La revista degana en valencià

La bona cuina de les comarques de Castelló

 

L’any 2013, Joan Garí va rebre l’encàrrec del diari El País de realitzar un reportatge sobre la cuina del restaurant Cal Paradís de la Vall d’Alba, regentat per Miquel Barrera. Garí va quedar seduït per les delícies gastronòmiques que hi va descobrir. A partir d’ací va nàixer una amistat entre cuiner i escriptor que ha estat l’origen d’aquest llibre.[1]

En realitat, parlar de Cal Paradís és una bona excusa per a parlar de la cuina valenciana en general, que l’escriptor de Borriana afirma que és una meravella. Per demostrar-ho comença fent una mica d’història, i ens recorda que el primer receptari de cuina europeu no redactat en llatí és el Llibre de Sent Sovi, i el primer receptari imprés a Europa és el Llibre de coc, tots dos, llibres valencians. En ells trobem les arrels de la que avui anomenem dieta mediterrània, que l’any 2010 va ser declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Declaració de la qual, escriu Garí, els valencians hauríem d’estar ben orgullosos, però correm el perill que quan desaparega la generació de la gent actualment octogenària deixem perdre aquest estil de vida i d’estar en societat.

El llibre li dedica un apartat a la biografia de Miquel Barrera, des del seu naixement al mas del Mulato en el terme de la Vall d’Alba, passant pel disgust que li va produir que els seus pares deixaren el mas, i per tant la vida a l’aire lliure. Després van posar un restaurant on va haver d’ajudar sense ganes quan eixia de l’escola. Finalment va descobrir la seua vocació culinària, després d’haver acabat la carrera de Magisteri, que el va portar a fer-se càrrec del restaurant dels pares, modernitzar-lo i arribar a aconseguir una estrella Michelin.

A continuació es passa revista als principals productes que es poden trobar a les comarques de Castelló, tan complets que Joan Garí qualifica el territori castellonenc com a rebost perfecte. En aquest aspecte destaca l’aigua de Benassal, els vins de l’Alt Palància-Alt Millars, les Useres-Vilafamés i Sant Mateu; l’oli de les oliveres mil·lenàries del Maestrat, els bolets i les tòfones dels Ports, de l’Alt Maestrat i de l’Alcalatén; la carxofa de Benicarló, el bon peix i marisc que aporta la mar Mediterrània, on brilla amb llum pròpia el llagostí, la tomata de penjar d’Alcalà de Xivert i els formatges de Catí i Almassora.

Miquel Barrera treballa i transforma aquests productes, que compra tots els matins en el Mercat Central de Castelló de la Plana, per a assolir el seu personal segell culinari. El llibre es tanca amb un xicotet homenatge a dos dels cuiners valencians de referència, Quique Dacosta i Ricard Camarena, i amb una selecció de les receptes dels plats més destacats que es serveixen a Cal Paradís.

El rebost perfecte està exquisidament editat, amb unes precioses fotografies de Ramon Usó. A més, Joan Garí ens il·lustra amb diverses referències històriques, citacions literàries i la seua cultivada prosa. Tot un plaer per als sentits.

[1]JOAN GARÍ (2018). El rebost perfecte. La cuina de Miquel Barrera. Benicarló. Onada edicions.