La revista degana en valencià

La comarcalització al País Valencià. Arribarà a punt i hora?

11/11/2020

Des de la perspectiva del desenvolupament econòmic, al País Valencià conviuen realitats, processos i dinàmiques territorials molt particulars. I això exigeix una bona dosi de perspectiva territorial, tant en l’anàlisi de la realitat com en la definició i execució de polítiques per millorar-la, i per extensió també la conformació d’estructures polítiques d’actuació a escala comarcal. En la part de l’anàlisi, no hem de perdre de vista l’Informe sobre la evolución y la situación territorial de la Comunitat Valenciana, un bon treball col·lectiu impulsat des de la Càtedra de Cultura Territorial de la Universitat de València i publicat en 2019. Al seu torn, en la vessant de les polítiques, després de dècades d’una gran desatenció, els darrers anys s’han fet importants passos per fer possibles polítiques des del territori i adaptades a les peculiaritats de cada cas. Com que encara no hem completat aquest impuls, presentaré algun d’aquests passos i comentaré la situació actual.

Ara fa dos anys, al setembre de 2018, dins la primera legislatura del Govern del Botànic, les Corts Valencianes van aprovar la Llei de Mancomunitats (Llei 21/2018). Es tractava d’una via cap a la comarcalització a través de l’estímul de les mancomunitats d’àmbit comarcal. Amb aquesta iniciativa no es constitueix pas una estructura comarcal, però s’obri la via per anar definint el mapa i per dotar aquestes mancomunitats de competències (tant pròpies com delegades, en aquest últim cas per part de distints departaments de la Generalitat). Un procés llarg i complex, i també amb pedres al camí com ara un recurs del Partit Popular davant el Tribunal Constitucional a primeries de gener de 2019.

Després de les eleccions d’abril de 2019, s’encetà una nova legislatura del Govern del Botànic, emparada per l’Acord del Botànic II. Aquest acord, en el cinqué dels sis eixos, declara: «impulsarem la llei de comarcalització valenciana per dotar d’oficialitat i estructura les comarques, promoure la vertebració del territori i impulsar la descentralització política i administrativa». I això ho acompanyarà d’un aclariment del paper de les Diputacions Provincials (les quals perdran protagonisme), amb una cura especial en la coordinació i l’eliminació de duplicitats amb les mancomunitats. És clara, doncs, la voluntat de completar el procés obert a finals de 2018, quelcom molt més senzill a partir de setembre de 2019, quan el Tribunal Constitucional ha declarat que la Llei de Mancomunitats no vulnera l’autonomia de les Diputacions Provincials i que, per tant, no és inconstitucional.

Pel març de 2020, amb la pandèmia de la COVID-19, es va encetar un gran reculada econòmica i laboral, a més a més d’una intensificació de les desigualtats socials, que ens ha abocat a una situació d’emergència social i econòmica davant la qual cal actuar. Ja portem uns mesos adoptant mesures i intentant preparar alguna estratègia de reactivació socioeconòmica, tant a escala estatal com autonòmica. Caldrà, però, que la resposta s’alimente també des de tots els territoris que conformen la realitat del nostre país, sense excepcions, amb compromisos comarcals adreçats a afrontar els reptes estructurals existents, tant els tradicionals com els que han crescut amb la crisi actual. És per això que és més urgent que mai enllestir la conformació de les estructures comarcals, única via per a avançar en la direcció indicada. Sembla que s’hi està treballant, com apunten algunes notícies relatives a l’activitat desplegada en els darrers mesos per part de la Direcció General de l’Administració Local (Presidència de la Generalitat Valenciana), en col·laboració amb els territoris, per tal de propiciar la definició d’estructures polítiques i administratives a partir de les particularitats de cada realitat comarcal. A la vista del que ens hi juguem, cal enllestir la comarcalització el més aviat possible.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top