La ciber-normalitat imposada

11/09/2020

Com a conseqüència de la situació esdevinguda pel coronavirus, els alumnes ens hem vist obligats a estudiar i acabar el curs mitjançant l’estudi online. Per aquesta raó, d’un temps ençà ha augmentat la preocupació per la selectivitat d’enguany.

En primer lloc, cal esmentar que al març els estudiants no només estàvem preocupats pel nostre futur, sinó que també ens feia por la situació que estàvem vivint. En un primer moment, no hi havia quasi informació del que passaria amb el nostre curs; per tant, el sentiment que predominava en nosaltres era la incertesa. D’una banda, no se sabia si es faria la PAU o si hauria de ser cancel·lada; a més, tampoc no sabíem com s’avaluaria el nostre treball i si seria suficient per poder traure bona nota en selectivitat. D’altra banda, ens preocupava el fet de les mancances de recursos per poder estudiar, ja que tothom no té a casa una bona connexió a Internet o un ordinador propi i adequat per a l’estudi.

Com a balanç dels quasi quatre mesos de treball a casa, cal destacar la importància de l’esforç i de la constància, ja que ha sigut una feina que requeria treballar dia a dia. No obstant això, des del meu punt de vista, l’aprenentatge no ha estat al nivell esperat, perquè estem acostumats que el professorat explique el contingut. En certa manera, hem hagut de ser una mica més autodidactes, ja que les classes online no han sigut suficients per a aprendre el mateix que en una situació ordinària. A més, estudiar a casa requereix un major nivell d’interés i implicació, atés que és més fàcil distraure’s. Així mateix, hem trobat dificultats, les tecnologies, falta d’entesa, volums excessius de feina i un ritme de treball molt diferent. Tret d’això, gran part del professorat s’ha esforçat per tal de facilitar-nos l’estudi i ajudar-nos a superar aquesta lluita.

Respecte de la convivència a casa, resulta complex organitzar-se d’una forma acceptable per a tots, ja que uns pares han de teletreballar i alhora estar pendents dels fills i filles, altres no saben amb qui deixar-los… I al final, aquest pes sol recaure en nosaltres, que estem a casa estudiant i se suposa que tenim temps per a fer-nos càrrec dels menuts, però en realitat ens resulta un doble esforç i una distracció a l’hora d’atendre en les classes. Al mateix temps, no és fàcil aconseguir un silenci absolut per tal de concentrar-se bé, ja que sempre hi ha algun incident que altera la nostra rutina, o bé un veí amb la música alta, o bé una obra en el domicili contigu, o bé el nostre germà està veient la televisió amb el volum fort.

A més dels obstacles propis del curs i de les tecnologies, també ens hem vist sotmesos a la pandèmia i les seues conseqüències: no haver eixit de casa en dos mesos ni haver vist les nostres parelles, amics i familiars. És a dir, no poder interactuar amb les altres per tal de compartir les tensions del final de curs més enllà d’una pantalla. Indubtablement, eren mesures necessàries per tal d’acabar amb el virus i enteníem que no hi havia res a fer, però no lleva que ens afectara i empitjorara la situació. Inclús, hi ha estudiants que tenen familiars o coneguts infectats pel virus, cosa que encara dificulta més la seua situació per poder rendir com cal. En definitiva, ens vam veure tancats a casa i havíem de fer front a sentiments com l’estrés, l’aclaparament i els nervis davant la prova PAU.

Un altre aspecte important és el fet que la selectivitat tindrà una major opcionalitat per poder fer front als continguts no estudiats. Tot i això, és una arma de doble tall, ja que per una part ens afavoreix, però per l’altra s’ha de tenir en compte que som tots els qui n’eixim beneficiats, tant els qui han estudiat com els qui no. En altres termes, tots optarem a una major facilitat en els exàmens, que tindrà com a conseqüència una notòria pujada de les notes de tall i, per tant, perjudicarà els alumnes de l’any que ve, ja que qui enguany no entre a la carrera que vol s’esperarà a l’any que ve, quan tindrà una nota més alta que els estudiants d’eixe any gràcies a l’opcionalitat de la selectivitat. Com es pot observar, no és gens senzill prendre mesures en l’àmbit de l’educació, ja que totes tenen els seus avantatges i desavantatges.

Quant a les mitjanes de batxillerat, també seran més altes per la forma d’avaluar el tercer trimestre. La mitjana de segon de batxillerat es compon per la del primer i segon trimestre, i el tercer sols puja la nota, però, efectivament, tots tenim opció d’apujar-la. Encara així, tenim més temps per a preparar els continguts de cara a la prova i intentar pujar nota al tercer trimestre ha implicat un esforç extra. En referència al temps de preparació i els dubtes, ens sentim insegurs de cara a tornar a classe, ja que és perillós pel fet de contagiar-se i donar positiu implica anar a fer la PAU al setembre.

En conclusió, ha sigut una circumstància inesperada i molt complicada per a tot el món. Cadascú ha hagut de complir el seu paper dins de les possibilitats d’aquest caos. Així i tot, hem sigut capaços de superar la situació i ara ja estem en la recta final de la batalla; tan sols ens queda un últim esforç, encara que siga el més dur. Fins i tot, tenim més informació sobre la selectivitat, i també sobre les vacances i l’entrada a la universitat el curs vinent. Des de la nostra perspectiva, hem fet el que hem pogut en tot moment i hem seguit les instruccions donades des de Conselleria. Esperem que la PAU siga com s’espera i que l’any que ve les classes no continuen sent online en el primer quadrimestre, perquè ens resultaria perjudicial per a començar amb bon peu el grau universitari. Considerem injust que sí es puguen obrir els clubs nocturns però no els centres educatius. Per últim, volem agrair-ho al professorat que ha estat en tot moment donant-nos suport i han fet tot allò que han pogut.