La dana i l’Estat

Després dels més de quaranta dies que han passat de la catàstrofe més gran que ha patit aquesta terra nostra, les reaccions, les polèmiques i els conflictes continuen. Moltes persones acusen els partits polítics de tirar-se a la cara el fang que ha provocat aquesta barrancada gegant. Hi ha una certa unanimitat a dir que no es va informar ni reaccionar a temps. Sembla que evitar les destrosses materials hauria estat impossible, però les vides humanes sí que s’haurien pogut salvar. No es tractava de traure el cotxe del garatge: el que calia era demanar que les persones pujaren al primer pis, o al segon.

I com el mateix fang que ha envaït els carrers dels pobles, la disputa entre alguns partits polítics s’ha convertit en la pólvora que eleva la dreta extrema, que realment ni en va avisar ni hi va actuar. Es pot recordar que el partit polític de la dreta extrema tenia un responsable que estava reunit amb col·lectius relacionats amb els bous. Però ells i elles saben nadar molt bé entre les catàstrofes, les notícies falses, la manipulació i el dolor de qui ha perdut 222 persones estimades, les cases, els cotxes, els negocis… La il·lusió.

De seguida han brollat les idees brillants que diuen que l’Estat no existeix i el millor que podria passar és que desaparegueren l’Estat i les persones que es dediquen a la gestió política, perquè tots i totes són iguals. I no, no es pot caure en aquestes coses perquè sempre es trobarà el cabdill de torn disposat a fer-se càrrec de salvar la societat. La història és plena d’aquests salvadors que no fan sinó establir un estat totalitari, com a mínim.

Sembla evident que en els primers dies de la catàstrofe van fallar moltes coses i moltes institucions, però si caiem en la temptació del joc i les mentides de la dreta extrema, el perill és molt gran. La llibertat està en joc. Perquè en passar eixos primers dies, es podria haver fet molt més, però negar que començaren a arribar recursos humans de diferents llocs i institucions és faltar a la veritat. Negar que hui no s’han posat en marxa ajudes, sempre insuficients, i subvencions, també és faltar a la veritat.

Una altra cosa és la ràbia i la indignació de saber què estaven fent i com actuaren alguns responsables polítics. Però, posar tots els polítics en el mateix sac és donar ales a la dreta extrema, i la societat en general i els partits polítics en particular han de saber a què estan jugant. Perquè després, quan la riuada de la dreta extrema es convertisca en barrancada, lamentarem aquests jocs verbals i florals d’atac total a l’Estat, perquè l’Estat, malgrat tot, hi és.

Revista número 508. Pàg. 7. Desembre 2024.