La revista degana en valencià

La campanya electoral catalana: la lluita pels indecisos

07/04/2021

«Els elements memorables són importants en unes eleccions en què l’abstenció ha sigut alta, però també fins a l’últim moment la xifra d’indecisos rondava el 30 %»

Els catalans han tornat a votar. No com els hi agradaria al 80 % de la població –que ja sabem que estan per un referèndum d’autodeterminació–, però ho han tornat a fer, en línia amb les darreres conteses electorals que mai acaben els quatre anys de legislatura. Aquestes eleccions –anunciades per Quim Torra al gener de 2020, després d’explicar que la confiança entre socis estava trencada i que en aprovar pressupostos es convocarien (però mai va passar; de fet, són conseqüència de la inhabilitació del President)– han arribat en un dels pitjors moments de la pandèmia, amb una tercera onada agressiva i amb un confinament municipal que dura ja més de tres mesos a Catalunya. Si bé el Govern va decidir ajornar-les al 30 de maig per la situació actual de la crisi sanitària, els tribunals van sentenciar que s’havien de celebrar el 14 de febrer, justament una setmana abans que començara oficialment la campanya electoral.

Al Govern no li va pillar desprevingut, ja que la Direcció General de Processos Electorals estava treballant en els protocols de votació en pandèmia des de les eleccions gallegues i basques. Així i tot, la forta campanya institucional pel vot per correu (que ha multiplicat els electors considerablement respecte d’altres conteses) facilitava votar a aquelles persones en situació de risc i també les contagiades o contactes directes. I els partits es van posar mans a l’obra a engegar la maquinària electoral.

Es deia que la campanya seria plenament digital, que ens bombardejarien amb anuncis, amb continguts virtuals, perquè tota la inversió que no es faria en actes s’injectaria en el núvol. Però no ha sigut ben bé així. Els partits no han prescindit de la campanya convencional a peu de carrer, amb els seus actes, trobades sectorials, passejades pel territori… Ara bé, s’han hagut d’oblidar dels mítings amb milers de persones de públic i convertir-los en mítings amb milers de persones seguint-los en directe per Youtube. Si hi ha hagut una xarxa estrella en la campanya, que ha incrementat moltíssim el seu ús respecte d’altres eleccions, ha sigut sens dubte Youtube, a través de la qual els militants, simpatitzants i curiosos han pogut seguir el dia a dia dels polítics i les seues propostes.

Pel que fa al bombardeig esperat, res més lluny de la realitat, ja que les inversions publicitàries en xarxes com ara Instagram o Facebook han sigut molt tímides (la gran majoria de partits hi han invertit uns 2.000 € la darrera setmana). Però els partits sí han apostat per fer continguts memorables, com ara cançons de campanya (com el rap dels Comuns amb Ada Colau i Jèssica Albiach, o la de Ciutadans amb els polítics que tenen habilitats musicals). També hem vist un acostament a la gent més jove, mitjançant xarxes com TikTok (ERC i Comuns) i Twitch (PdeCat), i fins i tot a la CUP va llançar un vídeo en què la seua candidata jugava a l’Among US, un dels videojocs de moda. Elements memorables com aquests són importants en unes eleccions en què l’abstenció ha sigut alta (previsible per la pandèmia), però també fins a l’últim moment la xifra d’indecisos rondava el 30 %.

Per això, hem vist els partits traure tota l’artilleria i la imaginació per aconseguir convéncer-los: no sols a través dels debats televisius (que han influït), sinó també a través d’àudios de Whatsapp, vídeos, stickers, emoticones, etc. L’objectiu? Difondre el seu missatge de forma que el dia 14 triaren la seua papereta.

La lluita electoral ha sigut un frec a frec entre tres partits, i finalment PSC i ERC han empatat en escons (tot i que PSC ha guanyat en vots). Així i tot, si tot segueix el seu transcurs natural, Pere Aragonès governarà la Generalitat. L’independentisme ha superat el 50 % i, tal com afirmava Iceta fa uns mesos, serà el moment de parlar. Aragonès està pel diàleg i l’entesa, i el govern de l’Estat haurà d’estar a l’altura perquè aquelles promeses de resoldre el conflicte polític es duguen a terme. Autodeterminació, amnistia i polítiques socials són els eixos d’Esquerra Republicana. Ara bé, encara hem de veure si aconsegueix formar govern. Haurem d’estar atents.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top