La digitalització al servei de la ciutadania?

Després d’una visió francament pessimista de l’evolució de les noves fites tecnològiques, és de justícia reflexionar sobre els nombrosos aspectes positius que han aportat al progrés de la humanitat, això sí, sense esquivar les possibles desviacions dels objectius inicials dels seus promotors.

L’ensenyament ha estat i és encara tot un món propici a les innovacions. L’ús de les TIC (tecnologies de la informació i la comunicació) irromp en la majoria del professorat més jove i proactiu cap a finals de la dècada del 2010. La temptació és gairebé irresistible: diccionaris i apunts disponibles on line, simuladors de laboratori (laboratoris virtuals) i, fins i tot, sensors digitals per a la captació i processament de resultats experimentals quasi professionals, llibres digitals i adeu al paper i a la galàxia Gutenberg. I en química, què se n’ha fet de sensacions com l’olor i color característics dels reactius? Alguna cosa s’ha esdevingut, i hem passat amb expectació de les TIC, les tauletes tàctils i les pissarres digitals, per retornar a la pissarra de guix i el paper. Quin paper poden jugar les noves tecnologies o l’emergent IA?

Vegem ara l’avanç espectacular que han significat els telèfons interactius, que no intel·ligents, amb la concurrència de l’expansió a escala global de la WWW, és a dir, Internet. Aquest magnífic instrument de comunicació, però, s’ha posat al servei del negoci del segle i global, tal com veurem amb alguns exemples.

Pel que fa a les pàgines web, presents pertot arreu per a múltiples gestions on line, molta gent es veu incapaç de comprendre o de seguir les instruccions disperses entre textos llarguíssim i amb la lletra més petita disponible. Detalls com quan, davant una pàgina completament en blanc, apareix un quadre minúscul per posar-hi les teues dades personals. Qui ha programat això? Algú que mai no ha usat ulleres i té una vista de linx?… I les molestes i contínues autocorreccions, desplaçament del text quan es llegeix i els afegits constants que interrompen i destorben el fil de pensament que es puga estar desenvolupant? Qui controla els algorismes que manipulen totes les interaccions a les xarxes socials? Per què els deixem que ho facen? Es podria evitar? Molts programaris semblen dissenyats per a destorbar una feina de pensament lliure i distraure’t cap a altres nimietats.

Les vendes massives d’entrades on line per a espectacles de tota mena, teatre, musicals, exposicions… Pot ser còmode comprar des de casa unes entrades per a un espectacle de Londres o de Broadway, però això ens suggereix algunes preguntes: per què no es respecta el dret de l’espectador que acudeix directament a les taquilles, mentre que hi ha gent forana que en poc de temps es fa amb les teues entrades…? A tall d’exemple, les entrades per a una exposició monogràfica sobre el pintor Vermeer (febrer del 2023) al Rijksmuseum d’Amsterdam s’esgotaren immediatament i tampoc no era possible visitar la Casa d’Anne Frank si no es compraven les entrades on line amb quatre mesos d’antelació. Sovint no importa tant fer cua si queden unes poques entrades a la venda, però sembla inacceptable que totes les entrades s’oferisquen a visitadors de fora i no es respecte els que acudeixen a la taquilla «abans que òbriguen cada visita». Comerç global? Sí, però no així.

Aspirem al fet que una màquina hominoide substituïsca la presència i l’acció d’un humà al nostre costat, més enllà de les situacions on siga més eficient?

Finalment, és obvi que cal reconéixer objectivament els nombrosos avantatges que ha aportat la digitalització. Llavors, on és el problema? Qui i com ens estan robant aquelles promeses que les noves tecnologies ens farien més lliures, la vida més fàcil i promourien la democràcia? Algú no ens conta una part crucial de la història.