La revista degana en valencià

La «finca dels fallers»

La paraula solar fa referència, de manera genèrica, al terreny on s’ha construït o es pot construir un edifici. De forma més concreta, designa aquell espai que queda buit quan la finca que l’ocupava és enderrocada. Aquesta noció de buit és fonamental per a entendre els problemes que genera una trama urbana interrompuda i discontínua com la que trobem en els barris més populars del districte de Ciutat Vella, a València: Velluters, el Carme i l’entorn de la placeta de Sant Bult, a la Xerea. Les causes d’aquesta situació són diverses i ben conegudes. Es tracta d’edificis antics, amb notables valors patrimonials, que requereixen molt de manteniment a canvi d’unes prestacions limitades. Davant d’això, els propietaris –que no sempre coincideixen amb els inquilins– poden tindre pocs incentius a l’hora d’invertir en la millora de les condicions materials de les finques, cosa que estimula un cercle viciós que només pot trencar la intervenció dels poders públics o el canvi de paradigma econòmic, com ocorre a hores d’ara: la iniciativa privada té interés per aquestes zones degradades perquè, gràcies a la proliferació d’hotels i pisos turístics, se’n pot obtindre un rendiment ràpid i elevat.

Per descomptat, cal considerar uns altres factors més específics, com ara l’impacte de la riuà de 1957, que va afectar greument a nombrosos edificis, sobretot al Carme. L’administració, lluny d’afavorir un procés de recuperació, va permetre la degradació del barri i va estimular el trasllat dels habitants a zones en expansió. Tanmateix, una part del veïnat va decidir que no se n’aniria, en un gest de resistència cívica. Un exemple paradigmàtic d’aquesta actitud es troba en la iniciativa que feu possible l’anomenada «finca dels fallers», un dels edificis més alts del barri del Carme, que dona al riu per la part de davant i al carrer de Na Jordana per darrere. Un grup de veïns del barri, molt vinculats a les comissions falleres –d’ací el nom de l’edifici–, però també a la parròquia de la Santa Creu, van crear una cooperativa amb l’objectiu de construir una finca nova en la qual poder reallotjar-se. L’edifici es va autoritzar amb una altura superior a l’entorn perquè encara estava vigent el projecte de rematar l’avinguda de l’Oest travessant el Carme fins al riu. Ara com ara, la finca dels fallers es troba amenaçada per un pla d’actuació urbanística que pretén construir una sèrie de dotacions hoteleres, cosa que implica la demolició de la torre i la reubicació dels inquilins. Lluny d’acceptar-ho, els descendents d’aquella cooperativa també han plantat cara i defensen la singularitat de l’edifici per la seua història –i pel seu present– arrelat al barri.

Tot això, i molt més, es va explicar en les interessants visites titulades «Solars i futur» que organitzà Amics del Carme a primeries de tardor, amb el suport d’altres associacions veïnals i l’assessorament de joves arquitectes residents al barri. Tot i les dificultats, iniciatives com aquesta sostenen la lluita de la gent de València que aspira –que aspirem– a preservar el teixit humà de la nostra ciutat davant de les riuades de tota mena que ens ha tocat patir.

Revista 507, pàgs. 51. Novembre 2024.