La revista degana en valencià

La comunicació política de Ximo Puig davant la pandèmia

29/12/2020

«El president de la Generalitat Valenciana està comunicant les mesures amb empatia i posant les persones al centre de tot»

«No estem bé». Així començava Ximo Puig la roda de premsa del passat 22 d’octubre, en què anunciava que s’implantarien mesures més dràstiques en relació amb la mobilitat a casa nostra. Acompanyat d’una Ana Barceló (consellera de Sanitat) que romania més en un segon pla, el rostre del president de la Generalitat acompanyava les seues paraules i transmetia que no estàvem per a romanços i la situació era greu. Pot semblar una ximpleria, però en política tot comunica: no sols les paraules, les metàfores o el ritme, sinó també el rostre, la posició de les mans i fins i tot la roba que es porta. I en moltes ocasions el que no es diu és més important que el que es diu. Tan sols cal fer una ullada al compte de Twitter de Patrycia Centeno (@politicaymoda) per a adonar-se de la importància que té la comunicació no verbal.

Ximo Puig ho ha fet molt bé en aquesta pandèmia. Més enllà de les mesures adoptades (que no entrarem a valorar), ha sabut comunicar que la Generalitat no cessava ni un minut en la cerca de solucions o millores per a la ciutadania valenciana. Dels dies inicials amb els avions que venien de la Xina amb material sanitari (gràcies a l’empresari d’Ontinyent), als moments més crus i fins i tot els que ens demanava no relaxar-nos. Cap polític pot controlar la pandèmia, però el tarannà que ha tingut, l’empatia i una certa previsió o mirada estratègica han transmés que ho tenia molt més controlat que altres responsables territorials.

Els manuals de comunicació de crisi expliquen els aspectes fonamentals que s’han de tenir en compte en qualsevol situació crítica, ja siga sanitària, mediambiental, d’escàndols d’algun membre del govern, etc. I hi ha cinc aspectes en què tots coincideixen: la importància del lideratge, la rapidesa i no deixar mai de comunicar, ser honest i dir sempre la veritat, la senzillesa del missatge perquè tothom el puga entendre i, un apartat fonamental –i més ara amb els nombrosos governs de coalició–, anar tots a una i no comunicar coses diferents o contradictòries entre els diferents representants i institucions. Es pot afirmar que el Govern del Botànic ha aprovat –i amb bona nota, almenys de moment. Sí que és cert que, a diferència del que passa en molts casos, com ara a Catalunya, la Presidència de la Generalitat i la Conselleria de Sanitat recauen en persones del PSPV; per tant, la formació està pujant la seua popularitat amb la gestió de la pandèmia, molt per damunt de Compromís que està en un segon pla mediàtic (tot i que Mónica Oltra és la portaveu del Govern i té possibilitats de tenir veu als mitjans de comunicació). Ara bé, si hi ha un error imperdonable, també recaurà sobre el PSPV. No tot és un camí de roses.

N’hi ha qui comenta alertat que s’està fent política amb la pandèmia. Per descomptat. Tots els governs han de prendre mesures, han d’aplicar polítiques públiques per fer-hi front i per revertir els danys –no sols sanitaris, sinó també econòmics i socials– que puga causar. Tots. Per tant, tots fan política amb la pandèmia. I dins dels governs de coalició costa més arribar a acords en aquestes mesures. Tal com explica el llibre La coalición frente a la pandemia, de Maria Llapart i José Enrique Monrosi, en el si del Govern central, moltes mesures socials que des de sectors de Podemos volien dur a terme, han trobat un dic de contenció anomenat Nadia Calviño (ministra d’Assumptes Econòmics). I és ací on entra l’esperit coalicional: parlar, analitzar, acostar postures i arribar a acords.

La gestió de la pandèmia és política. No sols per les mesures que s’adopten (o les que no), sinó també pel joc de relacions institucionals que es dona i el paper que juga en la reputació. En aquests nou mesos de pandèmia hem vist un Ximo Puig lleial a Pedro Sánchez (tot i pertànyer a famílies polítiques diferents), però també un Puig combatiu amb Isabel Díaz Ayuso, el seu centralisme i la seua confrontació constant. «Apliquem aquestes mesures per la inacció i confusió que alguns governs estan generant», deia el passat 29 d’octubre quan anunciava el confinament perimetral. Respecte de la reputació, sobretot en la primera etapa de la pandèmia vam veure com alguns governants es feien forts i incrementaven el suport social. No sols va passar amb Puig a l’inici de la crisi sanitària, sinó també Martínez Almeida amb la seua involucració amb la ciutadania, o fins i tot Angela Merkel, que tothom posa ara com a exemple de bona gestió.

A hores d’ara, el president de la Generalitat Valenciana està comunicant les mesures amb empatia i posant les persones al centre de tot; també té una bona reputació i ha tingut cura de les seues relacions institucionals, enfrontant-se a aquells que considera irresponsables. Les (in)directes a Díaz Ayuso ja les hem presenciades. Ara bé, no sabem com seran les dirigides a companys de partit que van acudir a la macrofesta d’un diari, amb molta gent sense mascareta ni distància de seguretat. O què deu haver pensat en veure Pedro Sánchez reunit amb el papa Francesc (població de risc!) sense mascareta. Cal ser coherents i predicar amb l’exemple. Perquè tot comunica.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top