La factoria Baal-Tu d’Edeta

Entre 1933 i 1953, el SIP de la Diputació de València excavà una dècima part de la superfície que ocupava l’antiga Edeta al tossal de Sant Miquel de Llíria, va aflorar les estructures urbanes i es recuperaren un conjunt d’atifells domèstics de l’últim quart de segle III AC, els quals aporten la major informació gràfica i escrita sobre la societat ibèrica. Salvant totes les distàncies, podem dir que és la nostra Biblioteca d’Alexandria.

La majoria dels atifells recuperats foren elaborats per una mateixa factoria, no identificada pels arqueòlegs, que disposava de centres d’extracció d’argila, refinament i preparat del fang, departament de compres de pintura i estris, tallers de torns, departament de decoració i escriptura pintada, forns de cocció, magatzems de fruits, cuina per a elaborar conserves, melasses i preparats digestius, i departament de venda i transport. Per coordinar els diferents departaments la factoria degué comptar amb un cap que dominava l’escriptura ibèrica i va concebre l’empresa, la qual disposava d’un conjunt d’experts artesans capaços d’elaborar tota mena d’atifells (plats, cassoles, gerres, càlats (en iber kels), vasos, lebes, pyxis…), un conjunt de dibuixants que reproduïren escenes de la societat i un grup d’escrivans que copiaren amb correcció les diverses textualitats.

Coneixem el nom ibèric de la factoria perquè encapçalen cinc inscripcions: pL > zeR, Bal Tu zer. Les dues primeres paraules són substantius propis, són el nom de dues divinitats ibèriques: Bal (més identificable com Baal), divinitat importantíssima a l’antiga fenícia (ara Líban) on encara es conserva el conjunt monumental de Baalbek, i l’estela de Sinarcas parla del déu Baal com la divinitat de l’inframón; i el déu Tu, que fou una divinitat solar, la qual rebia culte al santuari de la Muntanya Frontera de Sagunt i amb la romanització fou substituït per Liber Pater. De manera que el nom Baal remet a la terra (argila, ceràmica…) i el nom Tu a la llum (pintura i imatges de color ocre i negre). La tercera paraula és zeR, zer, la qual correspon al substantiu basc zer ‘cosa, producte’ i al verb basc zer(tu) ‘efectuar, realitzar’. De manera que Bal-Tu zer són tres noms aposats que podem traduir-los per l’actual expressió comercial «Producte Baal-Tu». Si elegim la forma verbal caldria traduir-lo en present o participi i seria «Baal-Tu produeix» o «Produït per Baal-Tu». En qualsevol cas, el nom explicita una empresa productora, una factoria.

Els atifells d’Edeta estan decorats amb imatges o estan il·lustrats i contenen inscripcions. La ceràmica decorada començà amb composicions geomètriques de cercles al voltant de les peces i amb bandes verticals. Amb el temps, es va enriquir amb temes vegetals, animals i humans fins a l’últim quart del segle III aC. En les representacions vegetals està molt present la vegetació autòctona: les fulles d’arítjol, la flor del lliri, els sarcets de les plantes trepadores… Als frisos es representa fonamentalment l’elit cavalleresca, però també guerrers infants, músics, camperols, caçadors, cérvols, senglars, cavalls… Els testos afigen una dimensió extraordinària perquè ens permeten submergir-nos en el pensament dels ibers:

Gran gerra (p. 112, figura 44 d’Helena Bonet) amb la inscripció Llíria 16. Reproducció: [pL] > zeR 3 M . fI eK MR . Gmi eK MR. Transliteració: (Bal)tu zer t’i a · piku egi-ar · gemi egi-ar. Anàlisi per segments: 1. Bal Tu zer. Explicat inicialment. 2. t’i a. t’ preposició te “per”, el pronom basc i “tu”, i la preposició a “a”. 3. piku egi ar. En basc picu, “figa”; egin “fer” i en iber ar contracció de datiu. 4. gemi egi ar. En basc kemin(du), “donar als aliments gust a fum“, el verb unit a egi ar, “fer al” conforma la perífrasi “fer al fum”; és a dir, “fumar figues / figues fumades”. Traducció: «Producte Baal-Tu. Figues fumades fetes per a tu».

Gerreta amb muscles i anses del departament 16 (p. 121, f. 51 de Bonet), Llíria 21. Transcripció: pL> zeR , pn D , IX. Transliteració: Bal Tu zer · ban de [egi ar] · kus. Anàlisi per segments: 1. Bal Tu zer. Ja exposat. 2. · ban de. En ibèric ban significa “una (gerreta)”, la preposició de “per”. 3. [egi ar] kus, En basc el verb egin “fer” i la contracció ar “a la”, és a dir, feta manualment. En basc esku “mà”, en iber tindria la essa postposada, kus. Traducció: «Factoria Bal Tu. Una [gerreta] feta manualment».

Gerra del departament 44 (Bonet, p.188, làm. LXXI, fig. 84, Llíria 38. Reproducció: pL> z(er) fD_pF _pF 1 i anu eD p Transliteració: Bal Tu zer bi de ybaR ybaR ta i anu Ede ba. Anàlisi per segments: 1. Bal Tu zer. Ja analitzat 2. bi de ybaR ybaR. La veu bi significa el doble, de “per” referida a ybar ybar “deu per deu”. 3. tai anu Ede ba. En basc tai significa “sense treva”, en basc el verb anu “rendir” amb el passat ba, “va rendir”. Ede és el subjecte de la frase i es refereix a Ede Kon, el règul d’Edeta. Traducció: «Producte Baal-Tu. Ede [Kon] va rendir sense treva el doble de deu per deu (enemics)».

Gerreta (pyxis), departament 111, Llíria 76. Reproducció: pL<zeR , pn. QSCF , eQMR , pn C VFei ypF Transliteració: · Bal Tu zer · ban Kis KeR · eki ar · ban ke berei ybar. Anàlisi per segments: 1. Bal Tu zer. Ja analitzat. 2. ban Kis ker. Noms aposat del destinatari dels pyxis, Kis primer ker. 3. eki ar. En basc el verb egin “fer”, la contracció ar “al”. 4. ban ke berei ybar’. En iber ban és el numeral un i ke, la conjunció que/i. En basc bereiz significa “elegir”. Ybar o abar cardinal “deu”. Traducció: «La factoria Baal-Tu feu al ker Kis una desena (de pyxis) i (n’)elegí un».

Inscripció Llíria F.13.7, kel estudiat per Ferrer i Escrivà (Saguntum 49, 2017). Reproducció: pl<zer pn alaI eKAR. Transliteració: Bal Tu zer ban ala ku eki ar. Anàlisi per segments: 1. Bal Tu zer. Ja analitzat. 2. ban ala ku egi ar. El cardinal ban “un (kel)”. En basc el verb ala(tu) significa “mossegar, mastegar” i ahala(tu) “menejar”. En basc el verb egin “fer” en futur ku i la contracció ar “al”. Traducció: «Producte Baal-tu. Un (kel) [et] farà menjar».

Il·lustracions:

Gerreta o pyxis amb inscripció LL-76. Reproducció p. 254, f. 222 de H. Bonet 96)