La revista degana en valencià

La devastació i la perifèria

22/10/2021

FITXA BIBLIOGRÀFICA

Títol: Lluny de qualsevol altre lloc

Autor: Fèlix Edo Tena

Editorial: Onada Edicions

Any: 2021

La segona novel·la de l’escriptor de Vilafranca Fèlix Edo Tena té dues parts molt clarament diferenciades. La primera, «Un lloc sobre l’asfalt», s’ambienta a la ciutat de Castelló de la Plana i marca així diferències amb la seua anterior obra, El guardià de les trufes, localitzada en el món rural interior. Se’ns hi narren els vagarejos del personatge de Joan, que ha deixat la feina de professor per raons que no se’ns expliquen i es dedica a viure de treballs precaris i temporals: pescador, collidor de taronja.

En els itineraris errants del protagonista, se’ns hi mostra un panorama desolador i desesperançat, en el qual un mal entés progrés ha acabat amb tot allò que suposa una mínima identitat a la qual agafar-se. La novel·la descriu amb especial deteniment la marjal, l’espai entre Castelló i el Grau, un àmbit perifèric que marca el límit entre la ciutat i el camp, i on és ben visible el contrast entre una modernitat sense escrúpols i una ruralia cada colp més degradada. En aquest sentit, la història del senyor Ramon i la senyora Marta és corprenedora.

La imatge que s’ofereix de Castelló, de la realitat en el seu conjunt, és la de l’abandó, una immensa deixalleria caòtica i desolada, tant física com moral. Hi apareix el drama de la immigració a través del jove Mamadou, l’explotació immobiliària, la injustícia, l’abús social i la violència a molts nivells. Una visió quasi apocalíptica de la contemporaneïtat. Davant d’això, Joan adopta una postura d’incomprensió, d’inadaptació social, com si no poguera trobar el seu lloc en eixe món. L’actitud del protagonista recorda el sentiment d’estranyesa davant de la realitat de L’étranger de Camus.

La segona part, «Un lloc sobre l’erm», se centra en el retorn de Joan a Vilafranca, el seu poble d’origen, i pel que fa a l’ambientació emparenta amb la primera novel·la de l’autor. No es tracta, tanmateix, d’un regrés a una Arcàdia idíl·lica: també se’ns mostra la desintegració del món rural. De nou, el protagonista optarà per una existència al marge de la societat, a la perifèria, que és al capdavall l’únic «lloc en el món» possible i coherent, sembla voler-nos dir l’autor.

Fèlix Edo ens ofereix amb Lluny de qualsevol altre lloc una novel·la que vol ser una reflexió sobre la societat present. I ho fa amb un estil en què preval la descripció per sobre de la narració i el diàleg, i que ens ofereix molts passatges d’un marcat lirisme. Un lirisme que suavitza la duresa de la temàtica, que no està exempta, tanmateix, d’esperança.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top