Tens 0 productes a la teua cistella
Fragment del documental ‘Las capas de la memoria’. © Cortesia de l’Acadèmia de Cine.
Des de l’any 2022, quan es va celebrar la gala dels Premis Goya a València, es va establir una aliança entre l’Acadèmia de Cine i la Universitat de València, amb la col·laboració de Netflix. D’aquesta sinergia va nàixer el Campus d’Estiu, una iniciativa dirigida a estudiants universitaris amb l’objectiu de reflexionar sobre l’impacte social del llenguatge audiovisual. Aquest any ha estat la quarta edició del Campus, el qual ha abordat un tema especialment colpidor: la dana del passat 29 d’octubre de 2024, a partir de les fotografies de les famílies afectades.
Els quinze participants (alumnes dels graus d’Història de l’Art i Comunicació Audiovisual de la Universitat de València) han comptat amb l’acompanyament dels cineastes Sergio Oksman i Núria Giménez. Han sigut ells els mediadors entre l’alumnat i el material de treball: les fotografies danyades per la dana, actualment en procés de recuperació gràcies al projecte ‘Salvem les fotos’ (impulsat per l’Àrea de Patrimoni de la Universitat de València).
El dijous 19 de juny, el Castell d’Alaquàs va acollir l’estrena del documental ‘Las capas de la memoria’ i un col·loqui posterior. El llargmetratge, dividit en dues parts, mostra tant el procés de creació dels participants durant els mesos de maig i juny, com les peces finals ideades per ells. En el col·loqui, el seu director Víctor Serna (Tourmalet), comentà que la seua particular manera d’afrontar la dana va ser gravar amb la càmera. Part del material que va filmar s’inclou en aquest documental, però des d’un enfocament que defuig el dramatisme i evita caure en la pornografia emocional.
La segona part del documental recull vuit curtmetratges que han estat creats i dirigits pels alumnes participants del Campus. Sorprén la pluralitat d’estils i narratives, especialment si tenim en compte que tots parteixen del mateix punt: les imatges deteriorades per la dana. Entre les peces destacades trobem ‘Otro 29 de octubre’, que utilitza el pas del temps com a recurs per provocar una càrrega emocional; ‘Reencuadres’, centrat en la desbordant quantitat de fotografies que s’estan recuperant als laboratoris del programa ‘Salvem les fotos’ (que actualment cerca persones voluntàries); o ‘Opus Naturae’, que eleva les fotografies afectades a la categoria d’obres d’art. D’una manera més documental, ‘Això serà el que queda’ recull el moment en què una família de Catarroja veu per primera vegada, emocionada, les seues fotografies recuperades.
‘Las capas de la memoria’ és un documental que estudia els objectes. En aquest cas, els àlbums familiars i les fotografies, sent aquestes un recull de la nostra memòria i de la nostra història familiar. La cinta et fa considerar la importància de les fotografies. Sense elles, com explicar qui van ser els nostres avis? O quin va ser aquell primer viatge en família?
El documental convida a una reflexió col·lectiva sobre la importància d’aquests testimonis visuals. Són fotografies en què tothom es pot reconéixer, perquè evoquen una pèrdua que ens és familiar: la del temps, la de la fragilitat dels records. Amb la dana, aquestes imatges han adquirit una nova capa (literal i simbòlica), una petjada que forma part, des d’ara, de la història personal i col·lectiva de tantes famílies valencianes.
