La confederació pop de Primavera d’Hivern

01/03/2021

Foto. Cesc Domènech en el despatx de Primavera d’Hivern. PDH

«M’agrada pensar que la llavor de Tardor o Smoking Souls ha fet que noves propostes en valencià busquen un estàndard de qualitat»

Entrevistem el bateria de Tardor, Cesc Domènech, responsable de l’oficina artística Primavera d’Hivern. Allò que va començar sent el segell del grup de València s’ha convertit en un espai de gestió integral de tot el que necessita un músic. Ja són més de quinze les referències discogràfiques que conviuen en aquest mini univers pop, amb noms de la talla de Novembre Elèctric, Badlands, L’Home Brut, L’Emperador, GEM, Samuel Reina o Sierra Leona.

–Quin balanç fas del temps que funciona Primavera d’Hivern?

–Primavera d’Hivern va començar a funcionar al març de 2017, quan s’estava tancant la gravació de Patraix, el tercer disc de Tardor. En aquells moments només pretenia ser un paraigua legal per editar les cançons de la banda, sense cap altra pretensió. Comencem 2021, mire enrere, i la veritat: no sé com m’he pogut embolicar així… Tot va començar com una necessitat, i de necessitat en necessitat hem editat més de 15 treballs. El balanç que faig d’aquests quatre anys és agredolç, no per la pandèmia ni molt menys, sinó perquè m’he trobat una quantitat immensa de músics i creadors, amb treballs i projectes molt potents, que no tenien cap mecanisme per poder dur endavant les seues cançons. Això és trist. Fotut. Ja no és un segell on editar els seus treballs; es tracta d’un assessorament i una gestió integral de tot el que gira al voltant de la música i no és música. Quan em vaig adonar que totes les receptes i remeis que havíem aplicat en Tardor les podíem compartir amb altres músics i artistes i els podia ajudar (amb el panorama desolador que hi ha), m’hi vaig llançar. Ara és el meu treball, vaig fer el gran salt al febrer de 2019 i des de llavors, encara que és molt dur i fem una feinassa gegantina, veure que ajudes els artistes a tirar endavant les seues creacions no té preu.

–Per què creus que és important aquesta plataforma artística?

–Per a mi és la independència. Poder fer allò que vols amb les teues creacions. Tindre llibertat, sentir que tens suport i que allò que fas té sentit. I tot dins de l’espectre del pop-rock valencià. Al final, Primavera d’Hivern és un ésser viu i dinàmic amb una única premissa: tens un projecte valencià? De pop-rock i les seues variants? Sents que tens coses a dir i ganes de treballar a mort per les teues cançons? Vols apostar realment per la música? Ací trobaràs una casa construïda entre tots que donarà tot el que està en les seues mans per fer-te créixer, perquè la teua música arribe a algun lloc. La plataforma, la confederació com m’agrada dir-li, estarà amb tu per exprimir al màxim totes les possibilitats.

–Qui conega la llengua pot pensar que Primavera d’Hivern i Tardor són el mateix. No és el cas.

–Primavera d’Hivern era Tardor, ho va ser fins que vam editar el nostre segon disc i Quart minvant de Novembre Elèctric. En aquell precís moment vaig adonar-me que el projecte era l’herència que em deixava Tardor. La resta de la banda em va animar: «Hem creat Primavera d’Hivern entre tots; al final sempre has sigut tu qui ha portat els temes de gestió: aplica’ls i fes créixer altres projectes». Així que podríem dir que Primavera d’Hivern i Tardor van ser la mateixa cosa a l’inici; ara són projectes independents, encara que a Tardor li queda molta corda i sempre serà casa seua, de fet ho és. És més, Tardor, a dia de hui, és el projecte més rendible i que millor funciona, però no l’únic. Sense Tardor, Primavera d’Hivern mai hauria existit.

–Quins criteris artístics segueix aquesta confederació perquè un grup forme part del catàleg?

–Escoltem molta música feta ací, hi estem atents, no només jo, sinó també altres companys que formen part de Primavera d’Hivern amb algun dels seus projectes. Estem en contacte continu amb amics i companys de professió que produeixen nous discs, nous projectes. Al final, entre tots, generem un feedback continu, i quan sents que una proposta és autèntica o et diu alguna cosa, doncs comences les converses. També ens arriba molt de material directament d’artistes que estan interessats a editar amb nosaltres. Ho escoltem, intentem dedicar-li temps i estima per tal de prendre una decisió. Ens fixem molt en el projecte, en les ganes, en la qualitat de les gravacions, en el potencial, si hi ha més gent al darrere… Per a nosaltres, el més importat és que les composicions estiguen en les coordenades pop i siguen propostes valencianes.

–La música en valencià té un pes major en Primavera d’Hivern. Al País Valencià feia falta un segell més orientat al pop i a l’indie?

