La fràgil memòria

FITXA BIBLIOGRÀFICA

Títol: La fràgil memòria

Autor: Josep Lozano

Editorial: Editorial Afers

Any: 2024

 

S’ha fet esperar, però els fidels lectors de Josep Lozano ja tenen a les llibreries el darrer títol de l’escriptor d’Alginet. Publicat per l’editorial Afers en una magnífica edició, La fràgil memòria, novel·la de doble via, història de dues històries que s’emmirallen i  s’abracen com dos camins que conflueixen, captiva i ens atrapa des del primer rengló.

Qui coneix la solvència literària de l’autor riberenc trobarà un artefacte literari extraordinari, dotat de la gran capacitat de domini que Lozano té de la nostra llengua. Concretament del valencià-català de la Ribera. Si ja en el llibre Ribera (Premi de novel·la Ciutat d’Alzira, 1990. Edicions Bromera) ens va donar la fantàstica proesa de lligar la fraseologia popular a l’alta literatura del nostre País Valencià, amb La fràgil memòria, aquesta premissa, amb aquest experiment tècnic primordial, fa una passa més i arriba al cim imbatible del prodigi. Només Josep Lozano és capaç de sostenir durant 236 pàgines aquest nivell de bastir la vida de les dues protagonistes amb l’entramat lingüístic que l’autor va armant com un corrent natural, orgànic i peculiar. La fràgil memòria és pur Lozano, una veta d’or narratiu que enlluernarà els lectors sense pal·liatius.

S’entra al fet imaginatiu de la lectura amb la història, contada en primera persona, de Llíber, dona de pocs possibles, com s’acostuma dir dels pobres, viuda, amb un fill que marxà cap al front d’Aragó amb la Columna de Ferro esperonat per un desengany amorós. És esquerrana, de fortes conviccions socials, testimoni emmudit per la força de la por. I ací tenim el punt de partença i el d’arribada que la lliga a l’altra protagonista, Regina Barona. El dietari de Llíber esmicola, amb el parlar de la Ribera, amb la serenitat continguda que acaba vessant per les anteres dels sentiments ocults, la realitat d’un temps de preguera, els anys de la contesa civil generada a resultes de la traïció de Franco i els seus, i la cruenta postguerra que pateixen els derrotats. Perquè la justícia desapareix i s’imposa, en la casa de Llíber, el silenci, la fam i, altrament, com una constant feridora, la por, la sempiterna por. Només un raig d’esperança, el retorn del fill, manté el cresol  encès per tal que Llíber puga reconstruir-se, veure’s en la societat del seu poble, Aljanet, com una ciutadana més que es mereix un respecte. Però viu en mans de l’arbitrarietat dels nous i venjatius mandataris, esgarra-sàries aprofitats que fan i desfan segons conveniència i odi visceral. La història de Llíber és la capacitat de resistir per a ser, ser en dignitat i, com anuncia el títol de la novel·la, en eixa frangible memòria que pot perdre’s si no és contada.

La fràgil memòria és un al·legat necessari. Més encara en aquests temps de revisionisme neuròtic provinent dels ultradretans que s’han agafat a les institucions, de les quals han blasmat sempre, com qui s’agafa a la mamella de l’erari públic per a surar i destruir els consensos pretèrits adquirits pels ciutadans, perquè l’esperit del temps democràtic ens ha portat, al cap dels anys, a recuperar i dignificar la memòria històrica de tots aquells que van sofrir la repressió franquista.

Acabada la contalla de Llíber, amb la naturalitat que tenim quan ens mirem al mirall per comprovar que encara som, es reflecteix la vida de Regina Barona, la dona rica, de llarga nissaga de terratinents i propietats a la capital, també en altres termes de la comarca, de bons calerons guanyats amb destresa de cacics que saben aprofitar-se dels contactes. Regina Barona és un personatge ple, digne, construït a pams durant la narració en primera persona, també, per tal que, durant la lectura, arrele en la imaginació dels lectors. Conservadora i catòlica practicant, Regina Barona  deixarà constància de les diferències que van imposant-se amb les peripècies vitals de Llíber que, unes pàgines abans, ens haurà lligat de cor i ànima al seu torrent de vida; però també veuran, els lectors, el quasi imperceptible lligam que uneix les dues protagonistes: la por, la por troncal i feridora que s’escampa com una taca d’oli durant aquells fatídics anys. Totes dues manifesten l’esperança i l’espant o l’estupor quan són testimoniatge dels crims arbitraris i cruels que executen uns i altres quan es troben amb la capacitat i l’oportunitat de ser sanguinaris. Perquè ho són sense remissió, sense contemplacions, fins al paroxisme de la brutalitat dels bròfecs.

Les dues darreres pàgines de la novel·la emmarquen la tesi necessària de la humanitat que germina i creix, tant en Llíber com en una Regina Barona carregada d’anys. Amb un mestratge impressionant, Lozano encapsula tot el recorregut llegit en l’oportunitat que tenen les protagonistes de compensar els dolents anys viscuts a la intempèrie d’unes forces alienes que les arrosseguen com una canya per la sèquia, en una sola paraula: esperança.

Pren l’autor –per a mi, un dels millors escriptors que tenim els valencians i tots aquells que s’estimen la nostra literatura de les terres del nord i de més enllà de la mar– el pols a uns anys catastròfics de la nostra història, per a bastir en el si d’aquells que s’acosten a la lectura de La fràgil memòria una barreja intensa de sentiments, inclús una profunda barreja d’il·lusions a mesura que s’avança en el recorregut d’una pàgina a l’altra.

Trobe que Josep Lozano ens ha escrit allò que als estatunidencs els agrada tant segellar quan tenen una novel·la que els posa una sòlida història del seu país davant del mirall; tenim a les mans la gran novel·la valenciana del 2024. Només puc afegir que no us la podeu perdre. Per tot el que he exposat adés. Però també, encara que siga només per la gran mestria de l’ús del nostre valencià riberenc portat a l’altura immensa de la gran literatura universal, paga la pena. Segur que la relectura periòdica d’un munt de lectors i lectores serà l’inici d’un corrent particular d’estima al nostre català en forma valenciana autèntica, arrelada i, com ha de ser, expansiva. De Josep Lozano, ara, només podem esperar la propera narració novel·lada. Volem, els seus admiradors i seguidors, que, per favor, no ens faça esperar massa temps.

 

Revista número 504, pàgs. 57-58. Juliol 2024.