La revista degana en valencià

La fera ferotge a Mingorrubio

25/10/2019

 

El 24 d’octubre, en coincidència amb la celebració en el calendari cívic del Dia Mundial de les Nacions Unides, el govern de l’Estat ha decidit fer una exaltació del nazisme, en la figura dels familiars del que fou general colpista i dictador des de 1936 fins a 1975.

Ha estat una vergonya pròpia i annexa, en veure com totes les televisions estatals han contribuit a difondre l’imaginari falangista i feixista de l’Estat. Una fàmilia, que no ha deixat d’ocupar mai les portades de les revistes mal anomenades “del cor”, apareixien hui uniformades d’extricte dol teatral, per deixar clar que ells ocupen la filera dels vencedors.

A la dreta no li calen excuses per poder vindre’s a munt, i en aquesta ocasió, ajudada per la difusió de la dieta mediàtica espanyola i espanyolista, ho ha tornar a fer. Una vegada més, des de les portades de les revistes de premsa groga, fins a l’exhumació retransmitida en directe, la “dretona” ha imposat ideologia, mentre l’esquerra moderada ha optat per deixar sola la notària del regne, acompanyada de voltors i corbs amb un posat de circumstància.

Aquesta decisió ministerial, no hauria d’haver-se convertit mai en cap acte d’exaltació feixista, ni de permetre que les “associacions ultramuntanes” que han enviat a Mingorrubio desenes de corones, continuen utilitzant simbologia preconstitucional, sense que ningú els hi diga res. Les forces de seguretat de l’Estat no ho haurien d’haver permés, perquè simplement, aquesta simbologia no és legal.

El nou cementeri en què reposarà el dictador, no li ha de resultar estrany, perquè hi ha d’altres dictadors hispanoamericans i càrrecs públics del règim que ell va imposar contravenint la legalitat de 1936. Mingorrubio ho paguem entre totes les persones contribuents, d’igual manera que ho hem estat pagant alllà on estava a Cuelgamuros des de 1975. La família se’n surt de rosetes i aquest cementiri, s’ha convertit des de hui mateix, en un nou lloc de pelegrinatge.

Els corresponsals dels mitjans de comunicació internacionals, han tingut bastant difícil d’explicar com aquest Estat, tingut com a una “democràcia consolidada” ha pegat passes enrere de la nit al matí. Els deu haver resultat difícil de pair, per explicar que en aquest territori peninsular, s’han destinat milers d’euros per treure les despulles d’un dictador i transportar-les unes poques desenes de quilòmetres. Més enllà dels Pirineus, no entenen como el cos d’un dictador ha romangut 44 anys dins del “monument de l’escarni” de Cuelgamuros.

S’han vist pancartes en totes les televisions espanyoles i també en Euskal Telebistà, la Televisió d’Aragó TV3 (per Internet), la televisió Galega i la nova tele valenciana, amb missatges “ultres”. “Franco Vive”, i tant que viu i, ho fa gràcies a les reaccions timorates dels governs de centre esquerra haguts durant els darrers 40 anys, des del 78 ençà.

No hi ha cap mena de dubte que, tota la iconografia del ranci nacional catolicisme ha tingut el seu dia de glòria i de resorgiment, en el 24 d’octubre de 2019. Corones de flors amb banderes preconstitucionals, cants de l’himne de la legió i del “cara al sol”, twits de la dreta i declaracions de la ultradreta manipulant ideològicament en el seu favor, imatges de joves ultracatòlics ressant el rosari…no han contribuit a estanyar res en la societat, perquè aquest país nostre, el que necessita és menys teatret i més informació per recuperar dignitat i poder llegir la història redactada des de les files dels oprimits.

Sincerament, em fa la sensació que l’actual primer ministre en funcions i el seu equip assessor, han tornat a errar el tret. El primer ministre, torna a quedar desqualificat perquè no es pot discutir que és on és, per culpa d’haver jugant amb foc, d’una manera absolutament pueril. Trobe que a unes setmanes de les votades generals, a la Moncloa s’han posat més nerviosos del que sol ser habitual i, després que les televisions i Internet retransmeteren imatges atonyinant manifestants a Catalunya, ara dóna ales a la fera ferotge el 24 d’octubre. Siguem seriosos; aquest no és el triomf de la democràcia i no ho serà, mentre a Cuelgamuros hi haja un monument a la ignomínia que ens costa un renyó del pressupost general i traguen d’allà el fundador de la Falange.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top