La revista degana en valencià

La companyia de teatre L’home dibuixat fa trenta anys

30/09/2022

Vaig conèixer Tian Gombau a principis dels anys 90 del segle passat, quan ell era un jove acabat de llicenciar a l’Institut del Teatre de Barcelona i jo tractava d’inculcar als meus alumnes de l’institut la màgia del teatre organitzant el muntatge d’una obra teatral. Tian ens va impartir un parell de cursets al CEFIRE de Vinaròs, i vaig aprofitar per fer-li una entrevista per a un setmanari local en què li preguntava sobre la possibilitat de crear un teatre estable al Baix Maestrat. Això li semblava un somni impossible, però d’alguna manera ho ha aconseguit amb la creació de la companyia L’Home Dibuixat, que enguany celebra el trenta aniversari dalt dels escenaris.

L’any 1992, Tian Gombau es va posar al front de l’Aula de Teatre de la Universitat Jaume I, on va romandre fins al 1999, al mateix temps que fundava la seua pròpia companyia L’Home Dibuixat. Aquell mateix any van estrenar el muntatge de Els polls dels actors de José Sanchis Sinisterra, un homenatge a l’ofici d’actor i als còmics ambulants. Aquesta obra va situar la companyia en el panorama professional teatral valencià. L’any 1996 estrenen l’espectacle Puja’t al carro de Carles Pons, el primer muntatge per a escolars i públic familiar, on es recorre la història del teatre d’una forma amena i entretinguda, en clau de comèdia i paròdia. Amb el canvi de segle, Tian Gombau comença a actuar en solitari amb l’obra Un teatre de butxaca. Sense oblidar els espectacles per al públic familiar, estrenarà el 2001 Mono sapiens, adaptació del text Informe per a una acadèmia de Franz Kafka, i el 2005 Infantillatges de Raymond Cousse, les dues dirigides per Pep Cortés, a qui considera el seu pare teatral. Dues obres que van ser tot un repte i que el van fer créixer com a actor.

Pedra a pedra, estrenat el 2008, suposa un altre gir en la seua trajectòria. És una proposta per a despertar la imaginació dels xiquets i xiquetes a través d’objectes inanimats. Amb aquest espectacle cerca la màxima proximitat i intimitat amb l’espectador. Un nou llenguatge que obri la porta als muntatges de xicotet format i que li ha permès fer més de 1.750 representacions en 42 països i quatre continents. Ha rebut 17 premis (8 estatals i 11 internacionals) i la seua primera nominació al Premis Max.

Sabates noves de Jordi Palet i Puig és la seua darrera producció, estrenada l’any 2018. Parla del fet de créixer i dels sentiments que això comporta. Es crea a partir de la tradició d’estrenar sabates noves en la festa de Santa Caterina, a Vinaròs, el seu poble. Aquesta obra va ser guardonada amb el Premi Max 2020 al millor espectacle per a públic infantil i familiar. Malgrat la pandèmia, porta més de 300 funcions per diversos països d’Europa, Amèrica i Àsia.

Arran d’aquest aniversari, Tian Gombau ha dit que «ni en el més ambiciós dels somnis hagués pogut imaginar que les coses ens portarien tant lluny». Però el somni s’ha acomplit, i això també ha permès fer somiar un públic molt jove, i gaudir de l’encís que es produeix quan els llums de la sala s’apaguen, s’aixeca el teló i comença l’espectacle.