La revista degana en valencià

La donació de Nelina

16/10/2020

Peu de foto: Retrat de la poeta Manuela Agnés Rausell, reina dels Jocs Florals de València de 1886, obra del pintor Paco Legua

Durant el passat mes de gener es varen complir cent anys de l’«homenatge de gratitud» que la societat cultural Lo Rat Penat ofrenà a qui havia sigut una de les seues principals exponents: la poeta Manuela Agnés Rausell, més coneguda com Nelina, el sobrenom literari amb què la identificà Constantí Llombart.

Manuela havia faltat díhuit mesos abans, en la matinada del 19 de juny de 1918, als 79 anys d’edat. I, a banda de les «especiales condiciones para el cultivo de las letras» que l’engalanaven, durant la necrològica que li va dedicar la premsa destacà que «gozaba de una buena posición econòmica, que le permitió coadyuvar a toda obra encaminada al fomento de nuestra literatura»; i que, «al surgir el renacimiento valenciano, fue una de las escritoras que con más entusiasmo se adhirieron al movimiento». I com que va traspassar viuda i sense descendència, va fer donació, a Lo Rat Penat, de la seua biblioteca i d’una important suma de diners.

Aquest darrer fou, sens dubte, el motiu pel qual el 29 de gener de 1920 la societat literària consagrà una vetlada literària «a la que fue Reina de los Juegos Florales, erudita escritora e inspirada poetisa», «la cual, al morir, dejó a esta sociedad la propiedad literaria de sus obras, muchos manuscritos y un legado en metálico».

Pel que fa a l’homenatge –que estigué presidit pel retrat de Manuela que havia pintat l’artista Paco Legua–, sabem que fou encapçalada per la darrera reina dels Jocs Florals de València, Aurora Yanguas, i el president de l’entitat, Francesc Almarche; i que tingué dues parts: una de literària, amb el recitat de poemes seus i de Llombart, i una de musical, amb la interpretació de peces de Puccini, Albéniz i Peydró. I, pel que fa a la donació, cal preguntar-se: ¿De quants llibres devia constar la biblioteca personal de la poeta? ¿Quins títols i manuscrits devia contindre? ¿I quants diners degué llegar a l’entitat cultural?

La resposta a aquestes preguntes, i encara d’altres, ens forniria de dades per a conéixer, més i millor, el funcionament del valencianisme cultural durant els darrers cent cinquanta anys. En la voluminosa Historia (sic) de Lo Rat Penat (2000), que fou dirigida per Federico Martínez Roda, únicament s’explica que en 1920 «se celebrà una sessio necrologica per a honrar la memoria de la socia Manuela Ines Rausell i agrair el seu afecte a la societat, que mostrà sobradament en un llegat economic de 2.500 ptes., i en la cessió de la seua extensa biblioteca» (sic).

Siga com siga, sí que podem concloure que el gest altruista de Nelina degué ser excepcional, ja que, durant les darreres dècades del segle XIX i les primeres del XX, el valencianisme cultural no va gaudir, precisament, de massa mecenes. Així ho explicà en 1948 un dels seus protagonistes, Teodor Llorente Falcó, que en el transcurs de l’article titulat «Lo Rat Penat ha vivido de milagro muchísimos años» assegurà que «nuestra benemèrita y representativa sociedad valenciana se caracterizó siempre, económicamente, por no tener nunca dos pesetas de reserva»; que les diferents edicions dels Jocs Florals es pogueren portar a terme perquè comptaren «con una modesta subvención del Ayuntamiento»; i que «sólo recordaremos, como cosa extraordinaria que llegara a aliviar, hace de esto muchos años, la estrechísima y muy apurada situación de la caja de esta entidad, un modesto legado testamentario de la poetisa doña [Manuela] Inés Rausell. Aquello no ha vuelto a repetirse».

Inscriu-te al nostre butlletí

Top