Tens 0 productes a la teua cistella
En l’article «Qui perd els orígens…», publicat al Levante-EMV del 6 d’octubre de 2015, Antoni López Quiles afirmava que «el desig de consens manifestat durant la transició política féu que, a inspiració de Nicolau Primitiu en 1935 de proclamar-lo “Dia Nacional de la Pàtria”, la “Taula de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià” en el 1976, decidira celebrar el 9 d’octubre amb eixe lema». La lectura em va suscitar un interrogant: qui degué ser el primer valencià a reclamar el reconeixement institucional per a la data del 9 d’octubre? Perquè és el cas que desconec si la decisió presa durant la transició valenciana obeïa a la inspiració de Nicolau Primitiu Gómez Serrano en 1935. Però el que sí puc afirmar és que en 1915, un parell de dècades abans, un altre benemèrit valencianista, Santiago Cebrian i Ibor, ja va demanar públicament que la jornada del 9 d’octubre fóra declarada «festa nacional valenciana».
Així, segons reporten les cròniques periodístiques, entre els actes que es varen celebrar els dies 9 i 10 d’octubre de 1915 «para conmemorar la entrada en Valencia del Rey don Jaime I» –i que «vienen a demostrar que es posible el resurgimiento de nuestra región, que lo desean todos, y que solo hace falta aunar voluntades, salvar pequeñas barreras»– mereixen ser-ne destacats tres: la vetlada literària organitzada per l’Agrupació Pro-Poesia Valenciana, en què «los poetas señores Llopis, Asins, Bayarri, Caballero y Puig leyeron cálidas y vibrantes estrofas en loor del Rey»; la cerimònia religiosa que se celebrà a la basílica, i en què mossén Pasqual Llopis «pronunció una elocuente plática, en la que recordó el hecho glorioso que se commemoraba: la conquista de Valencia por el Rey don Jaime I»; i la manifestació cívica, «que era numerosísima», i, en passar «por la plaza de la Reina, se unió a la manifestación, engrosándola, la Juventud Valencianista, con su bandera y una corona […] En el trayecto de la plaza de la Reina al Parterre sonaron muchos vivas y aplausos».
Als peus del monument del rei En Jaume, els manifestants «depositaron las coronas en el pedestal, en medio de una ovación ensordecedora y vivas a Valencia». I, posteriorment, pronunciaren un parell de discursos Josep Feo Cremades, «en representación de la Juventud Tradicionalista», i Santiago Cebrian i Ibor, «quien dio las gracias a las Sociedades y a los buenos valencianos que se habían adherido a la entidad Pro-Poesia Valenciana […], y propuso pedir al alcalde que para conmemorar anualmente tan gloriosa fecha se declare “fiesta nacional valenciana” el día 9 de octubre». Ho consigna, amb totes les lletres, el número de Las Provincias corresponent a l’11 d’octubre de 1915. La proposta degué ser rebuda amb entusiasme, ja que, segons continuava el cronista, «grandes aplausos y vivas a Valencia acogieron las palabras del señor Cebrian, e inmediatamente se organizó de nuevo la manifestación para visitar al alcalde; pero teniendo en cuenta que éste no se encontraría en aquel momento en la Casa Consistorial, fue aplazada hasta hoy la visita». I encara que no sabem si l’endemà hom anà o no a parlar amb la màxima autoritat municipal, Josep Ferraz Penelas, del que no hi ha dubte és que l’alcalde degué llegir la proposta a la premsa.
I acabe: fou Santiago Cebrian i Ibor –de qui pròximament parlarem in extenso– el primer valencià a demanar públicament, ara fa 100 anys, que el 9 d’octubre fóra celebrat oficialment? Diria que sí, però em farà molt feliç saber que algú ha fet recular aquesta petició més enllà del 1915.
Rafael Roca. Universitat de València
Article publicat al nº 409, corresponent a novembre de 2015. Ací pots fer-te amb un exemplar
