La Crida pel Finançament presenta el manifest “El País Valencià contra l’espoli”

11/06/2021

Ahir, 10 de juny, quart aniversari de la gran manifestació unitària i massiva que va tindre lloc a la ciutat de València per exigir un finançament valencià, ha tingut lloc una concentració davant de les Corts Valencianes per presentar el manifest “El País Valencià contra l’espoli”. A aquesta han acudit unes quaranta persones representants de la Crida pel Finançament i d’entitats i partits com Podem, Esquerra Republicana del País Valencià, Demòcrates Valencians, Escola Valenciana, Decidim, Plataforma per la Llengua del País Valencià, Solidaritat i República o Intersindical Valenciana.

El manifest presentat fa un repàs de la situació d’espoli, infrafinançament i manca d’inversions que pateix el País Valencià de manera secular i que afecta greument l’autogovern, les condicions de vida de les valencianes i valencians i el seu futur i benestar. A més aposta per la necessitat de capgirar la situació actual en què es troba el nostre finançament i considera que cal una mobilització social transversal, decidida, valenta, continuada en el temps, que obligue l’estat a negociar per aconseguir la sobirania fiscal i una hisenda pròpia que acabe a l’actual situació i amb totes les promeses incomplides als darrers anys. És per això que es proposa una gran manifestació unitària per a aquesta tardor que servisca per a fer un pas endavant per organitzar i apoderar el poble valencià i acabar amb el filibusterisme que caracteritza la resposta dels diferents governs espanyols a les legítimes reivindicacions de la societat valenciana.

Manifest:

Necessitem les claus de la caixa

Al País Valencià, malgrat haver fet fora de les institucions el frau com a forma institucionalitzada de la política, i millorat en la gestió pública, ens trobem en una situació social i econòmica molt delicada, amb un present sense les eines necessàries per a revertir l’empobriment col·lectiu i les conseqüències en amplis sectors de la nostra ciutadania: bosses de pobresa que continuen creixent, feminització de la pobresa, precarització laboral en molts dels sectors econòmics, atur endèmic entre la joventut i les persones majors de 50 anys, salaris, pensions i cobertures socials per sota de la mitjana estatal, i una manca general de perspectiva per a les noves generacions que les aboca a l’emigració i a sobreviure en un generalitzat estat de pessimisme que els resta l’espenta necessària per a esdevenir el motor de transformació i canvi social que el País Valencià necessita.

Igual que al començament del segle XVIII el decret que ens va imposar la nova monarquia absolutista ens va impedir comptar amb els recursos propis per a modelar al nostre país el sistema econòmic que s’imposava arreu, durant tot el segle XX hem patit un dèficit en inversió pública que se situa un 19% per davall de la mitjana espanyola. És aquest un llast molt feixuc que no només no va solucionar el sistema autonòmic sinó que s’ha vist agreujat amb un infrafinançament endèmic de les nostres institucions, que ara mateix oscil·la en els 1.600 milions d’euros anuals. L’única via possible per a compensar aquest infrafinançament ha estat el recurs al deute públic, que ha acabat convertint–se en una llosa superior als 50.000 milions d’euros que obliga a destinar més del 25% dels ja escassos recursos disponibles per a la seua amortització i que s’ha convertit en un mecanisme més de drenatge i transvasament de la pròpia riquesa.

A més, continuem patint una important sagnia fiscal, ja que paguem en impostos molt més del que rebem per la via finançament i inversions. I així continuem any rere any empobrint–nos com a país,depauperant amplis sectors de la nostra ciutadania i el que ara és més greu: sense els recursos necessaris per a poder enfrontar els necessaris canvis dels models econòmics i socials, als quals ens obliga la crisi permanent del capital –que fa recaure tots els costos en les esquenes del conjunt del poble–, la crisi incrementada per la pandèmia i la crisi del model econòmic global, els problemes derivats de l’escalfament global i de l’accelerada reducció dels recursos energètics i miners amb els quals se sosté el model econòmic imperant. Sense els recursos escaients, ni podrem afrontar aquests reptes tan importants ni podrem impedir continuar caient cap a la marginalitat i la perifèria econòmica i política d’Europa.

Tant en la passada legislatura com en l’actual, s’ha avançat de manera important en l’àmbit social i polític en la presa de consciència del problema. Les nostres institucions van a poc a poc assumint políticament la gravetat dels fets, que des de fa anys denunciaven algunes institucions acadèmiques, alguns partits polítics i sindicats, i sectors de la societat civil. Hi hem avançat, però no prou. No podem continuar operant com si el problema fora conjuntural i poguera solucionar-se amb una simple reunió entre institucions. Uns problemes d’aquestes dimensions requereixen de la voluntat popular i política suficient per a poder remoure estructures jurídiques, polítiques i econòmiques, molt assentades des de fa massa temps en una realitat que tot i l’aparença de normalitat, amaga una enorme injustícia de la qual el poble valencià n’és víctima.

Amb el coneixement històric del procés constitutiu de l’Estat que ens ha portat a aquesta situació, preveiem que, malgrat la bona voluntat, no n’hi haurà prou amb la promesa d’un nou model de finançament, ni que encas d’aconseguir-hi un canvi, el nou model supose la solució als problemes que patim. I, tanmateix, necessitem una solució, ja que ens hi juguem el present i el futur del nostre país i de les generacions venidores. Des d’aquest Manifest fem una crida a repensar la forma d’encarar la negociació amb el Govern de l’Estat.

Ens oferim per a ajudar a donar a conéixer la gravetat estructural dels problemes de l’infrafinançament, el deute i el dèficit fiscal. Emplacem a tots els agents polítics, institucionals i socials a apoderar-nos mitjançant un procés unitari i transversal de mobilització i conscienciació pública. Cridem la societat valenciana participar-hi activament i a donar tot el suport als nostres representants en la negociació d’un nou model de finançament que servesca per condonar el deute que és impagable i d’eliminar el dèficit fiscal, i avançar envers una hisenda pròpia. La transcendència dels problemes requereixen unes eines noves i unes iniciatives on puguem sumar en un mateix full de ruta les nostres institucions i el conjunt de la societat valenciana.