Tens 0 productes a la teua cistella
La diòcesi de Tortosa s’erigí al segle IV. Es creu que corresponia en bona part a l’antic territori ibèric dels ilercavons. Entre els segles VIII i XI, la seu no va tenir bisbes a causa de la conquesta àrab. Amb la conquesta cristiana es va restablir el bisbat que va arribar fins a Almenara pel sud, a la comarca del Matarranya per l’oest i a Maials pel nord, ja a les terres de Lleida. La diòcesi fou molt retallada entre el 1957 i el 1960 en crear-se la diòcesi de Sogorb-Castelló, de resultes de les directrius del Concordat de 1953, i de l’intent d’adaptar les diòcesis a les províncies administratives de l’Estat espanyol. D’aquesta manera, la comarca del Matarranya, de parla catalana, es va integrar al bisbat de Terol, les parròquies al nord d’Alcalà de Xivert passaren a formar part del bisbat de Sogorb-Castelló i Maials al bisbat de Lleida.
L’historiador Ferran Grau Verge acaba de publicar el llibre Breu història del territori de la diòcesi de Tortosa. Un passeig per terres de cruïlla (Onada Edicions) en què repassa la història d’aquest territori des dels temps dels ilercavons fins a l’actualitat. Efectivament, el territori de la diòcesi de Tortosa són terres de cruïlla, a ella pertanyen encara les parròquies del Baix Maestrat, dels Ports (excepte Vilafranca) i les de Catí i Tírig a l’Alt Maestrat.
El professor Miquel Àngel Pradilla, en el seu esplèndid pròleg, destaca que les comarques de la diòcesi de Tortosa constitueixen «una unitat d’anàlisi sociolingüística», i afegeix que «s’hauria de situar en un lloc preferent l’estudi de la cruïlla lingüística valencianocatalana i aragonesa. Una cruïlla que descansa en una entitat administrativa de base eclesiàstica, les comarques de la diòcesi de Tortosa. No s’hauria de perdre de vista que els parlars d’aquest espai transfronterer constitueixen una evidència diàfana de la continuïtat sense estridències del nostre sistema lingüístic. Esdevenen, doncs, el garant irrefutable de la unitat d’una llengua en perill permanent d’amputació d’algun dels seus membres».
Però, no és únicament la llengua, sinó també el paisatge, els costums, la cultura popular, etc., que estableixen el que Pradilla anomena «una comunió antropològica dels seus habitants».
El motiu de l’escriptura d’aquest llibre és contestar una sèrie de preguntes que l’autor es formula sobre la identitat dels habitants d’aquest territori. Tenen consciència de compartir identitat i en quin grau la tenen? Com es definiria aquesta identitat avui en dia? D’altra banda, la seua experiència personal ha tingut molt a veure en la redacció del llibre: l’autor és nascut a Rossell (País València), però des dels anys vuitanta per raons familiars i professionals resideix a Ulldecona, a l’altra banda del riu Sénia. Aquest fet el reafirma en tota la sèrie de factors compartits entre la gent d’una i altra banda del riu.
Ferran Grau ha escrit un llibre necessari que aporta una visió global d’un territori que en els últims anys ha estat objecte de diversos estudis de tot tipus. Un llibre escrit amb voluntat divulgativa i destinat a un públic lector de formació diversa.
Revista número 497. Desembre 2023.
