La democràcia es guanya dia a dia

Acabem d’encetar l’any amb unes xifres que fan feredat a l’hora d’escriure aquest article. Fa quatre-cents quinze dies de la Barrancada i el govern que ha consolidat Juanfran, es troba totalment desqualificat per a continuar amb una reconstrucció, per a la que han demostrat que no estaven capacitats quan el presidia el parroquià del Ventorro.Fa 375 dies que Síria pateix un estat de desesperació bastant important, sense que les nacions acosten el muscle, ni facen res per les persones que habiten aquest territori. Però d’Ucraïna, no direm res més del que haja estat dit fins ara que porta 1.364 dies d’una guerra injusta, inhumana i salvatge provocada pel megalòman de Moscou, que no en té prou que li òbriguen les portes gegantines folrades d’or.

Hui no parlarem dels 789 dies d’abandó de Gaza a la seua pròpia sort, ni de les 350 jornades que el president de pell taronja fa un dictat farcit de desficacis. Així va el món ara mateix… en mans d’octogenaris destarotats que s’han pensat amos de la resta dels qui habitem el planeta.

No hi ha cap mena de dubte que ens trobem en estat de trencadissa moral de les mormes i costums internacionals en mans de l’imperialisme estatunidenc que, el qui ocupa el despatx oval, ha decidit que un país ha esgotat la seua utilitat i ha segrestat un cap d’Estat mitjançant una operació militar de bisturí.

Bé que sabem que el segrestat es tracta d’un dirigent mediocre, autoritari i revestit amb una caricatura de sobirania, mentre el seu país s’empobreix i es dessagna, però això no fa que l’invasor esdevinga virtuós, perquè el president de pell taronja no té cap legitimitat per a comportar-se com a jutge, jurat i força d’execució del conjunt del Planeta.

Davant les imatges que veiem als telediaris, ens adonem que el dret internacional torna a ser paper mullat, d’igual manera que ho ha estat a Ucraïna, Síria, Iemen, Somàlia, Iran, Iraq, Nicaragua, Líbia… i tants altres països envaïts pels americans, per a convertir-los –com deia el periodista i escriptor uruguaià, Eduardo Galeano– bé en un manicomi o en un cementiri, després que cops d’estat, assassinats selectius, finançament de milícies, sabotatges econòmics i operacions psicològiques s’hagen combinat a gust del consumidor.

Però el que put pels quatre cantons, és veure com alguns sectors polítics i mediàtics accepten aquesta lògica, pensant que a rengló seguit, manaran els seus i podran treure rendiment polític, sense adonar-se que l’imperialisme estatunidenc no depén sols de dirigent de pell taronja, sinó d’interessos sistèmics.

Que ningú s’enganye perquè, el segrest del president histriònic de Veneçuela, no portarà més democràcia ni estabilitat a aquell país. A partir de demà passat, viurem lluites internes, fragmentació del poder, venjança i major dependència dels invasors; perquè les democràcies no es transporten ni en avions ni en helicòpters últim model: la democràcia es guanya dia a dia i pas a pas.