La factura de la llum

15/06/2021

Quan jo era menut, la tia Carme sempre anava darrere meu apagant els llums que em sòlida deixar encesos per la casa. Ella no ho feia per estalviar energia –que això és una modernor d’ara– sinó per estalviar cèntims. Ara, els més majors de la casa solen quedar-se a la butaca o al sofà, mentre encens o apagues el llum, perquè saben que la factura apuja cada mes.

El govern carrega d’impostos el servei, les companyies carreguen el que els dóna la gana amb el permís del govern i, encara que gastes un ciri o faces ombres xineses davant del televisor, no notaríem cap rebaixa en el rebut. Aviat pensaran la forma i manera de sancionar els que gasten poca llum o no amortitzen el cost del comptador o el transport del corrent fins a cada casa.
Fins fa poc, les persones que tenien plaques solars per a l’autoconsum, havien de pagar per enganxar els romanents a la xarxa d’una productora gegantina. Segurament, com que Europa ha posat el crit al cel perquè, aquest solar nostre amb més dies de sol que de boira, no primava la producció d’energia renovable, s’ha tornat a liberalitzar el mercat i ja no hi ha (per ara) el cànon de sol.

Ja veuràs com, a mesura que vagen proliferant les cooperatives energètiques, els grans oligopolis acabaran inventant un impost perquè, aquestes no deixen amb les vergonyes a l’aire a les grans empreses elèctriques o el que és pitjor, la fugida de clientela faça trontollar els grans sous que cobren aquelles persones que van utilitzar les portes giratòries.

Un dia ens diran que, per accedir a la platja també s’ha de pagar, amb un suplement per hores de sol preses, perquè no pot ser que pague igual el que pren el sol mitja hora, com aquell altre que es tira tot el matí a l’hamaca arriscant-se a conrear un càncer de pell, amb la despesa sanitària que això comportaria i que s’hauria de sufragar.

Segurament aquesta idea de pagar els fotons de sol consumits a la platja, fa riure molt, però la gent passa calor a l’estiu i fred a l’hivern i la factura de la llum s’emporta la meitat de moltes pensions i molts sous. Els més majors, encara recorden aquella dita sobre l’electricitat: “la llum encesa és un lladre”. Però ara s’ha sabut que aquest lladre té cara, nom i cognoms.

Les noves tarifes han posat de manifest l’enorme distància que hi ha entre aquelles persones que les dissenyen i les famílies normals i corrents que han de pagar-les, tot intentant interpretar una factura que sembla ideada perquè siga impossible la seua comprensió.

Una factura engreixada pels impostos aplicats que, sumats als beneficis que s’adjudiquen les companyies, desemboquen en uns dels rebuts més alts de tota la Unió Europea, la qual cosa evidencia que el model energètic que fem servir per ací, fa olor d’antic i no es pot resoldre amb consells ridículs com que cal posar la llavadora a la matinada o cuinar els caps de setmana per a la resta dels dies.

S’ha de fomentar decididament la possibilitat d’obtenir energia elèctrica a partir de la solar, més encara en aquest territori amb unes condicions climàtiques ideals. Però a més s’ha de posar entrellat a uns beneficis que sempre han estat molt per sobre del servei prestat. Si les cooperatives de consum ho poden fer, és que sí que és possible.