Tens 0 productes a la teua cistella
Més de 150 persones participen en el seminari anual de Plataforma per la Llengua, on acadèmics i experts han examinat les arrels històriques del fenomen, la seua reproducció quotidiana en els mitjans de comunicació i les eines per a reforçar el prestigi social del català.
Del diagnòstic a l’acció en la defensa lingüística
Més de 150 persones es van reunir dissabte 17 d’octubre a la Casa Convalescència de Barcelona per a participar en el seminari «Catalanofòbia i discurs d’odi: del diagnòstic a l’acció», corresponent a la cinquena edició de Semicercles, la trobada anual organitzada per Plataforma per la Llengua. Durant la jornada, l’entitat va reafirmar aquest espai com un fòrum de debat entre l’acadèmia, l’opinió pública i l’activisme per a generar coneixement i impulsar polítiques públiques en favor de la llengua.
En la benvinguda institucional, el conseller de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, F. Xavier Vila, va alertar sobre l’existència d’un «caldo de cultiu ideal» per a la proliferació de l’insult, la discriminació i els discursos d’odi contra la llengua, un escenari que es veu agreujat per la irrupció de la intel·ligència artificial. Vila va remarcar que analitzar la catalanofòbia és indispensable per a identificar aquests arguments fal·laços i demagògics i poder rebatre’ls de manera eficaç.
Així mateix, la vicepresidenta de Plataforma per la Llengua, Mireia Plana, va assenyalar que la catalanofòbia està estretament vinculada als projectes de centralització política de l’Estat espanyol. Plana va denunciar un dels mecanismes més freqüents d’aquest discurs: la inversió del rol d’agressor i agredit, on es presenta falsament el castellà com a víctima de les polítiques de protecció lingüística. Segons va advertir, aquestes actituds hostils acaben afebleint el prestigi social del català i generen inseguretat en els mateixos parlants.
En la primera ponència de la jornada, el catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), Josep Pich, va analitzar les arrels històriques de la catalanofòbia, definint-la com una realitat secular i estructural lligada a la construcció d’un Estat centralitzat i culturalment uniforme. Pich va explicar que la desigualtat jurídica històrica ha afavorit la percepció que el castellà és l’única llengua plenament legítima en l’espai públic, relegant el català a una posició subordinada.
El professor va detallar com les manifestacions contemporànies d’aquesta hostilitat van des de la caricaturització del català com una llengua «rural, artificial o prescindible» fins a la presentació de la normalització com una amenaça. Així mateix, Pich va concloure que, a diferència d’altres realitats lingüístiques de l’Estat, la catalanofòbia respon al fet que els catalans han estat considerats el «principal enemic interior d’Espanya» des del segle XVIII a causa de la continuïtat de la seua identitat col·lectiva.
La reproducció quotidiana en els mitjans de comunicació
Per la seua banda, el coordinador acadèmic de la càtedra UNESCO de la UPF, Vicent Climent-Ferrando, va presentar els resultats d’un estudi basat en l’anàlisi de més d’11.000 titulars i prop de 300 articles de la premsa espanyola i catalana publicats entre 2015 i 2026. La recerca demostra com determinades capçaleres reprodueixen de manera quotidiana marcs discursius que polaritzen el debat.
Segons Climent-Ferrando, mitjans com ABC o El Mundo tendeixen a presentar el castellà com una llengua «comuna i cohesionadora», mentre que associen sistemàticament el català a conceptes com la «imposició, el conflicte o la divisió social». Aquest marc conceptual, present en àmbits com l’escola o la funció pública, legitima la ideologia que el castellà és la llengua per defecte i obliga el català a mantindre una justificació constant per a la seua presència pública.
Superar els vells consensos: cap a un nou pacte social per la llengua
En la darrera intervenció, la doctora en sociolingüística per la UOC, Marina Massaguer, va argumentar que els vells consensos sociolingüístics de la post transició ja no tenen la mateixa eficàcia a causa dels canvis demogràfics, digitals i socials de les últimes dècades. Massaguer va advertir contra discursos emergents com la falsa neutralitat del mercat o la suposada «llibertat individual de tria», ideologia que acaba afavorint la llengua hegemònica.
Per a la investigadora, cal tancar l’etapa d’adreçar-se únicament als «convençuts» i construir un nou consens social que convença el màxim de sectors. Aquest nou marc ha de reconéixer la desigualtat de poder existent entre comunitats lingüístiques i posicionar el català com un recurs indispensable per a garantir la igualtat d’oportunitats, la cohesió i l’empoderament ciutadà.
