La Coordinadora d’Entitats del Maestrat: un consell comarcal en l’àmbit cultural a falta d’acció política

Assistents a la 1a Trobada d’Entitats del Maestrat.

Foto: Vicent Sanz

«Que més de vint-i-cinc entitats reflexionen sobre el seu futur en clau de comarca no pot ser menyspreat. Poques vegades al Maestrat, sense tindre cap administració al darrere –per no dir que tenint-les en contra en aquesta qüestió–, s’havia aprofundit tant en les necessitats reals»

«Es evident que el Maestrat necessita unes estructures polítiques i administratives que s’encarreguen de reequilibrar el territori amb la voluntat d’afavorir la qualitat de vida dels ciutadans dels municipis amb menys població»

«Un Consell Comarcal del Maestrat també hauria d’ajudar les entitats culturals locals i comarcals en la seua tasca de dinamització del territori, amb la finalitat d’evitar el despoblament i de generar il·lusions compartides, arrelament al territori, llocs de treball i alternatives econòmiques que han de permetre mantindre ben viu el Maestrat a la propera generació i evitar la decadència definitiva de la comarca»

El reviscolament cultural del Maestrat i la invisibilitat de l’acció local

La presentació del col·lectiu Maestrat Viu al març de 2012 és el punt d’inflexió que fa saber que alguna cosa comença a bellugar-se en la comarca del Maestrat. Des de l’any 1982, quan uns pocs intel·lectuals funden el Centre d’Estudis del Maestrat, ningú no s’havia tornat a organitzar col·lectivament en clau comarcal; però en trenta anys havien passat moltes coses i, certament, moltes altres que haurien d’haver passat no van succeir. Així va ser com, en un context polític i social poc favorable per a la cultura pròpia, i quaranta anys després de la Transició, la generació més jove assumia la responsabilitat de treballar amb anhel des del i per al Maestrat, una comarca amb trets històrics, lingüístics, culturals i socials ben específics.

En el moment que Maestrat Viu creixia en projecció al territori amb els Premis Maestrat Viu, les Trobades Excursionistes i altres activitats que cada vegada tenien més repercussió social, a les primeries de l’any 2016, dos dirigents de Maestrat Viu i un membre del Centre d’Estudis del Maestrat es reuneixen amb la voluntat d’anar més enllà i intentar agrupar les associacions locals. L’objectiu bàsic sempre va ser que les activitats culturals, que s’organitzaven amb molt d’esforç i pocs mitjans des de les entitats dels pobles, superaren l’esfera local i es projectaren en l’àmbit comarcal per aproximar-les a un públic potencial que les desconeixia a causa de l’escassa o nul·la difusió.

La gestació del nou projecte: el treball en xarxa

Els esforços d’aquella comissió bilateral se centraren des d’inicis de 2016 en l’organització de la I Trobada d’Entitats del Maestrat, a la qual es convocarien vora quaranta-cinc agrupacions culturals del Maestrat, una quantitat que il·lustra bé la importància del teixit associatiu d’una comarca on la gran majoria dels municipis està per davall de mil habitants. El dia 10 de setembre es va celebrar la Trobada a Xert i hi van participar més de 25 entitats; un èxit perquè d’aquella jornada en què es compartiren les experiències de cada associació, s’establiren coneixences i, a partir de tres taules de treball («Una xarxa d’entitats per al Maestrat. Objectius i mitjans», «La coordinació de les agendes culturals al Maestrat. Mitjans, beneficis i dificultats» i «Una proposta cultural per al Maestrat, entre la tradició i la modernitat»), van sorgir les propostes de futur per a l’associacionisme del Maestrat, que quedaren plasmades en el document fundacional.

La «Declaració de Xert» és el nom que va rebre el document que recollia les reivindicacions sobre estructures administratives comarcals i la reclamació als polítics d’un suport necessari per a afavorir el treball de les associacions culturals de la comarca. Va ser una fita històrica per al Maestrat. Que més de vint-i-cinc entitats reflexionen sobre el seu futur en clau de comarca no pot ser menyspreat. Poques vegades al Maestrat, sense tindre cap administració al darrere –per no dir que tenint-les en contra en aquesta qüestió–, s’havia aprofundit tant en les necessitats reals de la cultura, recollint les propostes des de la base, des de les pròpies associacions que treballen al territori, com a desig i com a plantejament realista de com s’hauria d’encarar el futur cultural i organitzatiu de la comarca. El mateix document proposava la creació d’una Coordinadora d’Entitats del Maestrat per a aglutinar i establir connexions entre tota la comarca, i per a aprofitar les experiències de les associacions locals més actives.

