La revista degana en valencià

La crisi muta i s’accentua

No hi ha cap mena de dubte que en analitzar els resultats de la darrera contesa electoral, s’observa com –lluny del s’havia començat a dir des dels estaments polítics—la crisi, no sols no s’ha esvaït, sinó que trobe que s’ha accentuat una miqueta més si cap.

Segurament, ha descanviat la pressió econòmica per la pressió social, però el fet que a la cambra legislativa amb seu al palau dels Borja, tinguen cabuda 10 persones que representen el pensament més carrincló i oxidat del conjunt de l’arc ideològic, mostra a les clares com la fatxanderia agafa més força de la que diuen els altres (el bloc progressista i d’esquerres) que tenen.

Lluny d’haver barrat el pas a aquestes forces ultraconservadores, a partir de la data de constitució de les Corts Valencianes, observarem com, la realitat d’aquesta força política mostrada fins ara, restarà com si fos una caricatura del que podran arribar a entrebancar l’acció de govern. L’extrema dreta valenciana, mai no se n’havia anat del panorama social i, ara, a més, tindrà veu i vot al legislatiu.

Ells han arribat a les estructures de poder per culpa dels dubtes de la base social que fins ara havia donat suport a opcions més centrades i mal que bé, democràtiques. Ha estat aquesta base social que disposa de referent ideològic clar, la que per raons complexes i per pulsions primàries, ha fet seu el discurs de què “amb Franco es vivia millor” i, no han dubtat a emetre vot sense necessitat de documentar-se més.

La crisi no ha marxat i, el que és més greu encara, és el grau de “descivilització” que deixa entre un nombrós grup de persones que s’han vist desassistides i desprotegides socialment i cultural, econòmicament i ideològica.

L’assagista valencià Gustau Muñoz bé que ho apunta en una recent publicació: “la successió d’esdeveniments ha estat accelerada; el Brexit; l’agressivitat de la Rússia de Putin i les seues pràctiques fosques; el capitalisme dictatorial de la Xina; l’elecció de Bolsonaro al Brasil; la deriva d’Europa oriental cap a l’autoritarisme; la crisi de la Unió Europea”, formen part dels continguts dels informatius, dels telediaris i de les pàgines dels diaris digitals i dels convencionals i, va provocant escletxa en les ideologies.

La crisi no ha acabat ni molt menys. El malestar social s’ha traduït en forma de vot i és per això que lluny de posar cap cordó sanitari al pensament “ultra”, li ha donat tant de valor, que disposarà de deu escons a les Corts Valencianes; poca broma. Deu escons, amb un aparell ideològic, estructural i formal al darrere, poden ajudar en massa a desfer més que a construir.

El fet que el partit més votat al País Valencià siga l’abstenció, posa en evidència que cal entendre el malestar social i preparar respostes i alternatives perquè aquest col·lectiu que ocupa vora una quarta part de l’electorat, se senta més integrada i observe com, sent una part dels perdedors de la globalització, hi ha futur amb la participació ciutadana, perquè és d’aquesta manera, –amb participació– que se supera la marginalitat, l’empobriment social i articula la societat disgregada injustament per la descompensació.

Ha de ser aquesta la principal preocupació que ha d’atendre el proper govern valencià durant el quadrienni vinent i deixar-se de “milongues”.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top