–Primavera d’Hivern també té un objectiu normalitzador, estandarditzador. Independentment de l’idioma utilitzat per a expressar-se, en la confederació acollim qualsevol projecte valencià dins de l’espectre del pop-rock que tinga alguna cosa a dir. Tot s’ha de dir, hi ha propostes molt interessants tant en valencià, castellà o anglés. Hem editat discos com Tornado de Badlands, majoritàriament en anglés, Cruzar un río de Sierra Leona, en castellà, o Llums del nord de L’Home Brut, en valencià. Sí que és veritat que dins del ventall de propostes del pop-rock fetes al nostre territori, les propostes en valencià venen amb molta força, molta inversió per part dels artistes i moltes ganes de fer les coses bé. M’agrada pensar que la llavor plantada per Tardor o els Smoking Souls ha fet que totes les noves propostes en valencià que venen darrere perseguisquen un estàndard de qualitat elevat.

La nostra lluita va més en la línia de la teua segona pregunta: aconseguir crear una escena, un circuit, un espai per a desenvolupar el pop-rock valencià i les seues variants, dins del territori i també poder-lo exportar a la resta de l’Estat espanyol. No és que fes falta un segell més orientat al pop i a l’indie, és que fa falta una o diverses estructures que aglutinen projectes de qualitat amb eixos estils per espentar i fer força. De tots els ingredients, segur que ix un bon caldo. Tinc la sensació que anem en la bona direcció, entre tots.

–Des del teu vessant artístic, on et trobes millor; com a bateria, actor o responsable de Primavera d’Hivern?

–M’encanta l’escenari, gaudisc d’ell. M’apassiona. Malauradament, i per desgràcia, el temps és finit. En aquests últims anys m’estic adonant que faig més falta organitzant entre bambolines que damunt de l’escenari, però sempre que siga compatible gaudiré l’escenari. No descarte tornar als escenaris com a actor sempre que el projecte siga interessant, i la bateria serà la meua vàlvula d’escapament junt als Tardor, de segur, per molts anys.

–Quin balanç fas del segell i com a membre de Tardor en aquest any de pandèmia?

–Bo. I sé que sona estrany, però t’enganyaria si et diguera que aquest any ha sigut dolent per a Primavera d’Hivern i per a Tardor. Que hi podria haver hagut més concerts? Clar. Jo soc optimista per natura, i davant l’adversitat cresc. Enguany ha sigut l’any en què Primavera d’Hivern ha crescut més. Hem pogut produir algun circuit important, hem treballat al costat de les administracions perquè la roda no parés, i hem rascat concerts allà on ha sigut possible. Junt a les ajudes estatals i de l’administració autonòmica, l’any ha sigut bo i ens ha permés créixer. Ací, i sé que poca gent ho fa, vull fer una menció especial a l’Institut Valencià de Cultura i a la Conselleria d’Educació per l’esforç que han fet ajudant tot el sector professional de la música.

Hem crescut tant que he tingut la possibilitat d’incorporar una persona més a l’equip treballant a mitja jornada. Sembla poc, però portava quatre anys tot sol al capdavant de tot açò… Comptar amb un company de viatge més et fa poder mirar més alt. Diria que queda ja molt lluny l’hòstia que ens vam emportar al març, sobretot amb Tardor: havíem tancat ja més de 20 concerts per al 2020 i pintava molt bé, però a partir de juny en vam poder recuperar alguns i les coses han anat millor. Ara només cal esperar; quan tot açò passe estarem preparats. Estem fent molta feina.

–Fa falta un supervendes a Primavera d’Hivern o un grup que lligue 40 bolos a l’any amb un bon caixet?

–Ens fa falta, clar que sí, però no ens desesperem. Ens agrada treballar des de la base i créixer amb els projectes. Molt en l’estela de la filosofia Tardor amb aquests deu anys de resistència. Un projecte que puja massa ràpid també cau igual de ràpid. Som amants del treball diari i de fer créixer cada proposta a un ritme constant i a poquet a poquet. Nosaltres sempre diem «aguanteu, resistiu, si feu les coses bé el temps vos posarà al vostre lloc». Si comparem el caixet que cobrava Tardor o Novembre Elèctric fa quatre anys i el que cobren ara, mai ho hauríem pensat. Temps, treball, professionalitat i fer-se valdre. Tot dona els seus fruits.

–Ara, un test ràpid. Vinil, CD o bandcamp?

–Vinil i Spotify Premium.

–Sala de concerts, plaça de poble o camp d’esports?

–Tots tres, cada un en el moment oportú.

–Millor ser un segell discogràfic que una empresa de management?

–Millor ser representant artístic. Tot. Fer créixer el projecte i participar d’ell com un membre més.

–Si no fores bateria de Tardor, en quin grup o amb quin artista t’agradaria tocar?

–M’encanten els power duos enèrgics, no m’importaria canviar-me per Joan Delgado de Cala Vento, encara que llavors hauria de dedicar més temps a la bateria: quina bèstia!