Solament un any després, al juny de 2017, la faena de la comissió bilateral donava els seus fruits i es constituïa la Coordinadora d’Entitats del Maestrat amb el suport fundacional de dèsset entitats culturals. Una quantitat d’associacions important tenint en compte que es continuava comptant amb el suport de la resta. Només el Centre d’Estudis del Maestrat es despenjava i no s’adheria al projecte, de manera que renunciava al paper dinamitzador que li pertocava com a entitat de referència, i es restringia a les activitats d’investigació interessades pel passat i a l’edició del seu butlletí intern.

De la gestació a l’acció immediata

La mateixa Coordinadora d’Entitats del Maestrat, el 9 de setembre de 2017, pocs mesos després de la seua creació, organitzava la I Trobada de Danses del Maestrat a la localitat de Xert, en la qual participaren deu grups de danses de la comarca. Un any després, el 22 de setembre de 2018, a Càlig té lloc la II Trobada de Danses del Maestrat i en participen quinze. El mateix dia se celebra la II Trobada d’Entitats del Maestrat i quatre associacions més s’adhereixen a la Coordinadora. En conjunt, el suport en l’àmbit comarcal i la coordinació de les entitats locals resultaren reeixides en tots els sentits.

Al llarg de l’any 2019 la Coordinadora es dotarà d’una eina de comunicació important, el seu web www.coordinadoramaestrat.cat, que arreplegarà informació sobre totes les associacions que la conformen i oferirà una agenda de les activitats que programa cadascuna. A més, les xarxes socials, especialment Twitter i Facebook, informen puntualment i actualitzada sobre cada esdeveniment organitzat per alguna entitat adherida a la federació.

El futur: sumar coordinació i pedagogia a l’espera de l’acció política

El Maestrat, amb una superfície extensa, amb una població concentrada especialment en els dos nuclis de l’àrea metropolitana de la costa, i amb un rerepaís feble demogràficament, és evident que necessita unes estructures polítiques i administratives que s’encarreguen de reequilibrar el territori amb la voluntat d’afavorir la qualitat de vida dels ciutadans dels municipis amb menys població, a fi de facilitar-los el que en un altre territori tindrien a l’abast sense problemes i que ara no tenen. Per un costat, la sanitat, l’educació, les infraestructures, les vies de transport, els mitjans de comunicació comarcals, els comerços o les entitats bancàries són indispensables perquè els jóvens puguen fer vida en pobles menuts, sense la necessitat d’haver de lluitar com herois contra totes les adversitats. I per un altre costat, en l’àmbit cultural, l’Administració pública també hauria de cobrir les necessitats d’oci i de cultura, sense oblidar que en moltes localitats no hi ha equipaments i sense descuidar la necessitat d’oferir una programació seriosa. No val la vella mirada de l’Administració, sinó que cal una visió comarcal de conjunt que beneficie tota la comunitat de manera coordinada, equilibrada.

L’Administració hauria de participar directament en la gestió de tot el programa cultural facilitant la gestió de les associacions i dels centres de cultura i dotar-los de mitjans econòmics que els permeten la seua tasca social. Però la realitat avui és una altra de ben diferent. L’Administració superposada es mostra allunyada en la gestió del territori, mentre les persones que gestionen aquestes associacions culturals no sols els dediquen el seu temps, sinó que seguit seguit inverteixen una part dels seus recursos econòmics personals (i no pot ser!) perquè els projectes esdevinguen realitat. En la línia de la màxima de Joan Fuster, «tota la política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres» (Diccionari per a ociosos, 1970).

Ara és l’hora d’una Llei de comarcalització que reconega la realitat del Maestrat i que no segregue el territori. És l’hora també de la creació dels consells comarcals valencians com a instruments vertebradors i organitzadors del territori en les actuacions que sobrepassen l’abast estrictament local. El Consell Comarcal del Maestrat també hauria d’ajudar les entitats culturals locals i comarcals en la seua tasca de dinamització del territori, amb la finalitat d’evitar el despoblament i de generar il·lusions compartides, arrelament al territori, llocs de treball i alternatives econòmiques que han de permetre mantindre ben viu el Maestrat a la propera generació i evitar la decadència definitiva de la comarca. Ara és l’hora de la política, i, mentre arriba, la Coordinadora d’Entitats del Maestrat continua planificant activitats d’abast comarcal que contribuïsquen a exigir l’Administració de proximitat, que es demostra urgent i viable en un projecte autocentrat, fet des del Maestrat per al Maestrat.

 

Cartell de la Primera Trobada d’Entitats del Maestrat