La revista degana en valencià

La Candelera

Aquesta secció pretén mostrar l’existència de lligams entre determinades manifestacions de la natura i unes altres de caràcter cultural i religiós. Presentar, així, cada mes, un nus d’enllaç entre natura, cultura i festes religioses.

El 2 de febrer és una data ben especial: els cristians celebren la Candelera o Purificació de la Mare de Déu, i els antics celtes celebraven l’Imbolc, dedicat a la deessa-mare Brigit (cristianitzada, santa Brígida[1]) en què es duien candeles enceses en processó auroral pels camps.

I si eixe dia han esclatat els capolls de l’ametler es considera que l’alba metàfora nival notifica la proximitat de la primavera: Si per la Candelera flora, l’hivern ja està fora; amb la variant «plora» (metàfora de la pluja) en lloc de «flora», variant de la francesa Si la Chandeleur pleure, l’hiver ne demeure (‘Si la Candelera plora, l’hivern no s’hi queda’).

En uns altres llocs miren detalls com el comportament d’algun mamífer hibernant en eixir del cau: un teixó, un ós –Per la Candelera l’ós surt de l’ossera-, o una marmota, eixe esquirol gegant i terrícola popularitzat en la pel·lícula Groundhog Day (‘Atrapat en el temps’). I també d’aus: Per la Candelera, la cigonya campanera.

I pot ser l’ulterior dia de Sant Blai el triat per a la predicció: Sant Blai, la cigonya per l’espai; Sant Blai mullat, cigonyes aviat; o bé Por San Blas la cigüeña verás; refranys que al·ludeixen a eixa au estacional que visita la meitat occidental de la península i arriba a les planes lleidatanes

El desig del bon temps no és suficient, però, per dissipar els dubtes sobre la inestabilitat de l’època, i sovint es fa patent un cert escepticisme manifestat en algun dels refranys referits a l’ametler o a la cigonya: ….i si no flora, ni dins ni fora ; … i si ni riu ni plora, ni dins ni fora; … i si no l’hi veus, senyal de neus ; … y si no la vieres, año de nieves ; o bé afegint quaranta dies (o sis setmanes) a l’espera del final de l’hivern si la marmota o l’ós tornen al cau o a l’ossera a prolongar la letargia en lloc d’anar-se’n cap al bosc.

Però, ¿per què el 2 de febrer marca tant la purificació mariana com la Natura expectans en cultures tan diferents? Perquè tot això esdevé quaranta dies després del solstici hivernal.

Sí, quaranta dies. Un període el final del qual es considera en moltes cultures un salt qualitatiu en un procés; un canvi que obri un nou escenari, siga el temps que marca la inèrcia tèrmica de la Terra perquè siga perceptible un canvi en l’oratge després del solstici d’hivern, o la quarantena aplicada a l’aïllament de malalts infectocontagiosos, al temps que necessiten els ossos trencats per soldar-se o a la regeneració dels teixits femenins després del part.

I per això la purificació de Maria després del naixement de Jesús (Lluc 2, 22-39) s’avenia amb els quaranta dies de la prescripció veterotestamentària (Levític 12, 2-5). Com que la nativitat de Jesús se celebra el 25 de desembre, si hi afegim quaranta dies estem en el 2 de febrer, data en què els cristians festegen la purificació de Maria mitjançant una processó a trenc de l’alba amb candeles enceses (cerea ascensa); i si la litúrgia és solemne sona de fons la cantata de l’aclaparador Ich habe genug [2] (‘Ja en tinc prou’; 1727), de Johann Sebastian Bach; el llibret s’inspira en el cant que l’evangelista Lluc (2, 29-32) posa en boca de Simeó, un ancià just i pietós que ha vist confirmada la promesa de Yahvé de viure fins l’arribada del Messies, i que, gojós, dóna gràcies al cel amb un agraït «Ara, Senyor, deixa que el teu servent se’n vaja en pau», un cant conegut per l’inici llatí, Nunc dimittis, i que tot religiós cristià ha d’entonar en l’oració nocturna de Completes.

Així que l’associació cultural de determinades manifestacions fenològiques amb l’anunci del bon temps i la festivitat religiosa de la Candelera té un tret en comú: eixa mena de calendari natural que es basa en els quaranta dies. Com la Quaresma, que enguany comença el 10 de febrer, quaranta dies abans del Dijous Sant, en la setmana que inclou la primera lluna de primavera. Però, clar, això és una altra història.

[1] Festivitat l’1 de febrer. Aquest mateix dia se celebra a Torrent (Horta Sud) «l’Entrà de la flor», en què els clavaris ixen al camp, tallen una branca d’ametler en flor i la duen al poble, d’on el capellà en talla unes branquetes i les ofereix a la Mare de Déu.

[2] Ich habe genug, de Johann Sebastian Bach https://www.youtube.com/watch?v=6fAWqTW1H2s

Article publicat al nº 412, corresponent a febrer de 2016. Ací pots fer-te amb un exemplar

 

Inscriu-te al nostre butlletí

Top