La revista degana en valencià

La darrera ofensiva al valencià

No hi ha setmana que la nostra llengua no reba una destralada per part de les institucions estatals i autonòmiques. L’autoodi que emana d’alguns dels nostres governants es reflecteix en unes xifres difícils de pair, com ara les que ens trobem a la Franja de Ponent que, segons un estudi de la UB, és el territori amb més percentatge de catalanoparlants i alhora una de les zones de l’àmbit lingüístic on menys saben escriure’l. Això, indiscutiblement, ve estretament relacionat amb les polítiques lingüístiques i educatives del territori, que relega el català a un ús merament familiar. El cas de les Illes Balears i del País Valencià, on la legislació és bastant més clara que a l’Aragó, també és particular; ací, en compte d’anar avant anem arrere, i només cal fer una ullada a les darreres actuacions d’ambdós governs envers la llengua.

Sens dubte, l’àmbit educatiu és un pilar fonamental de la política lingüística. De fet, ha estat si fa no fa l’únic on el valencià ha gaudit d’una certa força. Tanmateix, després de tres dècades, comprovem que la normalització, tampoc en l’ensenyament, no ha resultat suficient. La Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV) naixia amb grans limitacions, com ara la voluntarietat i les exempcions. No obstant això, que no és poca cosa, només calia voluntat política –i sensibilitat lingüística– per a implementar i estendre la llei. Altrament, el govern valencià va optar per aplicar una política que posa els pals a les rodes del procés de normalització, un procés que en gran part l’impulsen moviments cívics com Escola Valenciana.

Fa unes setmanes l’entitat, símbol del valencià a l’escola, lliurava un informe al Comité d’Experts del Consell d’Europa sobre els continus atacs al valencià per part del govern espanyol i de la Generalitat Valenciana. En aquest informe s’inclouen les repercussions contra el valencià del Decret de Currículum de Primària,  aprovat amb l’informe desfavorable de l’AVL, i de l’arranjament escolar per a aquest curs. Escola Valenciana acusa la Conselleria de vulnerar sistemàticament la LUEV (el percentatge d’ensenyament en valencià després de 30 anys de la Llei solament és del 30 %) per no garantir a tota la ciutadania la possibilitat d’estudiar en valencià i pel tancament de cinc escoles públiques que oferien programes d’ensenyament en valencià.

Així mateix, a hores d’ara no disposem de cap televisió d’àmbit autonòmic que parle valencià i el govern no mostra cap sensibilitat envers la situació social de la llengua pròpia; més aïna, practica una política glotofàgica, o si més no una contraplanificació, que deixa el valencià en inferioritat de condicions i amb el prestigi tocat. Tampoc no és cap secret que la Llei Wert té com a objectiu acabar amb els programes educatius en valencià i la desaparició de la immersió lingüística i tot allò de españolizar a los alumnos catalanes.

En aquest sentit, les dades al País Valencià palesen que la libertad lingüística és una argúcia que utilitza el govern espanyol com li dóna la gana. L’insult és de la magnitud d’obligar el govern autonòmic a pagar una escola privada a les famílies que no puguen escolaritzar els seus fills en castellà, quan és just l’ensenyament en valencià el que s’incompleix i es redueix de manera sistemàtica. Ni cinc sentències del Tribunal Superior de Justícia valencià han bastat per a posar fi a la vulneració flagrant dels drets lingüístics. Per això, Escola Valenciana continuarà la batalla i recorrerà contra el nou currículum de primària que fins i tot imposa el castellà en la línia en valencià.

Per si no fóra prou, recentment s’ha publicat un estudi que ha convulsat lingüistes i a tots aquells que s’estimen el valencià. El document, que es basa en les enquestes del Servei d’Investigació i Estudis Sociolingüístics de la Generalitat Valenciana i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, conclou que si es manté l’actual política lingüística, el percentatge de valencianoparlants serà inferior al 10 % el 2050. Paradoxalment, l’estudi no està realitzat per un filòleg, un sociòleg o alguna persona relacionada amb el món de la Lingüística, sinó per una estudiant de Física. Clara Miralles ha emprat dos estudis matemàtics per a descriure la situació sociolingüística i la competència entre el valencià i el castellà al nostre territori.

Potser es tracta d’una anàlisi amb un cert to apocalíptic. El que és ben cert, tanmateix, és que totes les enquestes coincideixen a dibuixar una reculada en l’ús del valencià i que si no hi fem res la prospectiva de Miralles acabarà acomplint-se. Per a evitar-ho, cal apostar per la immersió lingüística en valencià perquè és l’únic sistema que pot assegurar la competència en les dues llengües oficials i perquè és garantia de plurilingüisme. La immersió, de més a més, té el poder de cohesionar la societat i d’acollir els nouvinguts en la llengua pròpia del territori que els acull. En definitiva, urgeix un canvi per començar a treballar justament en sentit contrari del que ho fa el poder polític actual: cap a una societat, valenciana, plenament bilingüe i on el valencià torne a ser una llengua de prestigi.

Josep Àngel Hervàs Sendra i Ferran Campos i Climent. Filòlegs

Article publicat al nº 398, corresponent a novembre de 2014