La campanya de les lones

«Amb les lones es busca generar una acció cridanera, que puga convéncer, però també reafirmar la decisió presa»

A pocs dies de finalitzar la campanya electoral, podríem afirmar que les lones i els grans cartells n’han sigut protagonistes. L’efecte que va aconseguir Laporta amb la seua gran lona a prop del Bernabeu en les eleccions a la presidència del Barça ha estat buscat per pràcticament tots els partits polítics. La gran diferència és que la blaugrana va tenir un gran efecte sorpresa, era una acció de màrqueting de guerrilla poc vista a l’Estat espanyol, i ara, pràcticament cada dia n’hi ha una de diferent, per la qual cosa ja ens hi estem habituant. Aleshores, per què els partits estan apostant per aquestes si, a més a més, són caríssimes (poden costar fins a 50.000)?

En primer lloc, perquè es busca notorietat. La inversió en lones pretén que es parle d’elles al carrer, però també a les xarxes socials i als mitjans de comunicació. Pot semblar un preu desorbitat, però si aconsegueix marcar agenda (com han fet les lones de Desokupa o de Greenpeace), i a més a més que es viralitze a les xarxes, centrant el debat públic un o diversos dies, la inversió ja està més que amortitzada; és més eficaç que una campanya de màrqueting digital. És per això que, tal com es veu als exemples esmentats, en molts casos busquen crear polèmiques assenyalant els adversaris o amb afirmacions més que qüestionables per a polaritzar encara més i crear més adeptes o contraris. En aquesta estratègia comunicativa, si denuncien la campanya i la Junta Electoral ordena llevar la lona, encara tindrà més difusió, que és el que es busca al cap i a la fi.

En segon lloc, també es pretén enviar un missatge concret, ja siga una proposta de campanya (com fa Yolanda Díaz: «Eixiràs una hora abans del treball») o un missatge clau fent una crida al vot útil (com ha fet el PP, amb la frase «Potser no som el teu partit, però en aquest moment som la solució»). Fins i tot hem vist com s’ha emprat el mobiliari urbà per confrontar amb l’adversari, col·locant estratègicament el missatge, com ha fet la CUP amb el missatge «Plantem cara. Fck nzs» (fuck nazis) al costat dels cartells de Vox. El primer argument va lligat amb aquest, perquè cada vegada que es comparteix la imatge i s’ajuda a la seua difusió, es transmet el missatge.

Val a dir que ja vam veure les lones durant la campanya municipal a grans ciutats, com ara València o Barcelona, però el dia de demà no explicarem aquesta campanya electoral sense parlar d’elles, perquè van adreçades a aquell 17,8 % de la població que encara no ha decidit el seu vot i també a aquell 13,8 % que dubta entre diversos partits (segons el CIS preelectoral). Amb elles es busca generar una acció cridanera, que puga convéncer, però també reafirmar la decisió presa. I que faça recordar el seu missatge o la idea a aquells que encara dubten el dia 23 de juliol. Ara bé, amb tanta lona serà possible?