La cultura a Mallorca

L’editorial Lleonard Muntaner acaba de traure a la llum un llibre encisador i imprescindible per a les persones interessades en la cultura i la literatura catalanes contemporànies. Es tracta de La cultura a Mallorca. Estudis, semblances, reflexions, del professor Damià Pons (Campanet, 1950), que està integrat per vint-i-cinc textos de diversa extensió i procedència que reflecteixen la vasta gamma d’interessos històrics, literaris i polítics que il·lustren la seua intensa activitat cívica i intel·lectual.

Tal com anuncia el subtítol, el volum es divideix en tres grans blocs o apartats. En el primer, titulat «Estudis i ressenyes», destaquen els articles dedicats a la cultura mallorquina en diferents moments del segle XX, com ara en 1917, «tres-cents seixanta-cinc dies d’una gran fecunditat productiva», ja que infantaren «el naixement públic i la consolidació d’un grup d’escriptors i intel·lectuals notables –la promoció de 1917– i la represa del mallorquinisme cultural i polític»; i també, en la dècada dels anys seixanta, en què l’illa experimentà un increment i una modernització de l’activitat cultural, no sols de caràcter literari, sinó també a través d’obres «que perseguien l’objectiu de fomentar l’autoconeixement», i que al remat varen ser «les més capaces de promoure una consciència nacional». En aquest sentit, els paral·lelismes que podem establir entre Mallorca i el País Valencià són més que evidents.

D’una altra banda, aquesta primera part inclou també treballs que tenen com a protagonistes tres mallorquins il·lustres: el periodista i escriptor Miquel dels Sants Oliver (1864-1920), a qui Pons ha dedicat nombrosos estudis; la commemoració a Mallorca del sisé centenari de la mort de Ramon Llull (1915); i els dotze volums de la sèrie «Escriptors i erudits contemporanis» que, entre els anys 1996 i 2013, publicà l’enyorat Josep Massot i Muntaner (1941-2022), unes aportacions que excel·leixen pel «detallisme i la precisió en les informacions».

El segon bloc alberga nou «Semblances», tres de les quals estan dedicades a l’influent crític literari i professor barceloní Joaquim Molas i Batllori (1930-2015), el mestratge universitari del qual «és de tanta envergadura o més que el que varen dur a terme en altres moments, per exemple, un Manuel Milà i Fontanals o un Jaume Vicens Vives». «Jo vaig ser un d’aquells afortunats que varen poder rebre les seves lliçons de manera personalitzada en les sessions en què ens reunírem perquè m’anàs orientant en l’elaboració de la meva tesi doctoral. Unes hores inoblidables», afirma Pons. Entre la resta de textos biogràfics d’homenatge, en trobem de dedicats a Maria del Mar Bonet, Jordi Carbonell, Isidor Marí i un valencià: Joan Francesc Mira, els assaigs del qual, assevera, universalitzen «la condició nacional de tots els qui tenim la llengua catalana com a primera pàtria».

Finalment, el llibre es tanca amb vuit escrits ideològics i reflexius que han sigut agrupats sota l’etiqueta de «Cultura i política», els dos eixos principals de la biografia de Pons; i entre els quals destaquen dues llargues i sucoses entrevistes i el discurs –titulat «Un futur compartit»– que, des del compromís patriòtic, va pronunciar la vigília de l’Onze de Setembre de 2015, i en el qual trobem contínues referències al País Valencià. En definitiva, es tracta de textos que conviden al diàleg i la reflexió compartida. I a través dels quals podem albirar el tarannà d’un home de ciència i de consciència que, com el seu admirat mestre i amic, Josep Massot i Muntaner, «practica amb naturalitat tant l’erudició més estricta com la divulgació destinada al públic de cultura mitjana». I que per això i per d’altres moltes coses resulta ben pròxim, afable i entenedor, per als valencians.