La casta Susanna i uns jutges calents.

Seguim un anterior article sobre la justícia i els jutges en la Bíblia, amb la intenció de fer una comparació amb la justícia i els jutges d’ara i ací, que tant estan sorprenent-nos amb les seues decisions, que creiem que són més polítiques que jurídiques, quan haurien de ser al revés. Després tornarem.

Avui presentem una dramàtica  història, també bíblica, la de la casta Sussana, uns jutges corruptes i libidinosos, amb l’eficaç actuació del jove profeta Daniel, que treballava al palau del rei Nabucodonosor, amb altres joves jueus, dels quals era el predilecte. La història apareix en la Bíblia cap al final de l’Antic Testament (Daniel, fragments grecs 13, 1-42). Utilitzem el llibre sagrat, en l’edició de SAÓ (València, 1996).

Els personatges principals que intervenen són: Susanna, dos vells jutges i Daniel; els secundaris: Joaquim, marit de Susanna, els pares d’ella, unes criades i l’assemblea dels jueus que vivien exiliats en la ciutat de Babilònia; l’escenari és el gran jardí de la casa de Joaquim i Susanna, al qual, quan estan obertes les portes, que tanquen a l’horabaixa, poden accedir tots els jueus. Joaquim és un home ric i important en la ciutat i amb Susanna i els fills viuen en una gran casa a tocar d’aquest gran jardí, amb accés directe. Tota la història es desenrotlla en aquest escenari.

Els dos vells elegits jutges pel poble, visiten amb molta assiduïtat el jardí i contemplen Susanna, de la qual se senten profundament atrets (la Bíblia diu que «la passió els turmentava»). Aquests, quan venen, s’hi amaguen, guaitant i esperant l’oportunitat d’aproximar-se a Susanna. Un dia, quan estaven amagats, veuen Susanna que passeja amb les criades i vol prendre un bany, enviant-les a tancar les portes i dur-li de casa perfums i roba.

Quan es quedà sola els jutges van cap a ella i li diuen:

– Mira, les portes del parc són tancades i no ens veu ningú. Et desitgem, cedeix i gita’t amb nosaltres o si no t’acusarem que estaves fent-ho amb un jove i que per això havies enviat les criades.

Susanna, sorpresa en veure els dos vells i oint el que  pretenen, exclama:

– Estic agafada per totes bandes. Si faig això i peque, m’espera la mort i si no ho faig, no escaparé de les vostres mans! Però més m’estime caure a les vostres mans que pecar contra el meu Senyor.

  Susanna comença a cridar demanant auxili. També ho fan els dos vells i acudeixen els servents i la família de Susanna, organitzant-se un gran escàndol.

L’endemà, el poble, ja assabentat, es reuneix en el jardí amb els dos vells jutges, els quals fan venir Susanna, que compareix acompanyada dels pares, els fills i tots els parents. Els  jutges fan llevar-li el vel que li cobreix la cara, «per poder complaure’s contemplant la seua bellesa». Els familiars i tots els qui la veuen no paren de plorar. Els dos jutges, drets en mig del poble, posen les mans damunt del cap de Susanna. Ella, plorant, alça els ulls al cel, perquè el seu cor confia en el Senyor.

Els dos jutges declaren:

– Mentre nosaltres ens passejàvem sols pel parc, va entrar aquesta amb dues criades, va tancar les portes i va fer eixir les criades. Aleshores, se li va acostar un jove que estava amagat i va gitar-se amb ella. Nosaltres, que érem en un racó del parc, quan vam veure aquella infàmia, vam córrer cap a ells i els vam trobar fent-ho. Al jove no el vam poder atrapar, perquè era més fort que nosaltres, va fugir corrents. A aquesta la vam agafar, però per molt que li preguntàvem qui era aquell jove, no ens ho volgué dir. D’això nosaltres en som testimoni.

L’assemblea del poble els creu, com ancians i jutges que eren, i condemnen Susanna a mort. Ella crida amb totes les seues forces:

– Déu etern que coneixes totes les coses amagades i ho veus tot abans que existisca. Tu saps prou que m’acusen falsament. Ara hauré de morir i sense haver fet res d’allò que aquests s’han inventat contra mi.

Però, quan se l’enduien per matar-la, apareix Daniel  en defensa de Susanna i posat davant de tots diu:

– Israelites, tan poc d’enteniment teniu que sense examinar l’acusació ni comprovar que és certa heu condemnat una dona d’Israel? Torneu al lloc del juí, que el testimoni d’aqueixos és fals.

Tot el poble es girà de pressa i altres ancians presents, inviten  Daniel a seure amb ells, «perquè Déu t’ha donat l’enteniment d’un ancià». Aleshores Daniel diu que separen els dos jutges, un ben lluny de l’altre, per interrogar-los. Al primer li diu:

– Si realment vas veure aqueixa dona amb un jove, digues davall de quin arbre els has vist gitar-se junts.

– Davall d’un freixe.

El retiren i porten l’altre vell, al qual Daniel li fa la mateixa pregunta:

– Davall d’una alzina. Contesta.

Aleshores Daniel, que prèviament ja els havia titllat «d’homes envellits en el mal, que  condemneu innocents i absoleu els culpables, per més que el Senyor diu: no condemneu a mort l’innocent».

Com a l’altre ancià li havia dit, també li diu a aquest:

– La bellesa d’una dona t’ha seduït, el desig t’ha pervertit el cor. Això féieu amb les dones d’Israel i elles per por hi consentien.

Descoberts per Daniel, l’assemblea condemna els jutges a la pena que, injustament, ells volien aplicar  a Susanna.

Conclusió. Tal com havíem advertit, aquesta història és d’un gran dramatisme i ens ha interessat perquè deixa en evidència que en qualsevol moment pot haver-hi un jutge, que teòricament hauria de ser just, i no ho és i que pot prevaricar, condemnar un innocent i absoldre un culpable, manipulant la instrucció, acceptant una mentida com una prova, menyspreant un testimoni si no li fa el pes per als seus propòsits, acceptant un suborn… Com ara ja no podem confiar que aparega cap profeta a salvar ningú, no creiem exagerat demanar que s`hagen de lligar més estrets els jutges. No és raonable que la fiscalia, la Guàrdia Civil, l’opinió de tants juristes creguen injustificable la instrucció d’un jutge, per dolenta i que ningú trobe la manera de posar un poc d’ordre. Pel bé de la justícia s’ha de vigilar els jutges. Diem vigilar, o siga des de dins del sistema i sense ingerències, per exemple per una comissió de jutges que no tinguen gens d’interès personal o polític i que informen amb neutralitat si hi ha sospites de parcialitat, d’interessos… És el que es fa amb els jurats populars Esperem saber que hi ha juristes que estudien el tema.