser silenciada probablement per interessos polítics. L’estratègia mediàtica de la dreta començava a engreixar les màquines. I l’incident quedava arraconat en el record boirós i imprecís de la família.

Però el temps de vegades no corre en contra.  Fer el documental sobre el grup ens ha donat la possibilitat d’investigar i de furgar en molts llocs on fa anys era difícil.  I si el record d’aquell fet era confús, ara hem rescatat dades d’aquella remembrança emboirada.

El proper dimecres 2 de desembre presentarem al Teatre Micalet “LA BOMBA CARRAIXET”, un treball audiovisual de LOS SUEÑOS DE LA HORMIGA ROJA.  La productora, amb un currículum i una trajectòria llarga i farcida de nominacions i amb guardons internacionals, ha sigut la guanyadora fa uns dies del Premi a la Millor Sèrie Documental 2020 (*) en els III Premis de l’Acadèmia Valenciana de l’Audiovisual, en la seua edició d’enguany. Amb aquesta etiqueta, i amb la presència de les components del Grup Carraixet, el documental garanteix una rigorositat en les dades i referències dels esdeveniments narrats. Les personalitats entrevistades (des de periodistes, polítics de la talla de Josep Lluís Albinyana, Ricard Pérez Casado, a activistes, sociòlegs cantants….) conflueixen en la narració d’uns fets contextualitzats en els moments més difícils per a la configuració del futur del País Valencià.

LA BOMBA CARRAIXET es projectarà en el Teatre Micalet 42 anys després d’aquella presentació del primer disc, una coincidència provocada per agrair una vegada més a l’entitat l’estima i la complicitat amb el grup, amb la llengua, amb la cultura i amb el país.

(*) La memòria rescatada


Presentació del disc Beure, cantar i ballar. Teatre Micalet(València), juny 1978

Inscriu-te al nostre butlletí

Top