Tens 0 productes a la teua cistella
Una ucronia és una reconstrucció fictícia de la història basada en un canvi en un esdeveniment clau del passat. Tant la distopia, de la qual parlàrem en l’article anterior, com la ucronia han servit sovint per reflexionar sobre els riscos que amenacen les democràcies modernes. En el context actual, marcat per l’ascens de moviments populistes i d’ultradreta i per una concentració extraordinària de poder econòmic en el sector tecnològic, algunes novel·les ucròniques del segle XX adquireixen una nova actualitat. Obres com Esto no puede pasar aquí, La conjura contra Amèrica i El hombre del castillo (sols la segona traduïda al català) imaginen escenaris alternatius en què les institucions democràtiques dels Estats Units es veuen erosionades o directament substituïdes per règims autoritaris. Tot i que es tracta de ficcions, aquests relats funcionen com advertiments que permeten interpretar algunes tensions del present.
En primer lloc, aquestes ucronies exploren la fragilitat de les democràcies davant l’ascens de lideratges populistes o nacionalistes. A Esto no puede pasar aquí (1935), l’escriptor Sinclair Lewis, Premi Nobel de Literatura, imagina l’elecció d’un president nord-americà amb discursos demagògics que promet restaurar la grandesa nacional i acabar amb les elits corruptes. Quan aplega al poder, el govern es transforma progressivament en una dictadura. La novel·la mostra com el suport popular, la propaganda i la por poden debilitar les institucions democràtiques. Aquest relat ressona en el debat polític contemporani, especialment en relació amb figures com Donald Trump, que han utilitzat una retòrica nacionalista i antiestablishment per mobilitzar amplis sectors de la societat. Ha estat censurat o restringit en biblioteques escolars d’estats com Texas com a part d’una campanya més àmplia de control sobre els materials de lectura a les escoles.
Un mecanisme semblant apareix a La conjura contra Amèrica (2004), de Philip Roth. En aquesta novel·la, el famós aviador Charles Lindbergh guanya les eleccions presidencials de 1940 amb un programa aïllacionista i amb simpaties cap a l’Alemanya nazi. El resultat és una progressiva deriva autoritària i antisemita dels Estats Units. Roth mostra com un canvi aparentment petit, el resultat d’unes eleccions, pot alterar profundament el curs de la història i transformar una democràcia en un règim excloent. Aquest tipus d’escenari alternatiu recorda que les institucions polítiques depenen, en gran mesura, de la cultura democràtica i del respecte als drets civils.
La tercera obra, El hombre del castillo (1962), de Philip K. Dick, imagina un món en què les potències de l’Eix van guanyar la Segona Guerra Mundial. Els Estats Units es troben dividits entre un imperi japonés al Pacífic i un règim nazi a la costa est. Encara que el relat se centra en un escenari geopolític diferent, la novel·la planteja una qüestió fonamental: fins a quin punt el desenvolupament històric depén de moments crítics i decisions polítiques concretes. En altres paraules, el món podria haver estat molt diferent si alguns esdeveniments hagueren pres un altre rumb. També és l’autor de la distopia Els androides somien xais elèctrics?, base del guió de la pel·lícula Blade Runner de Ridley Scott.
Relacionar aquestes ucronies amb la situació econòmica actual implica observar també el paper creixent de les grans corporacions tecnològiques, sovint anomenades «les Set Magnífiques»: Apple, Microsoft, Alphabet, Amazon, Nvidia, Meta i Tesla. Aquestes empreses concentren una part enorme del poder econòmic i tecnològic global i exerceixen una influència significativa sobre la informació, la comunicació i els fluxos de dades. En tal context, la frontera entre poder polític i poder econòmic es torna cada vegada més difusa. Les plataformes digitals poden influir en la circulació de notícies, en la formació de l’opinió pública i fins i tot en els processos electorals.
Les ucronies com les de Lewis, Roth o Dick no descriuen directament aquest món digital, però sí que anticipen una preocupació central: la vulnerabilitat de les societats obertes davant formes noves de poder i manipulació. Si en aquestes novel·les el risc prové del totalitarisme clàssic o del nacionalisme radical, en l’actualitat s’hi afegeix la concentració tecnològica i econòmica en mans d’uns pocs actors globals.
En definitiva, aquestes obres no són només exercicis imaginatius sobre el passat que podria haver estat. Funcionen també com a eines crítiques per a analitzar el present. En imaginar alternatives històriques inquietants, recorden que la democràcia, el pluralisme i les llibertats civils no són inevitables, sinó resultats fràgils de decisions polítiques i socials que poden canviar amb relativa facilitat.
Revista Saó Núm.524, p.12-13. Maig 2026.
