La ‘femme fatale’ lletraferida

Fitxa

Purificació Mascarell

Mireia

Drassana, 2023. València

Diuen de Lilith que va ser la primera dona d’Adam, creada com una igual i no a partir d’una costella, raó per la qual mai es va deixar sotmetre sexualment a l’home. Contrariat per la seua rebel·lia, Déu va crear Eva per complaure Adam i va desterrar Lilith del Paradís. L’experiment havia eixit malament, la llavor havia germinat. Mare de vampirs, inspiradora de tenebres, la figura de la femme fatale que tantes passions va despertar en l’art i la literatura del segle XIX tenia la seua referent. La dona indomable, aquella que feia dubtar els hòmens de la seua pròpia virilitat. No debades la Lilith de John Collier esdevé la portada més bella i trencadora de quantes novel·les s’han emportat el Premi Lletraferit de novel·la que entreguen Llibres de la Drassana i Edicions Plaza.

Deia en una piulada al Twitter, no fa massa, que Mireia de Purificació Mascarell és un tractat de psicologia, filosofia, art i feminisme al voltant de la figura de la ja esmentada femme fatale, que juga amb el lector i el condueix a un final tan inesperable com inevitable i que et fa pensar durant mesos. Mesos després, encara seguisc fent voltes al tema.

Puri Mascarell (Xàtiva, 1985) s’ha desmarcat com una de les grans autores de la literatura valenciana actual i, per què no, de l’estatal. Mireia, el llibre que està trencant tots els esquemes i esgotant edicions a un ritme trepidant, una fita només comparable al best-seller Noruega de Rafa Lahuerta, que es va endur el mateix guardó dos anys abans, és un homenatge constant a la ciutat de Xàtiva i al seu cementeri, al psicòleg Lluís Simarro Lacabra i a la dona com a ésser vertebrador (o trencador) en diferents disciplines al llarg del temps i l’espai. La dona temuda.

Mireia està escrit des del punt de vista de Neus, una xativina fascinada per la seua millor amiga, l’autèntica Mireia que dona nom al llibre. Per a Neus, més que una amiga, com podeu endevinar. Mireia treballa mà a mà amb Llorenç en la seua tesi doctoral; Llorenç és eixe profe guapet i enrotllat que, atenent a tradicions normatives, sol caure bé als xics i agradar a les xiques, potser a totes menys a Neus, que ha descobert per boca de la seua amiga doctoranda que la relació que mantenen va més enllà de l’aspecte acadèmic i se’n va de mare… Tal vegada la gelosia, tal vegada la mateixa psicosi, tot plegat produeixen en Neus un estrany i pertorbador viatge que agarra el lector i el porta per passatges onírics i sobrenaturals que, per moments, semblen donar-se la mà amb la figura del doppelgänger.

Descrit així, aquest llibre pot paréixer una espècie de faula fantàstica, i res més lluny de la realitat. Mireia és palpable com la vida mateixa, una dona de carn i ossos, un esperit lliure i intel·ligent, tan ingovernable com la Lilith de Collier de la portada. El clímax de l’obra fa que, a mesura que les peces s’uneixen i van prenent sentit, l’adrenalina i la sensació de «Puri Mascarell ho ha clavat» es disparen i romanen impertorbables durant molt de temps en els nostres cors i cervells.

«Helena de Troia. Lucrècia Borja. L’Esfinx. La Sirena. L’Harpia. La Vampira. La Diablessa. La belle dame sans merci». N’afegisc unes quantes de preferència personal: Morgana Le Fay, Medea de Còlquides, Wanda Maximoff. Com diu Puri, o en aquest cas Neus, «dones lliures i per això perilloses». A penes 14,95 € amb la qualitat en l’edició a què Drassana ens acostuma. Potser el millor que es pot dir d’aquesta novel·la és que, una vegada l’has acabada, et sents més intel·ligent i millor persona. I això és impagable.