La revista degana en valencià

La força dels congressos

26/01/2022

«Els congressos són una demostració de força interna i externa. Són idonis per a empoderar la militància i enviar missatges als oponents polítics i als mitjans de comunicació»

En els darrers dies i mesos, València ha destacat per la Gàl·lia on tots volen estar –i també la que tots volen conquerir. Ha sigut l’epicentre mediàtic triat per tres formacions polítiques i una sindical com a lloc de trobada de càrrecs i simpatitzants. No ha sigut a Barcelona, ni a Sevilla, ni a Madrid, sinó a la ciutat del Túria. Al maig va ser el sindicat UGT qui hi va celebrar el seu Congrés Federal, al juny el Bloc (quan decidiren canviar el nom per Més Compromís), a començaments d’octubre era el PP qui feia el seu congrés nacional, i dues setmanes més tard el PSOE reunia la seua militància també al cap i casal.

Tota aquesta coincidència no és casual. València s’ha convertit en un lloc políticament estratègic. Per a les formacions d’esquerra, el Govern del Botànic ha esdevingut un exemple de polítiques que posen les persones al centre. En aquesta línia, també s’ha convertit en un símbol capdavanter del fet que una altra forma d’Estat és possible, respectant la diversitat territorial, amb una aposta pel diàleg i el federalisme. No obstant això, per a l’altra cara de la moneda, per al Partit Popular, recuperar València serà com una mena de reconquesta d’Espanya, de tornar als seus temps gloriosos. I per això van voler triar com a escenari la Plaça de Bous, que fa anys havíem vist plena de gent amb Francisco Camps, Rita Barberá, Alfonso Rus i tota la vella guàrdia. Per tant, per a uns la tria simbòlica de València és per l’aposta d’una nova mirada política i territorial, i per a altres és retornar a les dinàmiques del passat.

En relació als missatges que ha enviat cada partit, el PP ha volgut comunicar un reforç explícit de tota la plana major a Pablo Casado –inclosa Isabel Díaz Ayuso–, i no ha destacat en excés la marca valenciana; de fet, l’speaker de l’acte constantment enviava missatges centralistes com ara quan es referia a José Luis Martínez Almeida com l’alcalde d’Espanya. Contràriament, al congrés del PSOE les veus valencianes van tenir molta importància (molta més que les catalanes i les balears, malgrat la forta aposta pel socialisme mediterrani com a fórmula d’èxit). A més, es va voler evidenciar la unitat interna, que van tots a una, amb la presència dels expresidents José Luis Rodríguez Zapatero i Felipe González. Pel que fa al congrés de Més Compromís, van enviar un missatge de reformulació per continuar creixent com a força valencianista.

Al final, els congressos són una demostració de força interna i externa. És un moment idoni per a empoderar la militància, animar-la i engrescar-la en el projecte. Però també és clau enviar el missatge als oponents polítics i als mitjans de comunicació que van tots a una i s’està treballant molt per mantenir o millorar els resultats. A més, pot ser una ocasió perfecta per a posicionar i treballar la notorietat i el grau de coneixement dels nous lideratges gràcies al fort impacte mediàtic que aquests esdeveniments tenen.

Déiem al començament d’aquest article que no era casual la tria de València com a lloc estratègic, políticament parlant. Tampoc no és casual que haja sigut a l’equador de la legislatura, quan els partits redefineixen la seua estratègia i comencen (que ho haurien d’haver fet abans, però bé…) la seua campanya permanent.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top