Tens 0 productes a la teua cistella
Coincidint amb el Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual, la Filmoteca Valenciana desplega una programació especial que viatja pels orígens del cinema valencià i l’odissea de conservar pel·lícules perdudes, des dels rotlles tancats per deutes de Maximiliano Thous fins a l’arxiu afganés amagat dels talibans.
El miracle de la pel·lícula perduda de Maximiliano Thous
Darrere de cada pel·lícula antiga restaurada hi ha una història de recerca que s’assembla molt a una novel·la d’intrigues. L’obertura de les jornades del Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual (27 d’octubre)
té com a protagonista una figura cabdal de la cultura valenciana del primer terç del segle XX: Maximiliano Thous. Cineasta, periodista i dramaturg —autor de la lletra de la sarsuela original i de la mateixa pel·lícula—, Thous va ser un dels grans impulsors del cinema mut valencià.
L’any 1926, Thous va rodar Moros y cristianos, una adaptació cinematogràfica de la seua pròpia sarsuela (escrita juntament amb Elías Cerdá i amb música del Mestre Serrano) i protagonitzada per Ana Giner i Leopoldo Pitarch. Malgrat la gran expectativa inicial, Thous no va trobar finançament suficient i el rodatge es va paralitzar en la fase final de muntatge. Les deutes van impedir que la pel·lícula s’acabara de muntar i no es va arribar a estrenar mai als cinemes.
Durant sis dècades, la cinta es va donar per definitivament perduda. La dada curiosa radica en el seu rescat: la Filmoteca Valenciana va aconseguir trobar l’única còpia coneguda el 1987. Anys més tard, el 1993, la pel·lícula es va restaurar als laboratoris L’Immagine Ritrovata de Bolonya gràcies a unes acurades notes manuscrites del mateix Thous sobre els colors i virats de la cinta, les quals havien sigut dipositades per la seua pròpia filla. Ara, coincidint amb el centenari del rodatge, s’ha completat la seua digitalització conjuntament amb la Filmoteca Espanyola per a la seua emissió en la plataforma PLATFO. La projecció comptarà amb acompanyament de piano en directe a càrrec d’Arcadi Valiente.
Blasco Ibáñez i l’època daurada del cinema mut
El recorregut per la història del cinema no es pot entendre sense la figura de Vicente Blasco Ibáñez, pioner no sols de la literatura sinó de les primeres adaptacions cinematogràfiques internacionals. La Filmoteca projecta el dimecres 28 d’octubre la versió de Sangre y arena (1916), dirigida pel mateix Blasco Ibáñez i Max André.
Com a complement d’aquesta sessió, es presentarà el llibre Le Romancier. El guion perdido de Blasco Ibáñez, a càrrec de l’historiador Carlos Aimeur i d’Emilio Sales Dasí, una investigació sobre els guions i projectes cinematogràfics que l’escriptor valencià va desenvolupar a París i Hollywood.
Dobles parets a Kabul i arxius rescatats: l’heroisme de conservar el passat
Més enllà del patrimoni propi, la programació posa el focus en com la conservació del cinema ha esdevingut un acte de resistència política i humana arreu del món. El dijous 29 d’octubre es reprojectarà el documental valencià Los ojos de Ariana (2006), dirigit per Ricardo Macián.
La pel·lícula narra un fets reals sorprenents: la gesta dels treballadors de l’Afghan Film, que van arriscar la seua vida per a salvar el fons cinematogràfic del seu país davant l’amenaça de destrucció del règim talibà, construint dobles parets en els mateixos edificis per a amagar les bobines de pel·lícula. Després de la projecció tindrà lloc un diàleg entre el director i Mirwais Rekab, un dels protagonistes reals d’aquella resistència cultural.
Així mateix, la Filmoteca estrenarà el documental argentí Herbaria (2022), de Leandro Listorti —que connecta la preservació de la botànica amb la del cel·luloide—, i A Fidai Film (2024), del cineasta palestí Kamal Aljafari, que reconstrueix la memòria visual perduda a partir de materials de l’arxiu palestí de Beirut de 1982.
Com destaca el director adjunt d’Audiovisuals de l’Institut Valencià de Cultura, Luis Gosálbez, el Dia Mundial del Patrimonio Audiovisual permet visibilitzar el treball anònim dels arxius fílmics com a «garants de la memòria audiovisual». Unes tasques de restauració sense les quals obres mestres del nostre patrimoni «s’haurien perdut per sempre».
Totes les sessions tindran lloc a l’edifici Rialto de València amb entrada gratuïta fins a completar l’aforament, oferint una oportunitat única per a descobrir el valor del nostre llegat audiovisual.
