La COVID-19 i els capitalismes del futur

19/02/2021

L’economista francés Robert Boyer acaba de publicar un llibre molt interessant: Les capitalismes à l’épreuve de la pandémie (ʽEls capitalismes posats a prova per la pandèmiaʼ), París, La Découverte. Mostra com la pandèmia ha col·locat el món enfront d’una incertesa radical (una situació inèdita i un futur desconegut) i també analitza els possibles escenaris que s’obrin. Robert Boyer és un dels grans exponents de la teoria de la regulació, un enfocament original que combina marxisme i institucionalisme en una perspectiva de llarg termini. Aquesta teoria explica la successió de períodes de prosperitat i de crisi, gràcies a la conformació d’entramats institucionals (una manera de regulació). Aquests entramats institucionals serien capaços de compatibilitzar l’acumulació de capital i un cert progrés social, fins que entren en crisi. Però dins del sistema capitalista existeixen models de desenvolupament o règims socioeconòmics amb entramats institucionals distints. Una prova d’això és la diferent manera en què els països han fet front a la dificultat de conciliar la lluita sanitària contra la pandèmia, el manteniment de l’activitat econòmica i el respecte a les llibertats individuals. En aquest sentit, Boyer distingeix tres respostes. Als Estats Units d’Amèrica del Nord no han estat disposats a paralitzar l’activitat econòmica ni a sacrificar les llibertats econòmiques individuals, de manera que han fet pagar en contrapartida un elevat cost en termes econòmics i de salut a les capes de població amb menys recursos. La Xina i alguns altres països asiàtics han pogut mantenir l’activitat econòmica i alhora controlar la pandèmia gràcies al fet que han aprés d’anteriors pandèmies i també que han utilitzat i controlat la informació i els moviments dels ciutadans. Finalment, els països de la Unió Europea han acceptat grans sacrificis econòmics per tal de lluitar contra la pandèmia respectant les llibertats democràtiques dels ciutadans.

Darrere d’aquestes tres maneres de fer front a la pandèmia hi ha diferents règims socioeconòmics que, o bé ixen reforçats amb la pandèmia, o bé s’albiren com a alternativa als anteriors. Als Estats Units, la pandèmia ha reforçat un capitalisme transnacional de la informació dominat per grans multinacionals, les GAFAM (Google, Amazon, Facebook, Apple i Microsoft), les quals s’han beneficiat de l’ús intensiu dels seus productes amb el confinament (teletreball, reunions virtuals, etc.). A aquest model, la Xina oposa un capitalisme central (dominat pel Partit Comunista Xinés), amb grans empreses locals també especialitzades en el tractament de la informació controlada per l’Estat. Enfront del capitalisme de plataforma, que defineixen tots dos models, es constata el següent: en l’economia dominada per les finances de les últimes dècades, la variable d’ajust (a sacrificar) ha estat la despesa en sanitat, formació i recerca; però aquests àmbits ara es revelen els més importants per a sobreviure i per al bon viure. En aquest sentit, Boyer planteja un possible model de desenvolupament antropogenètic, basat en la biopolítica, i amb els fonaments en la sanitat, la formació i la cultura. Un model menys dependent del consum de masses i, per això, més sostenible ambientalment i socialment. Per la seua història, els seus valors i la seua política, la Unió Europea podria impulsar aquest model, contrapunt relatiu al capitalisme de plataforma.