Tens 0 productes a la teua cistella
L’escriptor i especialista en literatura infantil Josep Antoni Fluixà ha publicat l’imprescindible llibre La cendroseta invisible. Aproximació a la literatura infantil i juvenil valenciana. Títol que subratlla el paper secundari que ocupa aquest gènere en els estudis literaris, tot i ser fonamental en la formació lingüística i artística de qualsevol persona. Aquest qualificatiu de cendroseta o ventafocs es podria aplicar també en l’anàlisi del cinema en valencià que han realitzat els escassos investigadors i assagistes que s’han acostat a la història del nostre cinema. Una producció quasi desconeguda, quan no ignorada, en les publicacions i estudis del cinema del País Valencià. Arriba, per fi, després de molts anys de silenci i marginació vers el cinema rodat en valencià, la programació d’un cicle específic i retrospectiu en la Filmoteca Valenciana que abasta un període de 90 anys de la nostra cinematografia (1933-2023).
El cicle, ordenat de forma cronològica, s’inicià el 25 d’abril passat amb la projecció d’El fava de Ramonet, realitzada en 1933 pel director Joan Andreu, considerada la primera pel·lícula sonora en valencià. Rodada a la ciutat de València, amb un pressupost de 30.000 pessetes, aconseguí un enorme èxit popular, de tal manera que s’estrenà en tres sales de la ciutat: Coliseum, Lírico i Royal. Ricard Blasco, autor de la Introducció a la història del cine valencià, diu que «és un sainet escrit per Lluís Martí amb la innocència i els recursos còmics propis d’un teatre ingenu i popular». Tot i l’èxit econòmic, cap director s’atreví a seguir el camí que obria aquest intent de cinema autòcton.
Al llarg del mes de maig han programat, en quatre sessions, una selecció de curtmetratges (16 mm i 35 mm) de l’anomenat cinema independent dels anys setanta i primers vuitanta. En les Resolucions publicades pel Congrés de Cultura Catalana (1975-1977) dins de l’àmbit de cinema, hi ha la referència següent. «Pel que fa al País Valencià, cal destacar tres notables films independents parlats en català: Sega cega (1968-1972) de Josep Gandia-Casimiro, Terres d’arròs (1972-1973) d’Alfred Ramos i Joan Vergara i D’una matinada (1972) de Maria Montes». Les altres pel·lícules exhibides en aquesta selecció han estat Estiuejant a la ciutat (1975) de Joan Vergara, basat en el conte El femater de Vicent Blasco Ibáñez; Carles Salvador. Elogi a un xiprer (1979) dirigida per Alfred Ramos i Joan Vergara, una aproximació a la personalitat i l’obra de Carles Salvador en les facetes de creador literari, mestre, gramàtic i ciutadà compromés, i El misteri dels cines desapareguts (1985) del tàndem Antonio Llorens i Pedro Uris, tots dos responsables de la secció de cinema de Saó fins al 1998 i crítics de la Cartelera Turia durant un bon grapat d’anys. En El misteri dels cines desapareguts recorden les sales de cinema de València que, a partir dels anys setanta, es van tancar o es van convertir en bingos; espais de somni de la cinefília valenciana.
En els mesos següents i fins al 25 d’abril de 2024, la Filmoteca Valenciana té previst projectar Un negre amb un saxo (1989) de Francesc Bellmunt; L’arbre de les cireres (1998) de Marc Recha; L’illa de l’holandés (2001) de Sigfrid Monleón; A tornallom (2002) d’Enric Peris i Miguel Castro; La innocència (2019) de Lucía Alemany; La banda (2019) de Roberto Bueso; Camagroga (2019) d’Alfonso Amador, i La mort de Guillem (2020) de Carlos Marqués-Marcet, entre altres. Aquest cicle de la Filmoteca dedicat, per primera vegada, al cinema rodat en valencià serà l’oportunitat per deixar de ser la cendroseta invisible?
